Un dia vaig agafar el m\u00f2bil i vaig trucar a un vell amic de Tarragona. L\u2019artista Josep Maria Rossell\u00f3, que conec des del temps del treball al diari. Em deia el nas que hauria fet alguna cosa dedicada a l\u2019Espriu. Efectivament em va explicar que fa molts anys va fer una pintura dedicada al poeta i que la va donar al cementiri d\u2019Arenys de Mar. Per\u00f2 no sabia res del seu dest\u00ed fins als nostres dies. El que s\u00ed em va dir \u00e9s que li venia de gust fer una cosa nova dedicada al poeta. Rossell\u00f3, com a tarragon\u00ed coneixia l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una suite de poemes de l\u2019Espriu, dedicades a la Setmana Santa de la ciutat. Al cap de dues setmanes rebia a Centelles una caixa molt maca i ben embolicada amb set pintures de petit format. Aix\u00ed que avui parlarem d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 nova, feta expressament entre un artista i l\u2019obra de Salvador Espriu. A m\u00e9s ja estem en el temps adequat.<\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

$\"\"$ <\/a><\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

El mateix Espriu ens explica que als anys seixanta va fer una suite de nou poemes dedicats a la Setmana Santa, per un butllet\u00ed de la confraria de Sant Medir de Tarragona. Al cap d\u2019uns anys el poeta va tornar a agafar els poemes i els va incloure en una ampliaci\u00f3 de la suite, fins a una trentena de composicions, per a un nou llibre de poesia de l\u2019editorial Pol\u00edgrafa. La suite original es pot llegir, tal qual, en les Obres Completes de l\u2019Espriu. L\u2019artista Rossell\u00f3 s\u2019ha basat en la lectura del llibre de la Pol\u00edgrafa, que tamb\u00e9 \u00e9s el que he pres com a base de les especulacions.<\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

No obstant, el nou treball no podia deixar de banda la pintura que el mateix Rossell\u00f3 m\u2019havia explicat que havia regalat. Aix\u00ed que ho he demanat a diferents entitats d\u2019Arenys de Mar, per\u00f2 ning\u00fa en sap res. Finalment, ahir diumenge, vaig obligar a uns amics amb els qui hav\u00edem d\u2019anar a Vidr\u00e0, a canviar la ruta per una visita a Arenys de Mar. El canvi no va suposar molts precs \u2013amb tots els respectes pels boscos de Vidr\u00e0-, i ben dora de mat\u00ed ens vam passejar pel cementiri, a la recerca d\u2019una pintura que evidentment no esper\u00e0vem trobar penjada a l\u2019aire lliure: hem mirat per la finestreta de la capella, pels vidres del tanatori, ho he demanat al conserge si tenia cap pintura al despatx, per\u00f2 no. A qui tamb\u00e9 hem trobat ha estat a un advocat, fill de Sant Andreu de Llavaneres, amb arrels a Osona, aranyenc d\u2019adopci\u00f3 i enamorat d\u2019aquella terra. Expert i estudi\u00f3s de la hist\u00f2ria del poble i dels habitants del cementiri ens va fer una mica de visita guiada. Ni ell, ni el seu company sabien res de cap pintura dedicada a l\u2019Espriu, que estigu\u00e9s per all\u00e0. El que s\u00ed ens va ensenyar va ser el n\u00ednxol del poeta, molt discret i en un rac\u00f3. Si no hagu\u00e9s estat per un antic rector de la vila marinera, la placa mortu\u00f2ria ni tindria inscripci\u00f3.<\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

$\"\"$ <\/a><\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

L\u2019advocat, que es diu Ramon, ens va ensenyar quatre panteons dels prohoms de la vila i ens va explicar una mica qui eren. Tots indians. El que m\u00e9s m\u2019ha interessat saber, per\u00f2, \u00e9s que en el substrat literari de l\u2019Espriu, sobre el cementiri de la seva Sinera, hi ha altres aportacions liter\u00e0ries que tamb\u00e9 descriuen l\u2019espai d\u2019enterraments. I els personatges literaris que poblen les p\u00e0gines dels llibres d\u2019Espriu formarien part del grup de morts enterrats al primer nivell del cementiri, el m\u00e9s baix i dedicat als difunts m\u00e9s humils. A dalt de tot, al tercer nivell, si situen els prohoms i tamb\u00e9 els grans sepulcres i les escultures de Josep Llimona.<\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

Acabada l\u2019explicaci\u00f3, el nostre grup d\u2019osonencs vam sortir del cementiri, li vam donar la volta i vam anar a cercar un rialp, un sender paral\u00b7lel a una riera, que seguia un itinerari al voltant d\u2019Arenys de Mar. Una volta arquejada, des del cementiri, cap a l\u2019autopista, creuant la carretera d\u2019Arenys de Munt i tornant a baixar per un altre rialp, fins la platja. Potser el m\u00e9s bonic del recorregut van ser les casasses, segurament d\u2019antics indians, d\u2019estil eclecticista i sobretot el mar, amb la platja, el port, la llotja i les barques. Un dels companys ens va indicar que Arenys havia estat un important lloc de construcci\u00f3 de naus. Caminant, vam anar fins a un b\u00fanquer que hi ha a l\u2019extrem sud de la vila, seguint la platja. Un caf\u00e8 i cap a casa.<\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

Per tant, a l\u2019hora d\u2019escriure a aquestes l\u00ednies, l\u2019\u00fanic document visible que tinc de Rossell\u00f3, que el relaciona amb l\u2019Espriu s\u00f3n els set dibuixos o pintures, que de fet, ara ja s\u00f3n a la biblioteca La Cooperativa de Centelles, on es poden contemplar juntament amb un exemplar del llibre de \u201cSetmana Santa\u201d. Es poden veure en horari de la biblioteca, en el primer pis.<\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

$\"\"$ <\/a><\/div>\n

<\/BR><\/p>\n

Passos dolorosos<\/b><\/div>\nEspriu podr\u00edem dir que agafa quatre elements definidors de la Setmana Santa i els fa servir de pretext per vestir una s\u00e8rie de poemes sobre preocupacions humanes, mundanes i que formen part dels leimotivs del poeta. Parla d\u2019un m\u00f3n sense lleis, de crim, de l\u2019 \u00abarrelada saquedat\u00bb del m\u00f3n, d\u2019un vent que fa por. Un vers interessant: \u201cviure t\u00e9 tan sols valor si preguntem davant l\u2019assot justicier de l\u2019\u00fanic mot\u201d (poema V). Vaig aprenent que Espriu crea un llenguatge molt abstracte, i per tant, segons com obert a la interpretaci\u00f3 lliure. Com una pintura abstracta. A mesura que avan\u00e7a la suite van entrant elements definidors de la Setmana Santa, i sobretot els detalls m\u00e9s importants. Apareixen els ciris i els encaputxats de les processons i d\u2019aquestes \u2013un concepte interessant- en parla, com a \u00abmort caminada\u00bb. Al poema XVI es refereix al dolor i hi entreveiem a un Crist: \u00abl\u2019esquena doblada pel dolor i travessada per ferros\u00bb. Encara cap als \u00faltims versos hi apareixen unes dones caminant cap un Sepulcre.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Rossell\u00f3, en nostre pintor de l\u2019antiga Tarraco, parteix d\u2019aquests versos que s\u2019allunen una mica de l\u2019esquema tradicional de la Setmana Santa i dibuixa les escenes d\u2019una process\u00f3. Com un film en diferents seq\u00fc\u00e8ncies: encendre el ciri, les columnes d\u2019encaputxats, les ferides i el dolor que s\u2019han de suportar com una penyora. Els elements conceptuals dels poemes de l\u2019Espriu es transmuten en l\u2019atmosfera de les pintures, on hi veiem un ambient carregat, tenebrista, de por \u2013com el vent de la por-. Segons el meu punt de vista, Rossell\u00f3 intenta tornar als poemes de l\u2019Espriu la dimensi\u00f3 tarragonina, si b\u00e9 la ciutat no \u00e9s citada ni en els poemes, ni en els dibuixos, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s l\u2019ambient viscut i com\u00fa. \u00a0Rossell\u00f3 coneix les processons de Tarragona i Espriu en el pr\u00f2leg diu que havia anat a veure\u2019n algunes poques, com la de Verges. M\u2019agraden els pr\u00f2legs de l\u2019Espriu perqu\u00e8 explica coses i trobo que es diverteix fent-los i aix\u00f2 es comunica.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Els set dibuixos de Rossell\u00f3 els vaig rebre molt ben embolicats i protegits a casa. Com que el contingut del sobre era nou i es tractava com d\u2019un descobriment vaig retratar el proc\u00e9s de desembolicar-lo com si obr\u00eds un sarc\u00f2fag egipci. Primer el sobre de paper craft i despr\u00e9s una caixa molt xula, aprofitades i amb una inscripci\u00f3 adient, una cita antiga sobre art. El contingut final s\u00f3n els set dibuixos de Rossell\u00f3, fets amb pintura, tractada a vegades com aquarel\u00b7la, a vegades amb un sentit m\u00e9s opac. A Rossell\u00f3 li agraden molt els colors. Per\u00f2 el meu record de set anys endarrere era que l\u2019artista tarragon\u00ed tenia un estil d\u2019arrel m\u00e9s classicista. Per\u00f2 no vull dir carca, sino que feia unes figures d\u2019aire llat\u00ed, amb arrels etnogr\u00e0fiques en els pobles del Mediterrani. I tamb\u00e9 de colors era molt alegra. En canvi en els dibuixos que he rebut trobem un Rossell\u00f3 m\u00e9s fosc, que defuig la descripci\u00f3, incl\u00fas la narraci\u00f3, i cerca m\u00e9s donar una impressi\u00f3. Vist en conjunt trobo que \u00e9s una s\u00e8rie bonica. Els blaus encara s\u00f3n mar\u00edtims i el color segueix sent important, per\u00f2 potser l\u2019artista ha madurat i cerca altres etapes expressives. Caldria una mostra retrospectiva dels \u00faltims set anys, de l\u2019artista per valorar-ho millor. Els seus dibuixos s\u00f3n set perqu\u00e8 agafa el sentit de \u201csetmana\u201d, de set dies, per fer la seva visi\u00f3 de la suite d\u2019Espriu. Les pors i foscors de l\u2019Espriu potser connecten tamb\u00e9 amb l\u2019ara del pintor, que com molts sofreixen la crisi econ\u00f2mica i social dels nostres dies. Rossell\u00f3 hi d\u00f3na tocs d\u2019esperan\u00e7a \u2013els seus blaus i els seus colors s\u00f3n optimistes-, perqu\u00e8 \u00e9s dels que no es rendeixen. Com l\u2019Espriu, que si b\u00e9 s\u2019interessa per uns temes pessimistes i dolorosos, va anar fent i no va deixar d\u2019escriure pas mai. Never give up!<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Totes les cites: \u00a9 Hereus de Salvador Espriu. amb llic\u00e8ncia d\u2019Edicions 62.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
http:\/\/aleixmataro.blogspot.com.es\/2013\/03\/any-espriu-2013_25.html<\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
ESPRIU I ELS ARTISTES (III)<\/b><\/p>\n
Pels rials de la \u201cSetmana Santa\u201d<\/b><\/p>\n
\n
Presentem avui les set petites pintures que ha fet Josep Maria Rossell\u00f3 a partir dels poemes de la suite \u201cSetmana Santa\u201d de Salvador Espriu. Les obres sobre paper s\u2019exposen, per primera vegada al p\u00fablic, a la Biblioteca La Cooperativa de Centelles.<\/li>\n<\/ul>\n
<\/BR>
\n $\"\"$ $\"\"$ <\/a><\/p>\n
Un dia vaig agafar el m\u00f2bil i vaig trucar a un vell amic de Tarragona. L\u2019artista Josep Maria Rossell\u00f3, que conec des del temps del treball al diari. Em deia el nas que hauria fet alguna cosa dedicada a l\u2019Espriu. Efectivament em va explicar que fa molts anys va fer una pintura dedicada al poeta i que la va donar al cementiri d\u2019Arenys de Mar. Per\u00f2 no sabia res del seu dest\u00ed fins als nostres dies. El que s\u00ed em va dir \u00e9s que li venia de gust fer una cosa nova dedicada al poeta. Rossell\u00f3, com a tarragon\u00ed coneixia l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una suite de poemes de l\u2019Espriu, dedicades a la Setmana Santa de la ciutat. Al cap de dues setmanes rebia a Centelles una caixa molt maca i ben embolicada amb set pintures de petit format. Aix\u00ed que avui parlarem d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 nova, feta expressament entre un artista i l\u2019obra de Salvador Espriu. A m\u00e9s ja estem en el temps adequat.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
El mateix Espriu ens explica que als anys seixanta va fer una suite de nou poemes dedicats a la Setmana Santa, per un butllet\u00ed de la confraria de Sant Medir de Tarragona. Al cap d\u2019uns anys el poeta va tornar a agafar els poemes i els va incloure en una ampliaci\u00f3 de la suite, fins a una trentena de composicions, per a un nou llibre de poesia de l\u2019editorial Pol\u00edgrafa. La suite original es pot llegir, tal qual, en les Obres Completes de l\u2019Espriu. L\u2019artista Rossell\u00f3 s\u2019ha basat en la lectura del llibre de la Pol\u00edgrafa, que tamb\u00e9 \u00e9s el que he pres com a base de les especulacions.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
No obstant, el nou treball no podia deixar de banda la pintura que el mateix Rossell\u00f3 m\u2019havia explicat que havia regalat. Aix\u00ed que ho he demanat a diferents entitats d\u2019Arenys de Mar, per\u00f2 ning\u00fa en sap res. Finalment, ahir diumenge, vaig obligar a uns amics amb els qui hav\u00edem d\u2019anar a Vidr\u00e0, a canviar la ruta per una visita a Arenys de Mar. El canvi no va suposar molts precs \u2013amb tots els respectes pels boscos de Vidr\u00e0-, i ben dora de mat\u00ed ens vam passejar pel cementiri, a la recerca d\u2019una pintura que evidentment no esper\u00e0vem trobar penjada a l\u2019aire lliure: hem mirat per la finestreta de la capella, pels vidres del tanatori, ho he demanat al conserge si tenia cap pintura al despatx, per\u00f2 no. A qui tamb\u00e9 hem trobat ha estat a un advocat, fill de Sant Andreu de Llavaneres, amb arrels a Osona, aranyenc d\u2019adopci\u00f3 i enamorat d\u2019aquella terra. Expert i estudi\u00f3s de la hist\u00f2ria del poble i dels habitants del cementiri ens va fer una mica de visita guiada. Ni ell, ni el seu company sabien res de cap pintura dedicada a l\u2019Espriu, que estigu\u00e9s per all\u00e0. El que s\u00ed ens va ensenyar va ser el n\u00ednxol del poeta, molt discret i en un rac\u00f3. Si no hagu\u00e9s estat per un antic rector de la vila marinera, la placa mortu\u00f2ria ni tindria inscripci\u00f3.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
L\u2019advocat, que es diu Ramon, ens va ensenyar quatre panteons dels prohoms de la vila i ens va explicar una mica qui eren. Tots indians. El que m\u00e9s m\u2019ha interessat saber, per\u00f2, \u00e9s que en el substrat literari de l\u2019Espriu, sobre el cementiri de la seva Sinera, hi ha altres aportacions liter\u00e0ries que tamb\u00e9 descriuen l\u2019espai d\u2019enterraments. I els personatges literaris que poblen les p\u00e0gines dels llibres d\u2019Espriu formarien part del grup de morts enterrats al primer nivell del cementiri, el m\u00e9s baix i dedicat als difunts m\u00e9s humils. A dalt de tot, al tercer nivell, si situen els prohoms i tamb\u00e9 els grans sepulcres i les escultures de Josep Llimona.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Acabada l\u2019explicaci\u00f3, el nostre grup d\u2019osonencs vam sortir del cementiri, li vam donar la volta i vam anar a cercar un rialp, un sender paral\u00b7lel a una riera, que seguia un itinerari al voltant d\u2019Arenys de Mar. Una volta arquejada, des del cementiri, cap a l\u2019autopista, creuant la carretera d\u2019Arenys de Munt i tornant a baixar per un altre rialp, fins la platja. Potser el m\u00e9s bonic del recorregut van ser les casasses, segurament d\u2019antics indians, d\u2019estil eclecticista i sobretot el mar, amb la platja, el port, la llotja i les barques. Un dels companys ens va indicar que Arenys havia estat un important lloc de construcci\u00f3 de naus. Caminant, vam anar fins a un b\u00fanquer que hi ha a l\u2019extrem sud de la vila, seguint la platja. Un caf\u00e8 i cap a casa.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Per tant, a l\u2019hora d\u2019escriure a aquestes l\u00ednies, l\u2019\u00fanic document visible que tinc de Rossell\u00f3, que el relaciona amb l\u2019Espriu s\u00f3n els set dibuixos o pintures, que de fet, ara ja s\u00f3n a la biblioteca La Cooperativa de Centelles, on es poden contemplar juntament amb un exemplar del llibre de \u201cSetmana Santa\u201d. Es poden veure en horari de la biblioteca, en el primer pis.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Passos dolorosos<\/b><\/div>\nEspriu podr\u00edem dir que agafa quatre elements definidors de la Setmana Santa i els fa servir de pretext per vestir una s\u00e8rie de poemes sobre preocupacions humanes, mundanes i que formen part dels leimotivs del poeta. Parla d\u2019un m\u00f3n sense lleis, de crim, de l\u2019 \u00abarrelada saquedat\u00bb del m\u00f3n, d\u2019un vent que fa por. Un vers interessant: \u201cviure t\u00e9 tan sols valor si preguntem davant l\u2019assot justicier de l\u2019\u00fanic mot\u201d (poema V). Vaig aprenent que Espriu crea un llenguatge molt abstracte, i per tant, segons com obert a la interpretaci\u00f3 lliure. Com una pintura abstracta. A mesura que avan\u00e7a la suite van entrant elements definidors de la Setmana Santa, i sobretot els detalls m\u00e9s importants. Apareixen els ciris i els encaputxats de les processons i d\u2019aquestes \u2013un concepte interessant- en parla, com a \u00abmort caminada\u00bb. Al poema XVI es refereix al dolor i hi entreveiem a un Crist: \u00abl\u2019esquena doblada pel dolor i travessada per ferros\u00bb. Encara cap als \u00faltims versos hi apareixen unes dones caminant cap un Sepulcre.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Rossell\u00f3, en nostre pintor de l\u2019antiga Tarraco, parteix d\u2019aquests versos que s\u2019allunen una mica de l\u2019esquema tradicional de la Setmana Santa i dibuixa les escenes d\u2019una process\u00f3. Com un film en diferents seq\u00fc\u00e8ncies: encendre el ciri, les columnes d\u2019encaputxats, les ferides i el dolor que s\u2019han de suportar com una penyora. Els elements conceptuals dels poemes de l\u2019Espriu es transmuten en l\u2019atmosfera de les pintures, on hi veiem un ambient carregat, tenebrista, de por \u2013com el vent de la por-. Segons el meu punt de vista, Rossell\u00f3 intenta tornar als poemes de l\u2019Espriu la dimensi\u00f3 tarragonina, si b\u00e9 la ciutat no \u00e9s citada ni en els poemes, ni en els dibuixos, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s l\u2019ambient viscut i com\u00fa. Rossell\u00f3 coneix les processons de Tarragona i Espriu en el pr\u00f2leg diu que havia anat a veure\u2019n algunes poques, com la de Verges. M\u2019agraden els pr\u00f2legs de l\u2019Espriu perqu\u00e8 explica coses i trobo que es diverteix fent-los i aix\u00f2 es comunica.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Els set dibuixos de Rossell\u00f3 els vaig rebre molt ben embolicats i protegits a casa. Com que el contingut del sobre era nou i es tractava com d\u2019un descobriment vaig retratar el proc\u00e9s de desembolicar-lo com si obr\u00eds un sarc\u00f2fag egipci. Primer el sobre de paper craft i despr\u00e9s una caixa molt xula, aprofitades i amb una inscripci\u00f3 adient, una cita antiga sobre art. El contingut final s\u00f3n els set dibuixos de Rossell\u00f3, fets amb pintura, tractada a vegades com aquarel\u00b7la, a vegades amb un sentit m\u00e9s opac. A Rossell\u00f3 li agraden molt els colors. Per\u00f2 el meu record de set anys endarrere era que l\u2019artista tarragon\u00ed tenia un estil d\u2019arrel m\u00e9s classicista. Per\u00f2 no vull dir carca, sino que feia unes figures d\u2019aire llat\u00ed, amb arrels etnogr\u00e0fiques en els pobles del Mediterrani. I tamb\u00e9 de colors era molt alegra. En canvi en els dibuixos que he rebut trobem un Rossell\u00f3 m\u00e9s fosc, que defuig la descripci\u00f3, incl\u00fas la narraci\u00f3, i cerca m\u00e9s donar una impressi\u00f3. Vist en conjunt trobo que \u00e9s una s\u00e8rie bonica. Els blaus encara s\u00f3n mar\u00edtims i el color segueix sent important, per\u00f2 potser l\u2019artista ha madurat i cerca altres etapes expressives. Caldria una mostra retrospectiva dels \u00faltims set anys, de l\u2019artista per valorar-ho millor. Els seus dibuixos s\u00f3n set perqu\u00e8 agafa el sentit de \u201csetmana\u201d, de set dies, per fer la seva visi\u00f3 de la suite d\u2019Espriu. Les pors i foscors de l\u2019Espriu potser connecten tamb\u00e9 amb l\u2019ara del pintor, que com molts sofreixen la crisi econ\u00f2mica i social dels nostres dies. Rossell\u00f3 hi d\u00f3na tocs d\u2019esperan\u00e7a \u2013els seus blaus i els seus colors s\u00f3n optimistes-, perqu\u00e8 \u00e9s dels que no es rendeixen. Com l\u2019Espriu, que si b\u00e9 s\u2019interessa per uns temes pessimistes i dolorosos, va anar fent i no va deixar d\u2019escriure pas mai. Never give up!<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Totes les cites: \u00a9 Hereus de Salvador Espriu. amb llic\u00e8ncia d\u2019Edicions 62.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
http:\/\/aleixmataro.blogspot.com.es\/2013\/03\/any-espriu-2013_25.html<\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
ESPRIU I ELS ARTISTES (III)<\/b><\/p>\n
Pels rials de la \u201cSetmana Santa\u201d<\/b><\/p>\n
\n
Presentem avui les set petites pintures que ha fet Josep Maria Rossell\u00f3 a partir dels poemes de la suite \u201cSetmana Santa\u201d de Salvador Espriu. Les obres sobre paper s\u2019exposen, per primera vegada al p\u00fablic, a la Biblioteca La Cooperativa de Centelles.<\/li>\n<\/ul>\n
<\/BR>
\n $\"\"$ $\"\"$ <\/a><\/p>\n
Un dia vaig agafar el m\u00f2bil i vaig trucar a un vell amic de Tarragona. L\u2019artista Josep Maria Rossell\u00f3, que conec des del temps del treball al diari. Em deia el nas que hauria fet alguna cosa dedicada a l\u2019Espriu. Efectivament em va explicar que fa molts anys va fer una pintura dedicada al poeta i que la va donar al cementiri d\u2019Arenys de Mar. Per\u00f2 no sabia res del seu dest\u00ed fins als nostres dies. El que s\u00ed em va dir \u00e9s que li venia de gust fer una cosa nova dedicada al poeta. Rossell\u00f3, com a tarragon\u00ed coneixia l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una suite de poemes de l\u2019Espriu, dedicades a la Setmana Santa de la ciutat. Al cap de dues setmanes rebia a Centelles una caixa molt maca i ben embolicada amb set pintures de petit format. Aix\u00ed que avui parlarem d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 nova, feta expressament entre un artista i l\u2019obra de Salvador Espriu. A m\u00e9s ja estem en el temps adequat.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
El mateix Espriu ens explica que als anys seixanta va fer una suite de nou poemes dedicats a la Setmana Santa, per un butllet\u00ed de la confraria de Sant Medir de Tarragona. Al cap d\u2019uns anys el poeta va tornar a agafar els poemes i els va incloure en una ampliaci\u00f3 de la suite, fins a una trentena de composicions, per a un nou llibre de poesia de l\u2019editorial Pol\u00edgrafa. La suite original es pot llegir, tal qual, en les Obres Completes de l\u2019Espriu. L\u2019artista Rossell\u00f3 s\u2019ha basat en la lectura del llibre de la Pol\u00edgrafa, que tamb\u00e9 \u00e9s el que he pres com a base de les especulacions.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
No obstant, el nou treball no podia deixar de banda la pintura que el mateix Rossell\u00f3 m\u2019havia explicat que havia regalat. Aix\u00ed que ho he demanat a diferents entitats d\u2019Arenys de Mar, per\u00f2 ning\u00fa en sap res. Finalment, ahir diumenge, vaig obligar a uns amics amb els qui hav\u00edem d\u2019anar a Vidr\u00e0, a canviar la ruta per una visita a Arenys de Mar. El canvi no va suposar molts precs \u2013amb tots els respectes pels boscos de Vidr\u00e0-, i ben dora de mat\u00ed ens vam passejar pel cementiri, a la recerca d\u2019una pintura que evidentment no esper\u00e0vem trobar penjada a l\u2019aire lliure: hem mirat per la finestreta de la capella, pels vidres del tanatori, ho he demanat al conserge si tenia cap pintura al despatx, per\u00f2 no. A qui tamb\u00e9 hem trobat ha estat a un advocat, fill de Sant Andreu de Llavaneres, amb arrels a Osona, aranyenc d\u2019adopci\u00f3 i enamorat d\u2019aquella terra. Expert i estudi\u00f3s de la hist\u00f2ria del poble i dels habitants del cementiri ens va fer una mica de visita guiada. Ni ell, ni el seu company sabien res de cap pintura dedicada a l\u2019Espriu, que estigu\u00e9s per all\u00e0. El que s\u00ed ens va ensenyar va ser el n\u00ednxol del poeta, molt discret i en un rac\u00f3. Si no hagu\u00e9s estat per un antic rector de la vila marinera, la placa mortu\u00f2ria ni tindria inscripci\u00f3.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
L\u2019advocat, que es diu Ramon, ens va ensenyar quatre panteons dels prohoms de la vila i ens va explicar una mica qui eren. Tots indians. El que m\u00e9s m\u2019ha interessat saber, per\u00f2, \u00e9s que en el substrat literari de l\u2019Espriu, sobre el cementiri de la seva Sinera, hi ha altres aportacions liter\u00e0ries que tamb\u00e9 descriuen l\u2019espai d\u2019enterraments. I els personatges literaris que poblen les p\u00e0gines dels llibres d\u2019Espriu formarien part del grup de morts enterrats al primer nivell del cementiri, el m\u00e9s baix i dedicat als difunts m\u00e9s humils. A dalt de tot, al tercer nivell, si situen els prohoms i tamb\u00e9 els grans sepulcres i les escultures de Josep Llimona.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Acabada l\u2019explicaci\u00f3, el nostre grup d\u2019osonencs vam sortir del cementiri, li vam donar la volta i vam anar a cercar un rialp, un sender paral\u00b7lel a una riera, que seguia un itinerari al voltant d\u2019Arenys de Mar. Una volta arquejada, des del cementiri, cap a l\u2019autopista, creuant la carretera d\u2019Arenys de Munt i tornant a baixar per un altre rialp, fins la platja. Potser el m\u00e9s bonic del recorregut van ser les casasses, segurament d\u2019antics indians, d\u2019estil eclecticista i sobretot el mar, amb la platja, el port, la llotja i les barques. Un dels companys ens va indicar que Arenys havia estat un important lloc de construcci\u00f3 de naus. Caminant, vam anar fins a un b\u00fanquer que hi ha a l\u2019extrem sud de la vila, seguint la platja. Un caf\u00e8 i cap a casa.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Per tant, a l\u2019hora d\u2019escriure a aquestes l\u00ednies, l\u2019\u00fanic document visible que tinc de Rossell\u00f3, que el relaciona amb l\u2019Espriu s\u00f3n els set dibuixos o pintures, que de fet, ara ja s\u00f3n a la biblioteca La Cooperativa de Centelles, on es poden contemplar juntament amb un exemplar del llibre de \u201cSetmana Santa\u201d. Es poden veure en horari de la biblioteca, en el primer pis.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Passos dolorosos<\/b><\/div>\nEspriu podr\u00edem dir que agafa quatre elements definidors de la Setmana Santa i els fa servir de pretext per vestir una s\u00e8rie de poemes sobre preocupacions humanes, mundanes i que formen part dels leimotivs del poeta. Parla d\u2019un m\u00f3n sense lleis, de crim, de l\u2019 \u00abarrelada saquedat\u00bb del m\u00f3n, d\u2019un vent que fa por. Un vers interessant: \u201cviure t\u00e9 tan sols valor si preguntem davant l\u2019assot justicier de l\u2019\u00fanic mot\u201d (poema V). Vaig aprenent que Espriu crea un llenguatge molt abstracte, i per tant, segons com obert a la interpretaci\u00f3 lliure. Com una pintura abstracta. A mesura que avan\u00e7a la suite van entrant elements definidors de la Setmana Santa, i sobretot els detalls m\u00e9s importants. Apareixen els ciris i els encaputxats de les processons i d\u2019aquestes \u2013un concepte interessant- en parla, com a \u00abmort caminada\u00bb. Al poema XVI es refereix al dolor i hi entreveiem a un Crist: \u00abl\u2019esquena doblada pel dolor i travessada per ferros\u00bb. Encara cap als \u00faltims versos hi apareixen unes dones caminant cap un Sepulcre.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Rossell\u00f3, en nostre pintor de l\u2019antiga Tarraco, parteix d\u2019aquests versos que s\u2019allunen una mica de l\u2019esquema tradicional de la Setmana Santa i dibuixa les escenes d\u2019una process\u00f3. Com un film en diferents seq\u00fc\u00e8ncies: encendre el ciri, les columnes d\u2019encaputxats, les ferides i el dolor que s\u2019han de suportar com una penyora. Els elements conceptuals dels poemes de l\u2019Espriu es transmuten en l\u2019atmosfera de les pintures, on hi veiem un ambient carregat, tenebrista, de por \u2013com el vent de la por-. Segons el meu punt de vista, Rossell\u00f3 intenta tornar als poemes de l\u2019Espriu la dimensi\u00f3 tarragonina, si b\u00e9 la ciutat no \u00e9s citada ni en els poemes, ni en els dibuixos, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s l\u2019ambient viscut i com\u00fa. Rossell\u00f3 coneix les processons de Tarragona i Espriu en el pr\u00f2leg diu que havia anat a veure\u2019n algunes poques, com la de Verges. M\u2019agraden els pr\u00f2legs de l\u2019Espriu perqu\u00e8 explica coses i trobo que es diverteix fent-los i aix\u00f2 es comunica.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Els set dibuixos de Rossell\u00f3 els vaig rebre molt ben embolicats i protegits a casa. Com que el contingut del sobre era nou i es tractava com d\u2019un descobriment vaig retratar el proc\u00e9s de desembolicar-lo com si obr\u00eds un sarc\u00f2fag egipci. Primer el sobre de paper craft i despr\u00e9s una caixa molt xula, aprofitades i amb una inscripci\u00f3 adient, una cita antiga sobre art. El contingut final s\u00f3n els set dibuixos de Rossell\u00f3, fets amb pintura, tractada a vegades com aquarel\u00b7la, a vegades amb un sentit m\u00e9s opac. A Rossell\u00f3 li agraden molt els colors. Per\u00f2 el meu record de set anys endarrere era que l\u2019artista tarragon\u00ed tenia un estil d\u2019arrel m\u00e9s classicista. Per\u00f2 no vull dir carca, sino que feia unes figures d\u2019aire llat\u00ed, amb arrels etnogr\u00e0fiques en els pobles del Mediterrani. I tamb\u00e9 de colors era molt alegra. En canvi en els dibuixos que he rebut trobem un Rossell\u00f3 m\u00e9s fosc, que defuig la descripci\u00f3, incl\u00fas la narraci\u00f3, i cerca m\u00e9s donar una impressi\u00f3. Vist en conjunt trobo que \u00e9s una s\u00e8rie bonica. Els blaus encara s\u00f3n mar\u00edtims i el color segueix sent important, per\u00f2 potser l\u2019artista ha madurat i cerca altres etapes expressives. Caldria una mostra retrospectiva dels \u00faltims set anys, de l\u2019artista per valorar-ho millor. Els seus dibuixos s\u00f3n set perqu\u00e8 agafa el sentit de \u201csetmana\u201d, de set dies, per fer la seva visi\u00f3 de la suite d\u2019Espriu. Les pors i foscors de l\u2019Espriu potser connecten tamb\u00e9 amb l\u2019ara del pintor, que com molts sofreixen la crisi econ\u00f2mica i social dels nostres dies. Rossell\u00f3 hi d\u00f3na tocs d\u2019esperan\u00e7a \u2013els seus blaus i els seus colors s\u00f3n optimistes-, perqu\u00e8 \u00e9s dels que no es rendeixen. Com l\u2019Espriu, que si b\u00e9 s\u2019interessa per uns temes pessimistes i dolorosos, va anar fent i no va deixar d\u2019escriure pas mai. Never give up!<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Totes les cites: \u00a9 Hereus de Salvador Espriu. amb llic\u00e8ncia d\u2019Edicions 62.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
http:\/\/aleixmataro.blogspot.com.es\/2013\/03\/any-espriu-2013_25.html<\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
ESPRIU I ELS ARTISTES (III)<\/b><\/p>\n
Pels rials de la \u201cSetmana Santa\u201d<\/b><\/p>\n
\n
Presentem avui les set petites pintures que ha fet Josep Maria Rossell\u00f3 a partir dels poemes de la suite \u201cSetmana Santa\u201d de Salvador Espriu. Les obres sobre paper s\u2019exposen, per primera vegada al p\u00fablic, a la Biblioteca La Cooperativa de Centelles.<\/li>\n<\/ul>\n
<\/BR>
\n $\"\"$ $\"\"$ <\/a><\/p>\n
Un dia vaig agafar el m\u00f2bil i vaig trucar a un vell amic de Tarragona. L\u2019artista Josep Maria Rossell\u00f3, que conec des del temps del treball al diari. Em deia el nas que hauria fet alguna cosa dedicada a l\u2019Espriu. Efectivament em va explicar que fa molts anys va fer una pintura dedicada al poeta i que la va donar al cementiri d\u2019Arenys de Mar. Per\u00f2 no sabia res del seu dest\u00ed fins als nostres dies. El que s\u00ed em va dir \u00e9s que li venia de gust fer una cosa nova dedicada al poeta. Rossell\u00f3, com a tarragon\u00ed coneixia l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una suite de poemes de l\u2019Espriu, dedicades a la Setmana Santa de la ciutat. Al cap de dues setmanes rebia a Centelles una caixa molt maca i ben embolicada amb set pintures de petit format. Aix\u00ed que avui parlarem d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 nova, feta expressament entre un artista i l\u2019obra de Salvador Espriu. A m\u00e9s ja estem en el temps adequat.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
El mateix Espriu ens explica que als anys seixanta va fer una suite de nou poemes dedicats a la Setmana Santa, per un butllet\u00ed de la confraria de Sant Medir de Tarragona. Al cap d\u2019uns anys el poeta va tornar a agafar els poemes i els va incloure en una ampliaci\u00f3 de la suite, fins a una trentena de composicions, per a un nou llibre de poesia de l\u2019editorial Pol\u00edgrafa. La suite original es pot llegir, tal qual, en les Obres Completes de l\u2019Espriu. L\u2019artista Rossell\u00f3 s\u2019ha basat en la lectura del llibre de la Pol\u00edgrafa, que tamb\u00e9 \u00e9s el que he pres com a base de les especulacions.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
No obstant, el nou treball no podia deixar de banda la pintura que el mateix Rossell\u00f3 m\u2019havia explicat que havia regalat. Aix\u00ed que ho he demanat a diferents entitats d\u2019Arenys de Mar, per\u00f2 ning\u00fa en sap res. Finalment, ahir diumenge, vaig obligar a uns amics amb els qui hav\u00edem d\u2019anar a Vidr\u00e0, a canviar la ruta per una visita a Arenys de Mar. El canvi no va suposar molts precs \u2013amb tots els respectes pels boscos de Vidr\u00e0-, i ben dora de mat\u00ed ens vam passejar pel cementiri, a la recerca d\u2019una pintura que evidentment no esper\u00e0vem trobar penjada a l\u2019aire lliure: hem mirat per la finestreta de la capella, pels vidres del tanatori, ho he demanat al conserge si tenia cap pintura al despatx, per\u00f2 no. A qui tamb\u00e9 hem trobat ha estat a un advocat, fill de Sant Andreu de Llavaneres, amb arrels a Osona, aranyenc d\u2019adopci\u00f3 i enamorat d\u2019aquella terra. Expert i estudi\u00f3s de la hist\u00f2ria del poble i dels habitants del cementiri ens va fer una mica de visita guiada. Ni ell, ni el seu company sabien res de cap pintura dedicada a l\u2019Espriu, que estigu\u00e9s per all\u00e0. El que s\u00ed ens va ensenyar va ser el n\u00ednxol del poeta, molt discret i en un rac\u00f3. Si no hagu\u00e9s estat per un antic rector de la vila marinera, la placa mortu\u00f2ria ni tindria inscripci\u00f3.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
L\u2019advocat, que es diu Ramon, ens va ensenyar quatre panteons dels prohoms de la vila i ens va explicar una mica qui eren. Tots indians. El que m\u00e9s m\u2019ha interessat saber, per\u00f2, \u00e9s que en el substrat literari de l\u2019Espriu, sobre el cementiri de la seva Sinera, hi ha altres aportacions liter\u00e0ries que tamb\u00e9 descriuen l\u2019espai d\u2019enterraments. I els personatges literaris que poblen les p\u00e0gines dels llibres d\u2019Espriu formarien part del grup de morts enterrats al primer nivell del cementiri, el m\u00e9s baix i dedicat als difunts m\u00e9s humils. A dalt de tot, al tercer nivell, si situen els prohoms i tamb\u00e9 els grans sepulcres i les escultures de Josep Llimona.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Acabada l\u2019explicaci\u00f3, el nostre grup d\u2019osonencs vam sortir del cementiri, li vam donar la volta i vam anar a cercar un rialp, un sender paral\u00b7lel a una riera, que seguia un itinerari al voltant d\u2019Arenys de Mar. Una volta arquejada, des del cementiri, cap a l\u2019autopista, creuant la carretera d\u2019Arenys de Munt i tornant a baixar per un altre rialp, fins la platja. Potser el m\u00e9s bonic del recorregut van ser les casasses, segurament d\u2019antics indians, d\u2019estil eclecticista i sobretot el mar, amb la platja, el port, la llotja i les barques. Un dels companys ens va indicar que Arenys havia estat un important lloc de construcci\u00f3 de naus. Caminant, vam anar fins a un b\u00fanquer que hi ha a l\u2019extrem sud de la vila, seguint la platja. Un caf\u00e8 i cap a casa.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Per tant, a l\u2019hora d\u2019escriure a aquestes l\u00ednies, l\u2019\u00fanic document visible que tinc de Rossell\u00f3, que el relaciona amb l\u2019Espriu s\u00f3n els set dibuixos o pintures, que de fet, ara ja s\u00f3n a la biblioteca La Cooperativa de Centelles, on es poden contemplar juntament amb un exemplar del llibre de \u201cSetmana Santa\u201d. Es poden veure en horari de la biblioteca, en el primer pis.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Passos dolorosos<\/b><\/div>\nEspriu podr\u00edem dir que agafa quatre elements definidors de la Setmana Santa i els fa servir de pretext per vestir una s\u00e8rie de poemes sobre preocupacions humanes, mundanes i que formen part dels leimotivs del poeta. Parla d\u2019un m\u00f3n sense lleis, de crim, de l\u2019 \u00abarrelada saquedat\u00bb del m\u00f3n, d\u2019un vent que fa por. Un vers interessant: \u201cviure t\u00e9 tan sols valor si preguntem davant l\u2019assot justicier de l\u2019\u00fanic mot\u201d (poema V). Vaig aprenent que Espriu crea un llenguatge molt abstracte, i per tant, segons com obert a la interpretaci\u00f3 lliure. Com una pintura abstracta. A mesura que avan\u00e7a la suite van entrant elements definidors de la Setmana Santa, i sobretot els detalls m\u00e9s importants. Apareixen els ciris i els encaputxats de les processons i d\u2019aquestes \u2013un concepte interessant- en parla, com a \u00abmort caminada\u00bb. Al poema XVI es refereix al dolor i hi entreveiem a un Crist: \u00abl\u2019esquena doblada pel dolor i travessada per ferros\u00bb. Encara cap als \u00faltims versos hi apareixen unes dones caminant cap un Sepulcre.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Rossell\u00f3, en nostre pintor de l\u2019antiga Tarraco, parteix d\u2019aquests versos que s\u2019allunen una mica de l\u2019esquema tradicional de la Setmana Santa i dibuixa les escenes d\u2019una process\u00f3. Com un film en diferents seq\u00fc\u00e8ncies: encendre el ciri, les columnes d\u2019encaputxats, les ferides i el dolor que s\u2019han de suportar com una penyora. Els elements conceptuals dels poemes de l\u2019Espriu es transmuten en l\u2019atmosfera de les pintures, on hi veiem un ambient carregat, tenebrista, de por \u2013com el vent de la por-. Segons el meu punt de vista, Rossell\u00f3 intenta tornar als poemes de l\u2019Espriu la dimensi\u00f3 tarragonina, si b\u00e9 la ciutat no \u00e9s citada ni en els poemes, ni en els dibuixos, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s l\u2019ambient viscut i com\u00fa. Rossell\u00f3 coneix les processons de Tarragona i Espriu en el pr\u00f2leg diu que havia anat a veure\u2019n algunes poques, com la de Verges. M\u2019agraden els pr\u00f2legs de l\u2019Espriu perqu\u00e8 explica coses i trobo que es diverteix fent-los i aix\u00f2 es comunica.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
$\"\"$ <\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Els set dibuixos de Rossell\u00f3 els vaig rebre molt ben embolicats i protegits a casa. Com que el contingut del sobre era nou i es tractava com d\u2019un descobriment vaig retratar el proc\u00e9s de desembolicar-lo com si obr\u00eds un sarc\u00f2fag egipci. Primer el sobre de paper craft i despr\u00e9s una caixa molt xula, aprofitades i amb una inscripci\u00f3 adient, una cita antiga sobre art. El contingut final s\u00f3n els set dibuixos de Rossell\u00f3, fets amb pintura, tractada a vegades com aquarel\u00b7la, a vegades amb un sentit m\u00e9s opac. A Rossell\u00f3 li agraden molt els colors. Per\u00f2 el meu record de set anys endarrere era que l\u2019artista tarragon\u00ed tenia un estil d\u2019arrel m\u00e9s classicista. Per\u00f2 no vull dir carca, sino que feia unes figures d\u2019aire llat\u00ed, amb arrels etnogr\u00e0fiques en els pobles del Mediterrani. I tamb\u00e9 de colors era molt alegra. En canvi en els dibuixos que he rebut trobem un Rossell\u00f3 m\u00e9s fosc, que defuig la descripci\u00f3, incl\u00fas la narraci\u00f3, i cerca m\u00e9s donar una impressi\u00f3. Vist en conjunt trobo que \u00e9s una s\u00e8rie bonica. Els blaus encara s\u00f3n mar\u00edtims i el color segueix sent important, per\u00f2 potser l\u2019artista ha madurat i cerca altres etapes expressives. Caldria una mostra retrospectiva dels \u00faltims set anys, de l\u2019artista per valorar-ho millor. Els seus dibuixos s\u00f3n set perqu\u00e8 agafa el sentit de \u201csetmana\u201d, de set dies, per fer la seva visi\u00f3 de la suite d\u2019Espriu. Les pors i foscors de l\u2019Espriu potser connecten tamb\u00e9 amb l\u2019ara del pintor, que com molts sofreixen la crisi econ\u00f2mica i social dels nostres dies. Rossell\u00f3 hi d\u00f3na tocs d\u2019esperan\u00e7a \u2013els seus blaus i els seus colors s\u00f3n optimistes-, perqu\u00e8 \u00e9s dels que no es rendeixen. Com l\u2019Espriu, que si b\u00e9 s\u2019interessa per uns temes pessimistes i dolorosos, va anar fent i no va deixar d\u2019escriure pas mai. Never give up!<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
Totes les cites: \u00a9 Hereus de Salvador Espriu. amb llic\u00e8ncia d\u2019Edicions 62.<\/div>\n
<\/BR><\/p>\n
http:\/\/aleixmataro.blogspot.com.es\/2013\/03\/any-espriu-2013_25.html<\/a><\/div>\n
<\/BR><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
ESPRIU I ELS ARTISTES (III) Pels rials de la \u201cSetmana Santa\u201d Presentem avui les set petites pintures que ha fet […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":939,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-938","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/938","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=938"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/938\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":941,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/938\/revisions\/941"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}