n cop donada per perduda la posada en marxa de la Fundaci\u00f3 Rossell\u00f3, que havia d’aglutinar i exposar en un \u00fanic edifici tota l’obra de Josep Maria Rossell\u00f3 (Tarragona, 1950), l’artista ha decidit fer una cessi\u00f3 de bona part de les seves creacions a museus de Tarragona i de Sitges, les dues ciutats vinculades amb la seva vida i el seu treball. La primera \u00e9s la seva ciutat natal i on viu actualment, i la segona, on va residir entre 1963 i 1980 i on va agafar embranzida com a artista (l’any 1992, per exemple, va realitzar el cartell del centenari de les Festes Modernistes, i tamb\u00e9 hi va dur a terme diverses accions pict\u00f2riques i murals en directe, davant del p\u00fablic).<\/p>\n
El Consorci de Museus de Sitges rebr\u00e0 ara una part de les seves obres. I sobretot, ser\u00e0 al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) on es conservaran la majoria de les pintures, dibuixos i escultures que fins ara guardava l’autor \u2013m\u00e9s de 150\u2013, realitzades a partir de l’any 1963 i fins a l’actualitat. El MNAT est\u00e0 ara classificant les obres, que el mateix Rossell\u00f3 ha netejat i, si calia, restaurat. Tamb\u00e9 ha fet donaci\u00f3 de m\u00e9s de la meitat de la seva biblioteca a l’Arxiu Municipal de Tarragona.<\/p>\n
Les peces de gran format (sobretot les escultures) s’han repartit entre la Universitat Rovira i Virgili (on ha cedit la pintura\u00a0A la frontera del dia<\/i>, d’1,80×1,80 metres, amb el marc pintat tamb\u00e9 per Rossell\u00f3); la Reial Societat Arqueol\u00f2gica Tarraconense i l’Autoritat Portu\u00e0ria. En aquest darrer espai es conservar\u00e0 l’esculturaVenus de Saint-Phalle<\/i>, que va crear juntament amb Rafael Bartolozzi i que est\u00e0 previst que al 2014 s’exposi al P\u00f2sit de Pescadors de Tarragona.<\/p>\n
Les col\u00b7leccions que ara cedeix s\u00f3n d’aquelles obres que ha volgut conservar: \u201cS\u00f3n les que he triat al llarg dels anys; peces singulars, cadascuna de les quals significava un pas en la meva traject\u00f2ria, ja sigui en pintura, dibuix o escultura.\u201d \u201cS\u00f3n les peces m\u00e9s mimades\u201d, afegeix l’artista, que apunta que el valor econ\u00f2mic de les col\u00b7leccions cedides \u00e9s d’aproximadament 300.000 euros.<\/p>\n
Josep Maria Rossell\u00f3 s’ha vist emp\u00e8s a la cessi\u00f3 d’obres a aquestes institucions \u2013que \u00e9s per un per\u00edode de cinc anys\u2013 per la fallida de la fundaci\u00f3 que duia el seu nom i que havia d’obrir un centre d’art a la ciutat de Tarragona on s’exposarien de forma permanent. La Fundaci\u00f3 Rossell\u00f3, impulsada per iniciativa privada, tamb\u00e9 s’havia plantejat la doble missi\u00f3 de difondre l’obra d’artistes joves experimentals de la ciutat, la majoria vinculats a l’Espai Rossell\u00f3 T\u00e0rraco, la petita sala per a exposicions que l’artista va obrir al seu taller l’any 2005 amb l’objectiu de divulgar l’obra d’altres creadors emergents. Aquest espai era l’embri\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Rossell\u00f3, que naixia amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de les institucions i l’empresariat de la ciutat. \u201cEn els \u00faltims anys hem anat buscant l’espai corresponent per a la Fundaci\u00f3 Rossell\u00f3, per\u00f2 per unes raons o altres no s’ha concretat i els socis van dir que no hi podien posar m\u00e9s diners\u201d, explica Josep Maria Rossell\u00f3.<\/p>\n
Exposici\u00f3 singular<\/p>\n<\/div>\n
D’altra banda, entre els projectes que empr\u00e8n ara l’artista hi ha una gran exposici\u00f3 que s’inaugurar\u00e0 a la primavera al Tinglado 1 del moll de Costa de Tarragona i en la qual exhibir\u00e0 les dues teles de gran format (de 7,5 x2,5 metres cadascuna), que va pintar a l’any 1984 a Madrid i a Roma per a la representaci\u00f3 de laPasqua Popular Flamenca<\/i>, de Salvador T\u00e1vora i Jos\u00e9 Monle\u00f3n, amb la companyia La Cuadra de Sevilla. S\u00f3n les primeres pintures en directe que l’artista va pintar davant del p\u00fablic, i que m\u00e9s tard va donar a con\u00e8ixer arreu de Catalunya acompanyat d’orquestres de m\u00fasica cl\u00e0ssica i jazz. En aquesta exposici\u00f3 a Tarragona tamb\u00e9 hi mostrar\u00e0 les dues teles monumentals que va pintar per al projecte\u00a0L’art al carrer<\/i>(Madrid, 1986). Ser\u00e0 el primer cop que les quatre obres de gran format es podran veure juntes, per\u00f2 per poc temps, ja que l’artista preveu que l’exposici\u00f3 acabi amb la destrucci\u00f3 d’aquestes peces, retallant-les a trossos petits: \u201cUn artista t\u00e9 dret tant a la creaci\u00f3 com a la destrucci\u00f3 del seu treball \u2013de fet, l’artista \u00e9s l’\u00fanic que t\u00e9 dret a destruir-la\u2013. I per a mi aquesta no ser\u00e0 una destrucci\u00f3 tr\u00e0gica, sin\u00f3 un alliberament\u201d, segons Rossell\u00f3, que afegeix que aquesta decisi\u00f3 \u201centra dins els c\u00e0nons de l’art ef\u00edmer: \u00e9s la teoria de la destrucci\u00f3\u201d.<\/p>\n
\n
Publicat a<\/p>\n
El Punt Avui<\/address>\n