![\"viewer\"](\"http:\/\/espairossello.com\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/viewer1-300x258.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cCARPE DIEM\u201d, A MIQUEL SERRANO<\/p>\n
A principis dels anys setanta, en aquell Sitges que ara ja \u00e9s record, vaig con\u00e8ixer al pintor<\/p>\n
Miquel Serrano. Sempre, i en qualsevol circumstancia, educat, encantador, elegant, ir\u00f2nic<\/p>\n
i fumador, molt fumador, \u201cbon vivant\u201d i bevedor, preferentment \u201cwhisky\u201d. Habitual de la<\/p>\n
terrassa del Caf\u00e9 Roy a Sitges, del Caf\u00e9 de la \u00d2pera a Barcelona i del Caf\u00e9 de Flore a Par\u00eds.<\/p>\n
Company dels germans Blai, i de Manolo Muntanyola. No li agradava massa parlar d\u2019art, i<\/p>\n
menys del seu. Havia estat alumne de Francesc Labarta. Als anys 30 havia pintat un retrat del<\/p>\n
natural del poeta Federico Garcia Lorca, per a la presentaci\u00f3 d\u2019una de les seves confer\u00e8ncies a<\/p>\n
Barcelona, la historiadora granadina Antonina Rodrigo en parla en un dels seus llibres dedicats<\/p>\n
al poeta. Serrano rarament parlava del que havia fet, va ser amic de Jean Cocteau, i al seu pis<\/p>\n
de la Rambla Catalunya hi tenia uns dibuixos preciosos d\u2019uns faunes que li va regalar, tamb\u00e9 li<\/p>\n
va proporcionar contactes a Par\u00eds, que li van encarregar originals per a la estampaci\u00f3 de teixits,<\/p>\n
el que li va permetre sobreviure dignament. Una generaci\u00f3 irrepetible.<\/p>\n
M\u2019he alegrat molt de saber que finalment a Sitges se li dedica una exposici\u00f3 significativa, a<\/p>\n
l\u2019Espai Miramar. Una mostra comissariada per Beli Artigas, que reuneix el bo i millor del seu<\/p>\n
treball, vaja quasi b\u00e9 una antol\u00f2gica. A ell probablement li hagu\u00e9s fet m\u00e9s aviat por, per\u00f2 en el<\/p>\n
fons li hagu\u00e9s agradat. S\u00ed, li hagu\u00e9s agradat molt, perqu\u00e8, malgrat tot, era prou tendre com per<\/p>\n
acceptar-ho com una generosa mostra d\u2019amistat.<\/p>\n
Vaig veure alguns dels seus treballs dels anys quaranta o potser cinquanta, a la casa de Pepa<\/p>\n
Gum\u00e0, a Sitges, que tenia unes obres singulars a la seva col\u00b7lecci\u00f3, que ara pertany a les seves<\/p>\n
filles, Silvia i Marta Camps. A Sitges se\u2019n veien molts de \u201cSerranos\u201d, per\u00f2 no pas com aquells.<\/p>\n
Quan vaig organitzar la meva exposici\u00f3 \u201cNeomitologia de Sitges i la Blanca Subur\u201d, a l\u2019Hotel<\/p>\n
Rom\u00e0ntic, les dues obres de gran format les vaig pintar a \u201cCa la Femenina\u201d i la resta al taller<\/p>\n
que en Serrano tenia al pis de sobre del Caf\u00e9 Roy, i que el mestre em va cedir amablement.<\/p>\n
Les circumstancies que van portar a l\u2019artista al \u201ccarpe diem\u201d, les desconec, per\u00f2 en certa<\/p>\n
manera crec que tot plegat tenia quelcom de protesta en contra de les urpes dogm\u00e0tiques i de<\/p>\n
les lleis del mercat, que des de feia temps corcaven els frescos camps de l\u2019art i de la vida, de les<\/p>\n
quals fugia com els gats fugen de l\u2019aigua. Durant un temps varem tindre el mateix marxant, en<\/p>\n
Cayetano Balaguer\u00f3, que li va organitzar diverses exposicions. En Cayetano era de Castell\u00f3 de<\/p>\n
Farfanya, Lleida , com en Bernat, el seu cos\u00ed, amic, model i company de Miquel Serrano.<\/p>\n
Amb en Miquel les an\u00e8cdotes brostaven com les flors a la primavera. Una d\u2019aquestes \u00e9s la<\/p>\n
que varem viure plegats amb en Santi P\u00e9rez, fundador de la Pizzeria del Cap de la Vila, en<\/p>\n
una anada i tornada a Carcassona, la ciutat francesa emmurallada i reconstru\u00efda per Eug\u00e8ne<\/p>\n
Violet le Duc. Basti\u00f3 dels C\u00e0tars. No per anar de gresca, sino per ajudar en Miquel a recollir les<\/p>\n
coses del pis de la seva germana, que havia mort recentment, i de les quals ell n\u2019era l\u2019hereu.<\/p>\n
Ens acompanyava un jove, en Toni Sella, que no fa gaires dies explicava aquesta aventura<\/p>\n
en un article, titulat \u201cTot \u00e9s fals\u201d, publicat en aquestes mateixes planes de L\u2019Eco de Sitges\u201d.<\/p>\n
Encara tremolem tots plegats nom\u00e9s de pensar-hi. En Serrano, estava nervi\u00f3s, molt nervi\u00f3s,<\/p>\n
i en aquestes circumstancies podia provocar un tsunami de conseq\u00fc\u00e8ncies inabastables, ens<\/p>\n
va obligar a menjar un \u201ccassolet marsell\u00e8s\u201d per esmorzar. Mentre ell fumava incansablement<\/p>\n
un cigarret darrera l\u2019altra i despr\u00e9s de retirar tot el que hi havia a la caixa del banc, amb els<\/p>\n
documents falsificats per ell mateix a Barcelona, per no haver de pagar els advocats, (en Santi<\/p>\n
no ho va saber fins que no eren al soterrani del banc). Ens va convidar a dinar. Les cinquanta<\/p>\n
tres torres de Carcassona donaven tombs al nostre voltant, i el doble anell de les muralles, de<\/p>\n
pedra gris militar, contribu\u00efa als nostres terrors, i si tot plegat s\u2019acabava al Museu de la tortura<\/p>\n
de la Inquisici\u00f3?. Despr\u00e9s, carregats fins a la cresta, el cotxe com una pir\u00e0mide ambulant, i amb<\/p>\n
les butxaques plenes de doblons d\u2019or i joies, que ens varem tindre que repartir per que el bony<\/p>\n
no fos massa evident. Com una tropa d\u2019antics pirates (estampa Jack Sparrow), varem passar la<\/p>\n
frontera sense cap mena d\u2019ensurt. Uf! Inoblidable, Miquel Serrano.<\/p>\n
Josep Maria Rossell\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cCARPE DIEM\u201d, A MIQUEL SERRANO<\/p>\n
A principis dels anys setanta, en aquell Sitges que ara ja \u00e9s record, vaig con\u00e8ixer al pintor<\/p>\n
Miquel Serrano. Sempre, i en qualsevol circumstancia, educat, encantador, elegant, ir\u00f2nic<\/p>\n
i fumador, molt fumador, \u201cbon vivant\u201d i bevedor, preferentment \u201cwhisky\u201d. Habitual de la<\/p>\n
terrassa del Caf\u00e9 Roy a Sitges, del Caf\u00e9 de la \u00d2pera a Barcelona i del Caf\u00e9 de Flore a Par\u00eds.<\/p>\n
Company dels germans Blai, i de Manolo Muntanyola. No li agradava massa parlar d\u2019art, i<\/p>\n
menys del seu. Havia estat alumne de Francesc Labarta. Als anys 30 havia pintat un retrat del<\/p>\n
natural del poeta Federico Garcia Lorca, per a la presentaci\u00f3 d\u2019una de les seves confer\u00e8ncies a<\/p>\n
Barcelona, la historiadora granadina Antonina Rodrigo en parla en un dels seus llibres dedicats<\/p>\n
al poeta. Serrano rarament parlava del que havia fet, va ser amic de Jean Cocteau, i al seu pis<\/p>\n
de la Rambla Catalunya hi tenia uns dibuixos preciosos d\u2019uns faunes que li va regalar, tamb\u00e9 li<\/p>\n
va proporcionar contactes a Par\u00eds, que li van encarregar originals per a la estampaci\u00f3 de teixits,<\/p>\n
el que li va permetre sobreviure dignament. Una generaci\u00f3 irrepetible.<\/p>\n
M\u2019he alegrat molt de saber que finalment a Sitges se li dedica una exposici\u00f3 significativa, a<\/p>\n
l\u2019Espai Miramar. Una mostra comissariada per Beli Artigas, que reuneix el bo i millor del seu<\/p>\n
treball, vaja quasi b\u00e9 una antol\u00f2gica. A ell probablement li hagu\u00e9s fet m\u00e9s aviat por, per\u00f2 en el<\/p>\n
fons li hagu\u00e9s agradat. S\u00ed, li hagu\u00e9s agradat molt, perqu\u00e8, malgrat tot, era prou tendre com per<\/p>\n
acceptar-ho com una generosa mostra d\u2019amistat.<\/p>\n
Vaig veure alguns dels seus treballs dels anys quaranta o potser cinquanta, a la casa de Pepa<\/p>\n
Gum\u00e0, a Sitges, que tenia unes obres singulars a la seva col\u00b7lecci\u00f3, que ara pertany a les seves<\/p>\n
filles, Silvia i Marta Camps. A Sitges se\u2019n veien molts de \u201cSerranos\u201d, per\u00f2 no pas com aquells.<\/p>\n
Quan vaig organitzar la meva exposici\u00f3 \u201cNeomitologia de Sitges i la Blanca Subur\u201d, a l\u2019Hotel<\/p>\n
Rom\u00e0ntic, les dues obres de gran format les vaig pintar a \u201cCa la Femenina\u201d i la resta al taller<\/p>\n
que en Serrano tenia al pis de sobre del Caf\u00e9 Roy, i que el mestre em va cedir amablement.<\/p>\n
Les circumstancies que van portar a l\u2019artista al \u201ccarpe diem\u201d, les desconec, per\u00f2 en certa<\/p>\n
manera crec que tot plegat tenia quelcom de protesta en contra de les urpes dogm\u00e0tiques i de<\/p>\n
les lleis del mercat, que des de feia temps corcaven els frescos camps de l\u2019art i de la vida, de les<\/p>\n
quals fugia com els gats fugen de l\u2019aigua. Durant un temps varem tindre el mateix marxant, en<\/p>\n
Cayetano Balaguer\u00f3, que li va organitzar diverses exposicions. En Cayetano era de Castell\u00f3 de<\/p>\n
Farfanya, Lleida , com en Bernat, el seu cos\u00ed, amic, model i company de Miquel Serrano.<\/p>\n
Amb en Miquel les an\u00e8cdotes brostaven com les flors a la primavera. Una d\u2019aquestes \u00e9s la<\/p>\n
que varem viure plegats amb en Santi P\u00e9rez, fundador de la Pizzeria del Cap de la Vila, en<\/p>\n
una anada i tornada a Carcassona, la ciutat francesa emmurallada i reconstru\u00efda per Eug\u00e8ne<\/p>\n
Violet le Duc. Basti\u00f3 dels C\u00e0tars. No per anar de gresca, sino per ajudar en Miquel a recollir les<\/p>\n
coses del pis de la seva germana, que havia mort recentment, i de les quals ell n\u2019era l\u2019hereu.<\/p>\n
Ens acompanyava un jove, en Toni Sella, que no fa gaires dies explicava aquesta aventura<\/p>\n
en un article, titulat \u201cTot \u00e9s fals\u201d, publicat en aquestes mateixes planes de L\u2019Eco de Sitges\u201d.<\/p>\n
Encara tremolem tots plegats nom\u00e9s de pensar-hi. En Serrano, estava nervi\u00f3s, molt nervi\u00f3s,<\/p>\n
i en aquestes circumstancies podia provocar un tsunami de conseq\u00fc\u00e8ncies inabastables, ens<\/p>\n
va obligar a menjar un \u201ccassolet marsell\u00e8s\u201d per esmorzar. Mentre ell fumava incansablement<\/p>\n
un cigarret darrera l\u2019altra i despr\u00e9s de retirar tot el que hi havia a la caixa del banc, amb els<\/p>\n
documents falsificats per ell mateix a Barcelona, per no haver de pagar els advocats, (en Santi<\/p>\n
no ho va saber fins que no eren al soterrani del banc). Ens va convidar a dinar. Les cinquanta<\/p>\n
tres torres de Carcassona donaven tombs al nostre voltant, i el doble anell de les muralles, de<\/p>\n
pedra gris militar, contribu\u00efa als nostres terrors, i si tot plegat s\u2019acabava al Museu de la tortura<\/p>\n
de la Inquisici\u00f3?. Despr\u00e9s, carregats fins a la cresta, el cotxe com una pir\u00e0mide ambulant, i amb<\/p>\n
les butxaques plenes de doblons d\u2019or i joies, que ens varem tindre que repartir per que el bony<\/p>\n
no fos massa evident. Com una tropa d\u2019antics pirates (estampa Jack Sparrow), varem passar la<\/p>\n
frontera sense cap mena d\u2019ensurt. Uf! Inoblidable, Miquel Serrano.<\/p>\n
Josep Maria Rossell\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cCARPE DIEM\u201d, A MIQUEL SERRANO<\/p>\n
A principis dels anys setanta, en aquell Sitges que ara ja \u00e9s record, vaig con\u00e8ixer al pintor<\/p>\n
Miquel Serrano. Sempre, i en qualsevol circumstancia, educat, encantador, elegant, ir\u00f2nic<\/p>\n
i fumador, molt fumador, \u201cbon vivant\u201d i bevedor, preferentment \u201cwhisky\u201d. Habitual de la<\/p>\n
terrassa del Caf\u00e9 Roy a Sitges, del Caf\u00e9 de la \u00d2pera a Barcelona i del Caf\u00e9 de Flore a Par\u00eds.<\/p>\n
Company dels germans Blai, i de Manolo Muntanyola. No li agradava massa parlar d\u2019art, i<\/p>\n
menys del seu. Havia estat alumne de Francesc Labarta. Als anys 30 havia pintat un retrat del<\/p>\n
natural del poeta Federico Garcia Lorca, per a la presentaci\u00f3 d\u2019una de les seves confer\u00e8ncies a<\/p>\n
Barcelona, la historiadora granadina Antonina Rodrigo en parla en un dels seus llibres dedicats<\/p>\n
al poeta. Serrano rarament parlava del que havia fet, va ser amic de Jean Cocteau, i al seu pis<\/p>\n
de la Rambla Catalunya hi tenia uns dibuixos preciosos d\u2019uns faunes que li va regalar, tamb\u00e9 li<\/p>\n
va proporcionar contactes a Par\u00eds, que li van encarregar originals per a la estampaci\u00f3 de teixits,<\/p>\n
el que li va permetre sobreviure dignament. Una generaci\u00f3 irrepetible.<\/p>\n
M\u2019he alegrat molt de saber que finalment a Sitges se li dedica una exposici\u00f3 significativa, a<\/p>\n
l\u2019Espai Miramar. Una mostra comissariada per Beli Artigas, que reuneix el bo i millor del seu<\/p>\n
treball, vaja quasi b\u00e9 una antol\u00f2gica. A ell probablement li hagu\u00e9s fet m\u00e9s aviat por, per\u00f2 en el<\/p>\n
fons li hagu\u00e9s agradat. S\u00ed, li hagu\u00e9s agradat molt, perqu\u00e8, malgrat tot, era prou tendre com per<\/p>\n
acceptar-ho com una generosa mostra d\u2019amistat.<\/p>\n
Vaig veure alguns dels seus treballs dels anys quaranta o potser cinquanta, a la casa de Pepa<\/p>\n
Gum\u00e0, a Sitges, que tenia unes obres singulars a la seva col\u00b7lecci\u00f3, que ara pertany a les seves<\/p>\n
filles, Silvia i Marta Camps. A Sitges se\u2019n veien molts de \u201cSerranos\u201d, per\u00f2 no pas com aquells.<\/p>\n
Quan vaig organitzar la meva exposici\u00f3 \u201cNeomitologia de Sitges i la Blanca Subur\u201d, a l\u2019Hotel<\/p>\n
Rom\u00e0ntic, les dues obres de gran format les vaig pintar a \u201cCa la Femenina\u201d i la resta al taller<\/p>\n
que en Serrano tenia al pis de sobre del Caf\u00e9 Roy, i que el mestre em va cedir amablement.<\/p>\n
Les circumstancies que van portar a l\u2019artista al \u201ccarpe diem\u201d, les desconec, per\u00f2 en certa<\/p>\n
manera crec que tot plegat tenia quelcom de protesta en contra de les urpes dogm\u00e0tiques i de<\/p>\n
les lleis del mercat, que des de feia temps corcaven els frescos camps de l\u2019art i de la vida, de les<\/p>\n
quals fugia com els gats fugen de l\u2019aigua. Durant un temps varem tindre el mateix marxant, en<\/p>\n
Cayetano Balaguer\u00f3, que li va organitzar diverses exposicions. En Cayetano era de Castell\u00f3 de<\/p>\n
Farfanya, Lleida , com en Bernat, el seu cos\u00ed, amic, model i company de Miquel Serrano.<\/p>\n
Amb en Miquel les an\u00e8cdotes brostaven com les flors a la primavera. Una d\u2019aquestes \u00e9s la<\/p>\n
que varem viure plegats amb en Santi P\u00e9rez, fundador de la Pizzeria del Cap de la Vila, en<\/p>\n
una anada i tornada a Carcassona, la ciutat francesa emmurallada i reconstru\u00efda per Eug\u00e8ne<\/p>\n
Violet le Duc. Basti\u00f3 dels C\u00e0tars. No per anar de gresca, sino per ajudar en Miquel a recollir les<\/p>\n
coses del pis de la seva germana, que havia mort recentment, i de les quals ell n\u2019era l\u2019hereu.<\/p>\n
Ens acompanyava un jove, en Toni Sella, que no fa gaires dies explicava aquesta aventura<\/p>\n
en un article, titulat \u201cTot \u00e9s fals\u201d, publicat en aquestes mateixes planes de L\u2019Eco de Sitges\u201d.<\/p>\n
Encara tremolem tots plegats nom\u00e9s de pensar-hi. En Serrano, estava nervi\u00f3s, molt nervi\u00f3s,<\/p>\n
i en aquestes circumstancies podia provocar un tsunami de conseq\u00fc\u00e8ncies inabastables, ens<\/p>\n
va obligar a menjar un \u201ccassolet marsell\u00e8s\u201d per esmorzar. Mentre ell fumava incansablement<\/p>\n
un cigarret darrera l\u2019altra i despr\u00e9s de retirar tot el que hi havia a la caixa del banc, amb els<\/p>\n
documents falsificats per ell mateix a Barcelona, per no haver de pagar els advocats, (en Santi<\/p>\n
no ho va saber fins que no eren al soterrani del banc). Ens va convidar a dinar. Les cinquanta<\/p>\n
tres torres de Carcassona donaven tombs al nostre voltant, i el doble anell de les muralles, de<\/p>\n
pedra gris militar, contribu\u00efa als nostres terrors, i si tot plegat s\u2019acabava al Museu de la tortura<\/p>\n
de la Inquisici\u00f3?. Despr\u00e9s, carregats fins a la cresta, el cotxe com una pir\u00e0mide ambulant, i amb<\/p>\n
les butxaques plenes de doblons d\u2019or i joies, que ens varem tindre que repartir per que el bony<\/p>\n
no fos massa evident. Com una tropa d\u2019antics pirates (estampa Jack Sparrow), varem passar la<\/p>\n
frontera sense cap mena d\u2019ensurt. Uf! Inoblidable, Miquel Serrano.<\/p>\n
Josep Maria Rossell\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cCARPE DIEM\u201d, A MIQUEL SERRANO<\/p>\n
A principis dels anys setanta, en aquell Sitges que ara ja \u00e9s record, vaig con\u00e8ixer al pintor<\/p>\n
Miquel Serrano. Sempre, i en qualsevol circumstancia, educat, encantador, elegant, ir\u00f2nic<\/p>\n
i fumador, molt fumador, \u201cbon vivant\u201d i bevedor, preferentment \u201cwhisky\u201d. Habitual de la<\/p>\n
terrassa del Caf\u00e9 Roy a Sitges, del Caf\u00e9 de la \u00d2pera a Barcelona i del Caf\u00e9 de Flore a Par\u00eds.<\/p>\n
Company dels germans Blai, i de Manolo Muntanyola. No li agradava massa parlar d\u2019art, i<\/p>\n
menys del seu. Havia estat alumne de Francesc Labarta. Als anys 30 havia pintat un retrat del<\/p>\n
natural del poeta Federico Garcia Lorca, per a la presentaci\u00f3 d\u2019una de les seves confer\u00e8ncies a<\/p>\n
Barcelona, la historiadora granadina Antonina Rodrigo en parla en un dels seus llibres dedicats<\/p>\n
al poeta. Serrano rarament parlava del que havia fet, va ser amic de Jean Cocteau, i al seu pis<\/p>\n
de la Rambla Catalunya hi tenia uns dibuixos preciosos d\u2019uns faunes que li va regalar, tamb\u00e9 li<\/p>\n
va proporcionar contactes a Par\u00eds, que li van encarregar originals per a la estampaci\u00f3 de teixits,<\/p>\n
el que li va permetre sobreviure dignament. Una generaci\u00f3 irrepetible.<\/p>\n
M\u2019he alegrat molt de saber que finalment a Sitges se li dedica una exposici\u00f3 significativa, a<\/p>\n
l\u2019Espai Miramar. Una mostra comissariada per Beli Artigas, que reuneix el bo i millor del seu<\/p>\n
treball, vaja quasi b\u00e9 una antol\u00f2gica. A ell probablement li hagu\u00e9s fet m\u00e9s aviat por, per\u00f2 en el<\/p>\n
fons li hagu\u00e9s agradat. S\u00ed, li hagu\u00e9s agradat molt, perqu\u00e8, malgrat tot, era prou tendre com per<\/p>\n
acceptar-ho com una generosa mostra d\u2019amistat.<\/p>\n
Vaig veure alguns dels seus treballs dels anys quaranta o potser cinquanta, a la casa de Pepa<\/p>\n
Gum\u00e0, a Sitges, que tenia unes obres singulars a la seva col\u00b7lecci\u00f3, que ara pertany a les seves<\/p>\n
filles, Silvia i Marta Camps. A Sitges se\u2019n veien molts de \u201cSerranos\u201d, per\u00f2 no pas com aquells.<\/p>\n
Quan vaig organitzar la meva exposici\u00f3 \u201cNeomitologia de Sitges i la Blanca Subur\u201d, a l\u2019Hotel<\/p>\n
Rom\u00e0ntic, les dues obres de gran format les vaig pintar a \u201cCa la Femenina\u201d i la resta al taller<\/p>\n
que en Serrano tenia al pis de sobre del Caf\u00e9 Roy, i que el mestre em va cedir amablement.<\/p>\n
Les circumstancies que van portar a l\u2019artista al \u201ccarpe diem\u201d, les desconec, per\u00f2 en certa<\/p>\n
manera crec que tot plegat tenia quelcom de protesta en contra de les urpes dogm\u00e0tiques i de<\/p>\n
les lleis del mercat, que des de feia temps corcaven els frescos camps de l\u2019art i de la vida, de les<\/p>\n
quals fugia com els gats fugen de l\u2019aigua. Durant un temps varem tindre el mateix marxant, en<\/p>\n
Cayetano Balaguer\u00f3, que li va organitzar diverses exposicions. En Cayetano era de Castell\u00f3 de<\/p>\n
Farfanya, Lleida , com en Bernat, el seu cos\u00ed, amic, model i company de Miquel Serrano.<\/p>\n
Amb en Miquel les an\u00e8cdotes brostaven com les flors a la primavera. Una d\u2019aquestes \u00e9s la<\/p>\n
que varem viure plegats amb en Santi P\u00e9rez, fundador de la Pizzeria del Cap de la Vila, en<\/p>\n
una anada i tornada a Carcassona, la ciutat francesa emmurallada i reconstru\u00efda per Eug\u00e8ne<\/p>\n
Violet le Duc. Basti\u00f3 dels C\u00e0tars. No per anar de gresca, sino per ajudar en Miquel a recollir les<\/p>\n
coses del pis de la seva germana, que havia mort recentment, i de les quals ell n\u2019era l\u2019hereu.<\/p>\n
Ens acompanyava un jove, en Toni Sella, que no fa gaires dies explicava aquesta aventura<\/p>\n
en un article, titulat \u201cTot \u00e9s fals\u201d, publicat en aquestes mateixes planes de L\u2019Eco de Sitges\u201d.<\/p>\n
Encara tremolem tots plegats nom\u00e9s de pensar-hi. En Serrano, estava nervi\u00f3s, molt nervi\u00f3s,<\/p>\n
i en aquestes circumstancies podia provocar un tsunami de conseq\u00fc\u00e8ncies inabastables, ens<\/p>\n
va obligar a menjar un \u201ccassolet marsell\u00e8s\u201d per esmorzar. Mentre ell fumava incansablement<\/p>\n
un cigarret darrera l\u2019altra i despr\u00e9s de retirar tot el que hi havia a la caixa del banc, amb els<\/p>\n
documents falsificats per ell mateix a Barcelona, per no haver de pagar els advocats, (en Santi<\/p>\n
no ho va saber fins que no eren al soterrani del banc). Ens va convidar a dinar. Les cinquanta<\/p>\n
tres torres de Carcassona donaven tombs al nostre voltant, i el doble anell de les muralles, de<\/p>\n
pedra gris militar, contribu\u00efa als nostres terrors, i si tot plegat s\u2019acabava al Museu de la tortura<\/p>\n
de la Inquisici\u00f3?. Despr\u00e9s, carregats fins a la cresta, el cotxe com una pir\u00e0mide ambulant, i amb<\/p>\n
les butxaques plenes de doblons d\u2019or i joies, que ens varem tindre que repartir per que el bony<\/p>\n
no fos massa evident. Com una tropa d\u2019antics pirates (estampa Jack Sparrow), varem passar la<\/p>\n
frontera sense cap mena d\u2019ensurt. Uf! Inoblidable, Miquel Serrano.<\/p>\n
Josep Maria Rossell\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cCARPE DIEM\u201d, A MIQUEL SERRANO A principis dels anys setanta, en aquell Sitges que ara ja \u00e9s record, vaig con\u00e8ixer […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":964,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-962","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/962","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=962"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/962\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":968,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/962\/revisions\/968"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/964"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=962"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=962"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=962"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}