Sovint les propostes relacionades amb les arts pl\u00e0stiques resulten ser m\u00e9s properes a l’assaig literari o a la tesi d’investigaci\u00f3, que no pas a les estrictes formulacions est\u00e9tiques. \u00c9s el mar de salmo\u00efa on es mou el pensament actual, on es fonen les estructures de les arts diverses. \u00c9s en aquest llim on germina i creix el darrer treball de Jordi Abell\u00f3 sobre l’origen i la obra de l’exc\u00e9ls arquit\u00e9cte Antoni Gaud\u00ed. Tots dos autors son de Reus. O no. A mi, personalment, el fet de que l’artista hagui nascut en un lloc u altra, em resulta m\u00e9s aviat intrascendent. Pero no pel que fa al territori, que amb la seva for\u00e7a tel.lurica forja i imp\u00falsa l’esperit. Joan Mir\u00f3, el mag, sempre va reconeixer la influencia que el Camp de Tarragona, ten\u00eda en la seva obra. I Gaud\u00ed, tamb\u00e9. Altra cosa \u00e9s la manipulaci\u00f3 que s’en pugui fer de tot plegat, per rentabilitzar l’origen i treure’n bons fruits, potser per la mancan\u00e7a d’obres del genial arquit\u00e9cte, precisament a Reus. (Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats). I \u00e9s aix\u00ed que s’ha arraconat el Mas de la Calderera de Riudoms, que \u00e9s \u00a0on va neixer, i que encara resta d’empeus, com tamb\u00e9 encara existeix el Mas Mir\u00f3, al terme de Mon-Roig, sempre amb la esperan\u00e7a de que alg\u00fa el desperti del seu mals\u00f3n.<\/p>\n

<\/div>\n

Ara quan comen\u00e7a l’any, s’acaba la exposici\u00f3 de Jordi Abell\u00f3 <Gaud\u00ed va neixer al Mas de la Calderera de Riudoms>, pero encara pod\u00e9m veure la videoprojecci\u00f3 a la Galeria Anquins de Reus, i si no, sempre ens restar\u00e0 Internet. Les portes han estat obertes a la investigaci\u00f3. La proposta \u00e9s viva, punyent i engrescadora. L’autor, arrauxat, ha estirat la catifa i ha fet trontollar tots els mobles de la Hist\u00f3ria de l’Art. \u00c9s la Nova historia de l’Art, on es demostra que reconeixer les vergonyes, no fa minvar la creaci\u00f3. La imponent presencia de la taula que l’arquitecte tenia al seu taller de la Sagrada Familia, a Barcelona, \u00e9s el seu territori, el Camp de Tarragona. En la traject\u00f3ria de Jordi Abell\u00f3 te el precedent d’un treball anterior a < Des (posicions), vuit propostes a l’entorn de Gaud\u00ed>, una exposici\u00f3 col.lectiva de gran inter\u00e9s que varem veure l’any 2002, al Circ Rom\u00e0 de Tarragona. Ara, el que de deb\u00f3 \u00e9s sorprenent, \u00e9s quan Abell\u00f3 asegura que Antoni Gaud\u00ed portaba dins seu les formes essencials de la Casa Mil\u00e0, m\u00e9s coneguda com La Pedrera, a Barcelona. Formes geol\u00f3giques, properes a les estructures de les cavernes erosionades per la acci\u00f3 del vent i de l’aigua. Formes que recorden les m\u00e0giques pedres de La Roca de Mont-Roig. Pero en veient les espectrals im\u00e0tges radiografiades de la malaltia de la osteoporosi, que es va apoderar dels ossos de l’arquitecte, s’ensorren les anteriors teories, i la ciencia i l’art s’aproximen i s’imposa la tesi del reflexe del m\u00f3n interior amb un pes excepcional. Mitjan\u00e7ant una acci\u00f3 mim\u00e9tica inconscient l’artista reprodueix fidelment formes que fisicament existeixen al seu interior,el roseguen i li provoquen dolor. Moltes son les mancances ocultes en la Hist\u00f3ria de l’Art. Ens resten l’arrelament al territori i la f\u00e9 absoluta en el m\u00f3n interior.<\/p>\n

NOTA DE PREMSA: Jordi Abell\u00f3 exposa a la galeria Anquin\u2019s de Reus \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera\u201d<\/h2>\n
$\"Invitaci\u00f3_GAUDI_Anquins\"$ <\/a><\/p>\n
\u00danica convocat\u00f2ria a la capital del Baix Camp per veure el darrer treball de l\u2019artista reusenc<\/p>\n
L\u2019artista de Reus, Jordi Abell\u00f3, estrena el proper dia 8 de gener a Reus l\u2019exposici\u00f3 \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera de Riudoms\u201d a la galeria Anquin\u2019s (C\/ Campoamor, 2). La mostra, que es podr\u00e0 veure a les 19.30h en una \u00fanica convocat\u00f2ria, t\u00e9 poc a veure amb el naixement de l\u2019arquitecte Antoni Gaud\u00ed tot i que s\u2019al\u00b7ludeix als seus or\u00edgens. Basada en documents audiovisuals i breus textos, la videoprojecci\u00f3 \u00e9s un recorregut pels elements m\u00e9s importants de l\u2019obra gaudiniana, buscant els fonaments que entranya la creaci\u00f3. Jordi Abell\u00f3 explica que \u201cel recorregut \u00e9s una met\u00e0fora de la creaci\u00f3 de l\u2019art: el pensament, l\u2019estudi de la natura, el buscar a dins d\u2019un mateix, la import\u00e0ncia de la llum i la devastaci\u00f3 de l\u2019home per aconseguir art al servei del poder\u201d. La mostra permet situar-se a l\u2019embri\u00f3 de la creaci\u00f3 i veure com \u00e9s en aquest punt que s\u2019inicia la creaci\u00f3. Les relacions entre els diferents v\u00eddeos han de provocar tamb\u00e9 noves associacions entre els espectadors.<\/p>\n
Els v\u00eddeos que s\u2019exposen a Reus s\u00f3n:<\/p>\n
1- \u201cLa taula de Gaud\u00ed\u201d (2005). Recrea la taula de l\u2019arquitecte (una r\u00e8plica de l\u2019existent a l\u2019obrador de la Sagrada Fam\u00edlia) i els objectes que contenia, i com un nen s\u2019hi acosta i indaga el seu contingut.<\/p>\n
2- \u201cD\u2019on ve la Pedrera\u201d (2005). Un audiovisual que demostra que l\u2019art es duu a dins. Gaud\u00ed va patir d\u2019osteoporisi i les imatges contempor\u00e0nies d\u2019aquesta malaltia demostren que la Pedrera de Gaud\u00ed ja estava en els seus ossos quan la va dissenyar.<\/p>\n
3- \u201cLa nova Hist\u00f2ria de l\u2019Art\u201d (2011). El v\u00eddeo vincula art i poder. El seu principal mecenes traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors. Gaud\u00ed ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment obviant-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies personals. La seva Font de finan\u00e7ament no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica. \u00c9s l\u00edcit que l\u2019art netegi les consci\u00e8ncies? Realment l\u2019art ho justifica tot? L\u2019art mata? S\u00f3n preguntes que cal tenir present a l\u2019hora d\u2019apropar-se a l\u2019art de Gaud\u00ed, segons Jordi Abell\u00f3.<\/p>\n
4- \u201cSaturn\u201d (2012). Un v\u00eddeo que posa al descobert el cervell del genial arquitecte i la imatge que cont\u00e9. La melancolia \u00e9s un dels sentiments que provoca la creaci\u00f3 i est\u00e0 sota la influ\u00e8ncia del planeta Saturn.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
www.jordiabello.com<\/a>
\n#gaud\u00edriudoms<\/p>\n
Abell\u00f3 imagina que el cervell de Gaud\u00ed gestava imatges sota la mateixa influ\u00e8ncia.<\/p>\n
5- \u201cGe\u00f2metra\u201d (2012). \u00c9s un audiovisual in\u00e8dit i posa de relleu que fos ge\u00f2metra, ent\u00e8s com a sint\u00e8tic. Jordi Abell\u00f3 parteix de les l\u00e0mines d\u2019estudi de la seva \u00e8poca i imagina com buscava la forma a trav\u00e9s del moviment conc\u00e8ntric i contrari al moviment de les agulles del rellotge (moviment que, per altra banda, recorda el de l\u2019h\u00e8lix del genoma hum\u00e0).<\/p>\n
6- \u201cLa llum pinta\u201d (2012). Tamb\u00e9 \u00e9s una obra realitzada amb expressament per a l\u2019exposici\u00f3. Gaud\u00ed considerava que la llum al Camp de Tarragona tenia una amplitud de 45\u00ba i assegurava que era la ideal per veure amb claredat les coses. En aquest audiovisual, Jordi Abell\u00f3 mostra com pinta aquesta llum sobre les parets de l\u2019entorn.<\/p>\n
La producci\u00f3 dels v\u00eddeos ha anat a c\u00e0rrec de La Ferida, mentre que els textoss\u00f3n obra de M\u00e0rius Domingo.<\/p>\n
Cloenda amb visita al Mas de la Calderera<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 es va estrenar al Centre d\u2019Estudis Riudomencs de Riudoms el passat mes de desembre i el proper 27 de gener, com a cloenda, es far\u00e0 una visita guiada al Mas de la Calderera amb l\u2019artista Jordi Abell\u00f3. La sortida est\u00e0 prevista a les 11.30h a l\u2019Esgl\u00e9sia de Riudoms i t\u00e9 un cost d\u2019un euro per als adults i gratu\u00efta per als infants. L\u2019artista i els assistents realitzaran una recerca col\u00b7lectiva d\u2019elements latents al mas riudomenc que evidencien que Gaud\u00ed es van inspirar en el seu lloc d\u2019origen. Per a m\u00e9s informaci\u00f3 http:\/\/cerap.cat\/agenda02.php?recordID=130&opcio=04<\/a>.<\/p>\n
Per ampliar detalls, podeu contactar amb Jordi Abell\u00f3 616 53 68 20.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
Sovint les propostes relacionades amb les arts pl\u00e0stiques resulten ser m\u00e9s properes a l’assaig literari o a la tesi d’investigaci\u00f3, que no pas a les estrictes formulacions est\u00e9tiques. \u00c9s el mar de salmo\u00efa on es mou el pensament actual, on es fonen les estructures de les arts diverses. \u00c9s en aquest llim on germina i creix el darrer treball de Jordi Abell\u00f3 sobre l’origen i la obra de l’exc\u00e9ls arquit\u00e9cte Antoni Gaud\u00ed. Tots dos autors son de Reus. O no. A mi, personalment, el fet de que l’artista hagui nascut en un lloc u altra, em resulta m\u00e9s aviat intrascendent. Pero no pel que fa al territori, que amb la seva for\u00e7a tel.lurica forja i imp\u00falsa l’esperit. Joan Mir\u00f3, el mag, sempre va reconeixer la influencia que el Camp de Tarragona, ten\u00eda en la seva obra. I Gaud\u00ed, tamb\u00e9. Altra cosa \u00e9s la manipulaci\u00f3 que s’en pugui fer de tot plegat, per rentabilitzar l’origen i treure’n bons fruits, potser per la mancan\u00e7a d’obres del genial arquit\u00e9cte, precisament a Reus. (Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats). I \u00e9s aix\u00ed que s’ha arraconat el Mas de la Calderera de Riudoms, que \u00e9s on va neixer, i que encara resta d’empeus, com tamb\u00e9 encara existeix el Mas Mir\u00f3, al terme de Mon-Roig, sempre amb la esperan\u00e7a de que alg\u00fa el desperti del seu mals\u00f3n.<\/p>\n
<\/div>\n
Ara quan comen\u00e7a l’any, s’acaba la exposici\u00f3 de Jordi Abell\u00f3 <Gaud\u00ed va neixer al Mas de la Calderera de Riudoms>, pero encara pod\u00e9m veure la videoprojecci\u00f3 a la Galeria Anquins de Reus, i si no, sempre ens restar\u00e0 Internet. Les portes han estat obertes a la investigaci\u00f3. La proposta \u00e9s viva, punyent i engrescadora. L’autor, arrauxat, ha estirat la catifa i ha fet trontollar tots els mobles de la Hist\u00f3ria de l’Art. \u00c9s la Nova historia de l’Art, on es demostra que reconeixer les vergonyes, no fa minvar la creaci\u00f3. La imponent presencia de la taula que l’arquitecte tenia al seu taller de la Sagrada Familia, a Barcelona, \u00e9s el seu territori, el Camp de Tarragona. En la traject\u00f3ria de Jordi Abell\u00f3 te el precedent d’un treball anterior a < Des (posicions), vuit propostes a l’entorn de Gaud\u00ed>, una exposici\u00f3 col.lectiva de gran inter\u00e9s que varem veure l’any 2002, al Circ Rom\u00e0 de Tarragona. Ara, el que de deb\u00f3 \u00e9s sorprenent, \u00e9s quan Abell\u00f3 asegura que Antoni Gaud\u00ed portaba dins seu les formes essencials de la Casa Mil\u00e0, m\u00e9s coneguda com La Pedrera, a Barcelona. Formes geol\u00f3giques, properes a les estructures de les cavernes erosionades per la acci\u00f3 del vent i de l’aigua. Formes que recorden les m\u00e0giques pedres de La Roca de Mont-Roig. Pero en veient les espectrals im\u00e0tges radiografiades de la malaltia de la osteoporosi, que es va apoderar dels ossos de l’arquitecte, s’ensorren les anteriors teories, i la ciencia i l’art s’aproximen i s’imposa la tesi del reflexe del m\u00f3n interior amb un pes excepcional. Mitjan\u00e7ant una acci\u00f3 mim\u00e9tica inconscient l’artista reprodueix fidelment formes que fisicament existeixen al seu interior,el roseguen i li provoquen dolor. Moltes son les mancances ocultes en la Hist\u00f3ria de l’Art. Ens resten l’arrelament al territori i la f\u00e9 absoluta en el m\u00f3n interior.<\/p>\n
NOTA DE PREMSA: Jordi Abell\u00f3 exposa a la galeria Anquin\u2019s de Reus \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera\u201d<\/h2>\n
$\"Invitaci\u00f3_GAUDI_Anquins\"$ <\/a><\/p>\n
\u00danica convocat\u00f2ria a la capital del Baix Camp per veure el darrer treball de l\u2019artista reusenc<\/p>\n
L\u2019artista de Reus, Jordi Abell\u00f3, estrena el proper dia 8 de gener a Reus l\u2019exposici\u00f3 \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera de Riudoms\u201d a la galeria Anquin\u2019s (C\/ Campoamor, 2). La mostra, que es podr\u00e0 veure a les 19.30h en una \u00fanica convocat\u00f2ria, t\u00e9 poc a veure amb el naixement de l\u2019arquitecte Antoni Gaud\u00ed tot i que s\u2019al\u00b7ludeix als seus or\u00edgens. Basada en documents audiovisuals i breus textos, la videoprojecci\u00f3 \u00e9s un recorregut pels elements m\u00e9s importants de l\u2019obra gaudiniana, buscant els fonaments que entranya la creaci\u00f3. Jordi Abell\u00f3 explica que \u201cel recorregut \u00e9s una met\u00e0fora de la creaci\u00f3 de l\u2019art: el pensament, l\u2019estudi de la natura, el buscar a dins d\u2019un mateix, la import\u00e0ncia de la llum i la devastaci\u00f3 de l\u2019home per aconseguir art al servei del poder\u201d. La mostra permet situar-se a l\u2019embri\u00f3 de la creaci\u00f3 i veure com \u00e9s en aquest punt que s\u2019inicia la creaci\u00f3. Les relacions entre els diferents v\u00eddeos han de provocar tamb\u00e9 noves associacions entre els espectadors.<\/p>\n
Els v\u00eddeos que s\u2019exposen a Reus s\u00f3n:<\/p>\n
1- \u201cLa taula de Gaud\u00ed\u201d (2005). Recrea la taula de l\u2019arquitecte (una r\u00e8plica de l\u2019existent a l\u2019obrador de la Sagrada Fam\u00edlia) i els objectes que contenia, i com un nen s\u2019hi acosta i indaga el seu contingut.<\/p>\n
2- \u201cD\u2019on ve la Pedrera\u201d (2005). Un audiovisual que demostra que l\u2019art es duu a dins. Gaud\u00ed va patir d\u2019osteoporisi i les imatges contempor\u00e0nies d\u2019aquesta malaltia demostren que la Pedrera de Gaud\u00ed ja estava en els seus ossos quan la va dissenyar.<\/p>\n
3- \u201cLa nova Hist\u00f2ria de l\u2019Art\u201d (2011). El v\u00eddeo vincula art i poder. El seu principal mecenes traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors. Gaud\u00ed ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment obviant-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies personals. La seva Font de finan\u00e7ament no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica. \u00c9s l\u00edcit que l\u2019art netegi les consci\u00e8ncies? Realment l\u2019art ho justifica tot? L\u2019art mata? S\u00f3n preguntes que cal tenir present a l\u2019hora d\u2019apropar-se a l\u2019art de Gaud\u00ed, segons Jordi Abell\u00f3.<\/p>\n
4- \u201cSaturn\u201d (2012). Un v\u00eddeo que posa al descobert el cervell del genial arquitecte i la imatge que cont\u00e9. La melancolia \u00e9s un dels sentiments que provoca la creaci\u00f3 i est\u00e0 sota la influ\u00e8ncia del planeta Saturn.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
www.jordiabello.com<\/a>
\n#gaud\u00edriudoms<\/p>\n
Abell\u00f3 imagina que el cervell de Gaud\u00ed gestava imatges sota la mateixa influ\u00e8ncia.<\/p>\n
5- \u201cGe\u00f2metra\u201d (2012). \u00c9s un audiovisual in\u00e8dit i posa de relleu que fos ge\u00f2metra, ent\u00e8s com a sint\u00e8tic. Jordi Abell\u00f3 parteix de les l\u00e0mines d\u2019estudi de la seva \u00e8poca i imagina com buscava la forma a trav\u00e9s del moviment conc\u00e8ntric i contrari al moviment de les agulles del rellotge (moviment que, per altra banda, recorda el de l\u2019h\u00e8lix del genoma hum\u00e0).<\/p>\n
6- \u201cLa llum pinta\u201d (2012). Tamb\u00e9 \u00e9s una obra realitzada amb expressament per a l\u2019exposici\u00f3. Gaud\u00ed considerava que la llum al Camp de Tarragona tenia una amplitud de 45\u00ba i assegurava que era la ideal per veure amb claredat les coses. En aquest audiovisual, Jordi Abell\u00f3 mostra com pinta aquesta llum sobre les parets de l\u2019entorn.<\/p>\n
La producci\u00f3 dels v\u00eddeos ha anat a c\u00e0rrec de La Ferida, mentre que els textoss\u00f3n obra de M\u00e0rius Domingo.<\/p>\n
Cloenda amb visita al Mas de la Calderera<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 es va estrenar al Centre d\u2019Estudis Riudomencs de Riudoms el passat mes de desembre i el proper 27 de gener, com a cloenda, es far\u00e0 una visita guiada al Mas de la Calderera amb l\u2019artista Jordi Abell\u00f3. La sortida est\u00e0 prevista a les 11.30h a l\u2019Esgl\u00e9sia de Riudoms i t\u00e9 un cost d\u2019un euro per als adults i gratu\u00efta per als infants. L\u2019artista i els assistents realitzaran una recerca col\u00b7lectiva d\u2019elements latents al mas riudomenc que evidencien que Gaud\u00ed es van inspirar en el seu lloc d\u2019origen. Per a m\u00e9s informaci\u00f3 http:\/\/cerap.cat\/agenda02.php?recordID=130&opcio=04<\/a>.<\/p>\n
Per ampliar detalls, podeu contactar amb Jordi Abell\u00f3 616 53 68 20.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
Sovint les propostes relacionades amb les arts pl\u00e0stiques resulten ser m\u00e9s properes a l’assaig literari o a la tesi d’investigaci\u00f3, que no pas a les estrictes formulacions est\u00e9tiques. \u00c9s el mar de salmo\u00efa on es mou el pensament actual, on es fonen les estructures de les arts diverses. \u00c9s en aquest llim on germina i creix el darrer treball de Jordi Abell\u00f3 sobre l’origen i la obra de l’exc\u00e9ls arquit\u00e9cte Antoni Gaud\u00ed. Tots dos autors son de Reus. O no. A mi, personalment, el fet de que l’artista hagui nascut en un lloc u altra, em resulta m\u00e9s aviat intrascendent. Pero no pel que fa al territori, que amb la seva for\u00e7a tel.lurica forja i imp\u00falsa l’esperit. Joan Mir\u00f3, el mag, sempre va reconeixer la influencia que el Camp de Tarragona, ten\u00eda en la seva obra. I Gaud\u00ed, tamb\u00e9. Altra cosa \u00e9s la manipulaci\u00f3 que s’en pugui fer de tot plegat, per rentabilitzar l’origen i treure’n bons fruits, potser per la mancan\u00e7a d’obres del genial arquit\u00e9cte, precisament a Reus. (Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats). I \u00e9s aix\u00ed que s’ha arraconat el Mas de la Calderera de Riudoms, que \u00e9s on va neixer, i que encara resta d’empeus, com tamb\u00e9 encara existeix el Mas Mir\u00f3, al terme de Mon-Roig, sempre amb la esperan\u00e7a de que alg\u00fa el desperti del seu mals\u00f3n.<\/p>\n
<\/div>\n
Ara quan comen\u00e7a l’any, s’acaba la exposici\u00f3 de Jordi Abell\u00f3 <Gaud\u00ed va neixer al Mas de la Calderera de Riudoms>, pero encara pod\u00e9m veure la videoprojecci\u00f3 a la Galeria Anquins de Reus, i si no, sempre ens restar\u00e0 Internet. Les portes han estat obertes a la investigaci\u00f3. La proposta \u00e9s viva, punyent i engrescadora. L’autor, arrauxat, ha estirat la catifa i ha fet trontollar tots els mobles de la Hist\u00f3ria de l’Art. \u00c9s la Nova historia de l’Art, on es demostra que reconeixer les vergonyes, no fa minvar la creaci\u00f3. La imponent presencia de la taula que l’arquitecte tenia al seu taller de la Sagrada Familia, a Barcelona, \u00e9s el seu territori, el Camp de Tarragona. En la traject\u00f3ria de Jordi Abell\u00f3 te el precedent d’un treball anterior a < Des (posicions), vuit propostes a l’entorn de Gaud\u00ed>, una exposici\u00f3 col.lectiva de gran inter\u00e9s que varem veure l’any 2002, al Circ Rom\u00e0 de Tarragona. Ara, el que de deb\u00f3 \u00e9s sorprenent, \u00e9s quan Abell\u00f3 asegura que Antoni Gaud\u00ed portaba dins seu les formes essencials de la Casa Mil\u00e0, m\u00e9s coneguda com La Pedrera, a Barcelona. Formes geol\u00f3giques, properes a les estructures de les cavernes erosionades per la acci\u00f3 del vent i de l’aigua. Formes que recorden les m\u00e0giques pedres de La Roca de Mont-Roig. Pero en veient les espectrals im\u00e0tges radiografiades de la malaltia de la osteoporosi, que es va apoderar dels ossos de l’arquitecte, s’ensorren les anteriors teories, i la ciencia i l’art s’aproximen i s’imposa la tesi del reflexe del m\u00f3n interior amb un pes excepcional. Mitjan\u00e7ant una acci\u00f3 mim\u00e9tica inconscient l’artista reprodueix fidelment formes que fisicament existeixen al seu interior,el roseguen i li provoquen dolor. Moltes son les mancances ocultes en la Hist\u00f3ria de l’Art. Ens resten l’arrelament al territori i la f\u00e9 absoluta en el m\u00f3n interior.<\/p>\n
NOTA DE PREMSA: Jordi Abell\u00f3 exposa a la galeria Anquin\u2019s de Reus \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera\u201d<\/h2>\n
$\"Invitaci\u00f3_GAUDI_Anquins\"$ <\/a><\/p>\n
\u00danica convocat\u00f2ria a la capital del Baix Camp per veure el darrer treball de l\u2019artista reusenc<\/p>\n
L\u2019artista de Reus, Jordi Abell\u00f3, estrena el proper dia 8 de gener a Reus l\u2019exposici\u00f3 \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera de Riudoms\u201d a la galeria Anquin\u2019s (C\/ Campoamor, 2). La mostra, que es podr\u00e0 veure a les 19.30h en una \u00fanica convocat\u00f2ria, t\u00e9 poc a veure amb el naixement de l\u2019arquitecte Antoni Gaud\u00ed tot i que s\u2019al\u00b7ludeix als seus or\u00edgens. Basada en documents audiovisuals i breus textos, la videoprojecci\u00f3 \u00e9s un recorregut pels elements m\u00e9s importants de l\u2019obra gaudiniana, buscant els fonaments que entranya la creaci\u00f3. Jordi Abell\u00f3 explica que \u201cel recorregut \u00e9s una met\u00e0fora de la creaci\u00f3 de l\u2019art: el pensament, l\u2019estudi de la natura, el buscar a dins d\u2019un mateix, la import\u00e0ncia de la llum i la devastaci\u00f3 de l\u2019home per aconseguir art al servei del poder\u201d. La mostra permet situar-se a l\u2019embri\u00f3 de la creaci\u00f3 i veure com \u00e9s en aquest punt que s\u2019inicia la creaci\u00f3. Les relacions entre els diferents v\u00eddeos han de provocar tamb\u00e9 noves associacions entre els espectadors.<\/p>\n
Els v\u00eddeos que s\u2019exposen a Reus s\u00f3n:<\/p>\n
1- \u201cLa taula de Gaud\u00ed\u201d (2005). Recrea la taula de l\u2019arquitecte (una r\u00e8plica de l\u2019existent a l\u2019obrador de la Sagrada Fam\u00edlia) i els objectes que contenia, i com un nen s\u2019hi acosta i indaga el seu contingut.<\/p>\n
2- \u201cD\u2019on ve la Pedrera\u201d (2005). Un audiovisual que demostra que l\u2019art es duu a dins. Gaud\u00ed va patir d\u2019osteoporisi i les imatges contempor\u00e0nies d\u2019aquesta malaltia demostren que la Pedrera de Gaud\u00ed ja estava en els seus ossos quan la va dissenyar.<\/p>\n
3- \u201cLa nova Hist\u00f2ria de l\u2019Art\u201d (2011). El v\u00eddeo vincula art i poder. El seu principal mecenes traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors. Gaud\u00ed ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment obviant-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies personals. La seva Font de finan\u00e7ament no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica. \u00c9s l\u00edcit que l\u2019art netegi les consci\u00e8ncies? Realment l\u2019art ho justifica tot? L\u2019art mata? S\u00f3n preguntes que cal tenir present a l\u2019hora d\u2019apropar-se a l\u2019art de Gaud\u00ed, segons Jordi Abell\u00f3.<\/p>\n
4- \u201cSaturn\u201d (2012). Un v\u00eddeo que posa al descobert el cervell del genial arquitecte i la imatge que cont\u00e9. La melancolia \u00e9s un dels sentiments que provoca la creaci\u00f3 i est\u00e0 sota la influ\u00e8ncia del planeta Saturn.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
www.jordiabello.com<\/a>
\n#gaud\u00edriudoms<\/p>\n
Abell\u00f3 imagina que el cervell de Gaud\u00ed gestava imatges sota la mateixa influ\u00e8ncia.<\/p>\n
5- \u201cGe\u00f2metra\u201d (2012). \u00c9s un audiovisual in\u00e8dit i posa de relleu que fos ge\u00f2metra, ent\u00e8s com a sint\u00e8tic. Jordi Abell\u00f3 parteix de les l\u00e0mines d\u2019estudi de la seva \u00e8poca i imagina com buscava la forma a trav\u00e9s del moviment conc\u00e8ntric i contrari al moviment de les agulles del rellotge (moviment que, per altra banda, recorda el de l\u2019h\u00e8lix del genoma hum\u00e0).<\/p>\n
6- \u201cLa llum pinta\u201d (2012). Tamb\u00e9 \u00e9s una obra realitzada amb expressament per a l\u2019exposici\u00f3. Gaud\u00ed considerava que la llum al Camp de Tarragona tenia una amplitud de 45\u00ba i assegurava que era la ideal per veure amb claredat les coses. En aquest audiovisual, Jordi Abell\u00f3 mostra com pinta aquesta llum sobre les parets de l\u2019entorn.<\/p>\n
La producci\u00f3 dels v\u00eddeos ha anat a c\u00e0rrec de La Ferida, mentre que els textoss\u00f3n obra de M\u00e0rius Domingo.<\/p>\n
Cloenda amb visita al Mas de la Calderera<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 es va estrenar al Centre d\u2019Estudis Riudomencs de Riudoms el passat mes de desembre i el proper 27 de gener, com a cloenda, es far\u00e0 una visita guiada al Mas de la Calderera amb l\u2019artista Jordi Abell\u00f3. La sortida est\u00e0 prevista a les 11.30h a l\u2019Esgl\u00e9sia de Riudoms i t\u00e9 un cost d\u2019un euro per als adults i gratu\u00efta per als infants. L\u2019artista i els assistents realitzaran una recerca col\u00b7lectiva d\u2019elements latents al mas riudomenc que evidencien que Gaud\u00ed es van inspirar en el seu lloc d\u2019origen. Per a m\u00e9s informaci\u00f3 http:\/\/cerap.cat\/agenda02.php?recordID=130&opcio=04<\/a>.<\/p>\n
Per ampliar detalls, podeu contactar amb Jordi Abell\u00f3 616 53 68 20.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
Sovint les propostes relacionades amb les arts pl\u00e0stiques resulten ser m\u00e9s properes a l’assaig literari o a la tesi d’investigaci\u00f3, que no pas a les estrictes formulacions est\u00e9tiques. \u00c9s el mar de salmo\u00efa on es mou el pensament actual, on es fonen les estructures de les arts diverses. \u00c9s en aquest llim on germina i creix el darrer treball de Jordi Abell\u00f3 sobre l’origen i la obra de l’exc\u00e9ls arquit\u00e9cte Antoni Gaud\u00ed. Tots dos autors son de Reus. O no. A mi, personalment, el fet de que l’artista hagui nascut en un lloc u altra, em resulta m\u00e9s aviat intrascendent. Pero no pel que fa al territori, que amb la seva for\u00e7a tel.lurica forja i imp\u00falsa l’esperit. Joan Mir\u00f3, el mag, sempre va reconeixer la influencia que el Camp de Tarragona, ten\u00eda en la seva obra. I Gaud\u00ed, tamb\u00e9. Altra cosa \u00e9s la manipulaci\u00f3 que s’en pugui fer de tot plegat, per rentabilitzar l’origen i treure’n bons fruits, potser per la mancan\u00e7a d’obres del genial arquit\u00e9cte, precisament a Reus. (Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats). I \u00e9s aix\u00ed que s’ha arraconat el Mas de la Calderera de Riudoms, que \u00e9s on va neixer, i que encara resta d’empeus, com tamb\u00e9 encara existeix el Mas Mir\u00f3, al terme de Mon-Roig, sempre amb la esperan\u00e7a de que alg\u00fa el desperti del seu mals\u00f3n.<\/p>\n
<\/div>\n
Ara quan comen\u00e7a l’any, s’acaba la exposici\u00f3 de Jordi Abell\u00f3 <Gaud\u00ed va neixer al Mas de la Calderera de Riudoms>, pero encara pod\u00e9m veure la videoprojecci\u00f3 a la Galeria Anquins de Reus, i si no, sempre ens restar\u00e0 Internet. Les portes han estat obertes a la investigaci\u00f3. La proposta \u00e9s viva, punyent i engrescadora. L’autor, arrauxat, ha estirat la catifa i ha fet trontollar tots els mobles de la Hist\u00f3ria de l’Art. \u00c9s la Nova historia de l’Art, on es demostra que reconeixer les vergonyes, no fa minvar la creaci\u00f3. La imponent presencia de la taula que l’arquitecte tenia al seu taller de la Sagrada Familia, a Barcelona, \u00e9s el seu territori, el Camp de Tarragona. En la traject\u00f3ria de Jordi Abell\u00f3 te el precedent d’un treball anterior a < Des (posicions), vuit propostes a l’entorn de Gaud\u00ed>, una exposici\u00f3 col.lectiva de gran inter\u00e9s que varem veure l’any 2002, al Circ Rom\u00e0 de Tarragona. Ara, el que de deb\u00f3 \u00e9s sorprenent, \u00e9s quan Abell\u00f3 asegura que Antoni Gaud\u00ed portaba dins seu les formes essencials de la Casa Mil\u00e0, m\u00e9s coneguda com La Pedrera, a Barcelona. Formes geol\u00f3giques, properes a les estructures de les cavernes erosionades per la acci\u00f3 del vent i de l’aigua. Formes que recorden les m\u00e0giques pedres de La Roca de Mont-Roig. Pero en veient les espectrals im\u00e0tges radiografiades de la malaltia de la osteoporosi, que es va apoderar dels ossos de l’arquitecte, s’ensorren les anteriors teories, i la ciencia i l’art s’aproximen i s’imposa la tesi del reflexe del m\u00f3n interior amb un pes excepcional. Mitjan\u00e7ant una acci\u00f3 mim\u00e9tica inconscient l’artista reprodueix fidelment formes que fisicament existeixen al seu interior,el roseguen i li provoquen dolor. Moltes son les mancances ocultes en la Hist\u00f3ria de l’Art. Ens resten l’arrelament al territori i la f\u00e9 absoluta en el m\u00f3n interior.<\/p>\n
NOTA DE PREMSA: Jordi Abell\u00f3 exposa a la galeria Anquin\u2019s de Reus \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera\u201d<\/h2>\n
$\"Invitaci\u00f3_GAUDI_Anquins\"$ <\/a><\/p>\n
\u00danica convocat\u00f2ria a la capital del Baix Camp per veure el darrer treball de l\u2019artista reusenc<\/p>\n
L\u2019artista de Reus, Jordi Abell\u00f3, estrena el proper dia 8 de gener a Reus l\u2019exposici\u00f3 \u201cGaud\u00ed va n\u00e9ixer al Mas de la Calderera de Riudoms\u201d a la galeria Anquin\u2019s (C\/ Campoamor, 2). La mostra, que es podr\u00e0 veure a les 19.30h en una \u00fanica convocat\u00f2ria, t\u00e9 poc a veure amb el naixement de l\u2019arquitecte Antoni Gaud\u00ed tot i que s\u2019al\u00b7ludeix als seus or\u00edgens. Basada en documents audiovisuals i breus textos, la videoprojecci\u00f3 \u00e9s un recorregut pels elements m\u00e9s importants de l\u2019obra gaudiniana, buscant els fonaments que entranya la creaci\u00f3. Jordi Abell\u00f3 explica que \u201cel recorregut \u00e9s una met\u00e0fora de la creaci\u00f3 de l\u2019art: el pensament, l\u2019estudi de la natura, el buscar a dins d\u2019un mateix, la import\u00e0ncia de la llum i la devastaci\u00f3 de l\u2019home per aconseguir art al servei del poder\u201d. La mostra permet situar-se a l\u2019embri\u00f3 de la creaci\u00f3 i veure com \u00e9s en aquest punt que s\u2019inicia la creaci\u00f3. Les relacions entre els diferents v\u00eddeos han de provocar tamb\u00e9 noves associacions entre els espectadors.<\/p>\n
Els v\u00eddeos que s\u2019exposen a Reus s\u00f3n:<\/p>\n
1- \u201cLa taula de Gaud\u00ed\u201d (2005). Recrea la taula de l\u2019arquitecte (una r\u00e8plica de l\u2019existent a l\u2019obrador de la Sagrada Fam\u00edlia) i els objectes que contenia, i com un nen s\u2019hi acosta i indaga el seu contingut.<\/p>\n
2- \u201cD\u2019on ve la Pedrera\u201d (2005). Un audiovisual que demostra que l\u2019art es duu a dins. Gaud\u00ed va patir d\u2019osteoporisi i les imatges contempor\u00e0nies d\u2019aquesta malaltia demostren que la Pedrera de Gaud\u00ed ja estava en els seus ossos quan la va dissenyar.<\/p>\n
3- \u201cLa nova Hist\u00f2ria de l\u2019Art\u201d (2011). El v\u00eddeo vincula art i poder. El seu principal mecenes traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors. Gaud\u00ed ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment obviant-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies personals. La seva Font de finan\u00e7ament no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica. \u00c9s l\u00edcit que l\u2019art netegi les consci\u00e8ncies? Realment l\u2019art ho justifica tot? L\u2019art mata? S\u00f3n preguntes que cal tenir present a l\u2019hora d\u2019apropar-se a l\u2019art de Gaud\u00ed, segons Jordi Abell\u00f3.<\/p>\n
4- \u201cSaturn\u201d (2012). Un v\u00eddeo que posa al descobert el cervell del genial arquitecte i la imatge que cont\u00e9. La melancolia \u00e9s un dels sentiments que provoca la creaci\u00f3 i est\u00e0 sota la influ\u00e8ncia del planeta Saturn.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n
www.jordiabello.com<\/a>
\n#gaud\u00edriudoms<\/p>\n
Abell\u00f3 imagina que el cervell de Gaud\u00ed gestava imatges sota la mateixa influ\u00e8ncia.<\/p>\n
5- \u201cGe\u00f2metra\u201d (2012). \u00c9s un audiovisual in\u00e8dit i posa de relleu que fos ge\u00f2metra, ent\u00e8s com a sint\u00e8tic. Jordi Abell\u00f3 parteix de les l\u00e0mines d\u2019estudi de la seva \u00e8poca i imagina com buscava la forma a trav\u00e9s del moviment conc\u00e8ntric i contrari al moviment de les agulles del rellotge (moviment que, per altra banda, recorda el de l\u2019h\u00e8lix del genoma hum\u00e0).<\/p>\n
6- \u201cLa llum pinta\u201d (2012). Tamb\u00e9 \u00e9s una obra realitzada amb expressament per a l\u2019exposici\u00f3. Gaud\u00ed considerava que la llum al Camp de Tarragona tenia una amplitud de 45\u00ba i assegurava que era la ideal per veure amb claredat les coses. En aquest audiovisual, Jordi Abell\u00f3 mostra com pinta aquesta llum sobre les parets de l\u2019entorn.<\/p>\n
La producci\u00f3 dels v\u00eddeos ha anat a c\u00e0rrec de La Ferida, mentre que els textoss\u00f3n obra de M\u00e0rius Domingo.<\/p>\n
Cloenda amb visita al Mas de la Calderera<\/p>\n
L\u2019exposici\u00f3 es va estrenar al Centre d\u2019Estudis Riudomencs de Riudoms el passat mes de desembre i el proper 27 de gener, com a cloenda, es far\u00e0 una visita guiada al Mas de la Calderera amb l\u2019artista Jordi Abell\u00f3. La sortida est\u00e0 prevista a les 11.30h a l\u2019Esgl\u00e9sia de Riudoms i t\u00e9 un cost d\u2019un euro per als adults i gratu\u00efta per als infants. L\u2019artista i els assistents realitzaran una recerca col\u00b7lectiva d\u2019elements latents al mas riudomenc que evidencien que Gaud\u00ed es van inspirar en el seu lloc d\u2019origen. Per a m\u00e9s informaci\u00f3 http:\/\/cerap.cat\/agenda02.php?recordID=130&opcio=04<\/a>.<\/p>\n
Per ampliar detalls, podeu contactar amb Jordi Abell\u00f3 616 53 68 20.<\/p>\n
@abellovilella #gaud\u00edriudoms
\n http:\/\/www.facebook.com\/jordi.abellovilella<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sovint les propostes relacionades amb les arts pl\u00e0stiques resulten ser m\u00e9s properes a l’assaig literari o a la tesi d’investigaci\u00f3, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":845,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[16],"class_list":["post-844","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra","tag-una-tesi-de-jordi-abell-ens-desvela-gaudi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=844"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":848,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/844\/revisions\/848"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/845"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}