<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t<\/div>\n\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u201cARTIST\u201d, record, desitj i provocaci\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\nHabitualment s’associa a l’artista a un ser alat, un pel ximple, que s’alimenta de poesia i viu de l’aire. Per\u00f2 aquesta imatge estereotipada, puc assegurar que no \u00e9s del tot objectiva, no \u00e9s m\u00e9s que una \u00ednfima part del total.Miguel \u00c1ngel Ga\u00fceca, fot\u00f3graf i escultor vasc es \u201cArtist\u201d i viceversa,\u201dArtist\u201d \u00e9s Miguel \u00c1ngel Ga\u00fceca.<\/p>\n
Als anys 80, i a partir de la meva col\u00b7laboraci\u00f3 en el projecte de la \u201cPlaza de Salvador Dal\u00ed de Madrid, Ga\u00fceca va rebre l’enc\u00e0rreg de fotografiar el proc\u00e9s de foneria en bronze del \u201cNewton\u201d, una escultura de 3m. d’al\u00e7ada, de la que l’original \u00e9s al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Ara, algunes d’aquestes fotografies, les \u00faniques que es conserven, formen part del projecte que s’exposa a ART Espai Rossell\u00f3 T\u00e0rraco, el petit rac\u00f3 del meu taller. Fotografies hist\u00f3riques que son el reportatge d’un treball en equip. <\/p>\n
I per que el projecte no rest\u00e9s congelat en el temps, les fotografies del passat sempre tenen quelcom d’inevitable que les relaciona amb la mort, li vaig demanar a Ga\u00fceca una de les seves magnifiques fotografies actuals, de les reproduides a \u201d Deals, Shapes and Void. Ga\u00fceca \u201c, publicat per \u201cARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporaneo\u201d. Es un autorretrat atrevit i transgresor, com ho va ser la \u201cmovida madrile\u00f1a\u201d de la que n’\u00e8s hereu per dret, en lo contemporani. No endebades tamb\u00e9 ha realitzat fotografies d’Alaska per a la portada d’alguns dels seus discs.<\/p>\n
\u201d Artist \u201d va m\u00e9s enll\u00e0 de l’autorretrat convencional, es l’artista oferint-se integralment al public com a home-anunci de les p\u00e0gines er\u00f2tiques. Una obra descarada on fins i tot les xifres del tel\u00e9fon pertanyen a l’artista. La provocaci\u00f3 va ser una de les claus permanents dels surrealistes, i es clar de Salvador Dal\u00ed. Ga\u00fceca disfruta amb la provocaci\u00f3, des de l’angle triedre d’una habitaci\u00f3, ens mira incitant i ens convida a entrar en el seu m\u00f3n, un m\u00f3n que s’oculta en les imatges del llibre que roman tancat al peu de la fotografia erxposada. Amor i mort, fantasmes, historia i luxe.<\/p>\n
Un m\u00e0gic projecte d’exposicio, potser per a temps millors que els que ens toca viure i que te l’honor d’aixecar el tel\u00f3 dels actes de Tarragona capital de la cultura catalana.<\/p>\n
\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t<\/div>\n\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u201cARTIST\u201d, record, desitj i provocaci\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\nHabitualment s’associa a l’artista a un ser alat, un pel ximple, que s’alimenta de poesia i viu de l’aire. Per\u00f2 aquesta imatge estereotipada, puc assegurar que no \u00e9s del tot objectiva, no \u00e9s m\u00e9s que una \u00ednfima part del total.Miguel \u00c1ngel Ga\u00fceca, fot\u00f3graf i escultor vasc es \u201cArtist\u201d i viceversa,\u201dArtist\u201d \u00e9s Miguel \u00c1ngel Ga\u00fceca.<\/p>\n
Als anys 80, i a partir de la meva col\u00b7laboraci\u00f3 en el projecte de la \u201cPlaza de Salvador Dal\u00ed de Madrid, Ga\u00fceca va rebre l’enc\u00e0rreg de fotografiar el proc\u00e9s de foneria en bronze del \u201cNewton\u201d, una escultura de 3m. d’al\u00e7ada, de la que l’original \u00e9s al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Ara, algunes d’aquestes fotografies, les \u00faniques que es conserven, formen part del projecte que s’exposa a ART Espai Rossell\u00f3 T\u00e0rraco, el petit rac\u00f3 del meu taller. Fotografies hist\u00f3riques que son el reportatge d’un treball en equip. <\/p>\n
I per que el projecte no rest\u00e9s congelat en el temps, les fotografies del passat sempre tenen quelcom d’inevitable que les relaciona amb la mort, li vaig demanar a Ga\u00fceca una de les seves magnifiques fotografies actuals, de les reproduides a \u201d Deals, Shapes and Void. Ga\u00fceca \u201c, publicat per \u201cARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporaneo\u201d. Es un autorretrat atrevit i transgresor, com ho va ser la \u201cmovida madrile\u00f1a\u201d de la que n’\u00e8s hereu per dret, en lo contemporani. No endebades tamb\u00e9 ha realitzat fotografies d’Alaska per a la portada d’alguns dels seus discs.<\/p>\n
\u201d Artist \u201d va m\u00e9s enll\u00e0 de l’autorretrat convencional, es l’artista oferint-se integralment al public com a home-anunci de les p\u00e0gines er\u00f2tiques. Una obra descarada on fins i tot les xifres del tel\u00e9fon pertanyen a l’artista. La provocaci\u00f3 va ser una de les claus permanents dels surrealistes, i es clar de Salvador Dal\u00ed. Ga\u00fceca disfruta amb la provocaci\u00f3, des de l’angle triedre d’una habitaci\u00f3, ens mira incitant i ens convida a entrar en el seu m\u00f3n, un m\u00f3n que s’oculta en les imatges del llibre que roman tancat al peu de la fotografia erxposada. Amor i mort, fantasmes, historia i luxe.<\/p>\n
Un m\u00e0gic projecte d’exposicio, potser per a temps millors que els que ens toca viure i que te l’honor d’aixecar el tel\u00f3 dels actes de Tarragona capital de la cultura catalana.<\/p>\n
\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t<\/div>\n\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u201cARTIST\u201d, record, desitj i provocaci\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\nHabitualment s’associa a l’artista a un ser alat, un pel ximple, que s’alimenta de poesia i viu de l’aire. Per\u00f2 aquesta imatge estereotipada, puc assegurar que no \u00e9s del tot objectiva, no \u00e9s m\u00e9s que una \u00ednfima part del total.Miguel \u00c1ngel Ga\u00fceca, fot\u00f3graf i escultor vasc es \u201cArtist\u201d i viceversa,\u201dArtist\u201d \u00e9s Miguel \u00c1ngel Ga\u00fceca.<\/p>\n
Als anys 80, i a partir de la meva col\u00b7laboraci\u00f3 en el projecte de la \u201cPlaza de Salvador Dal\u00ed de Madrid, Ga\u00fceca va rebre l’enc\u00e0rreg de fotografiar el proc\u00e9s de foneria en bronze del \u201cNewton\u201d, una escultura de 3m. d’al\u00e7ada, de la que l’original \u00e9s al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Ara, algunes d’aquestes fotografies, les \u00faniques que es conserven, formen part del projecte que s’exposa a ART Espai Rossell\u00f3 T\u00e0rraco, el petit rac\u00f3 del meu taller. Fotografies hist\u00f3riques que son el reportatge d’un treball en equip. <\/p>\n
I per que el projecte no rest\u00e9s congelat en el temps, les fotografies del passat sempre tenen quelcom d’inevitable que les relaciona amb la mort, li vaig demanar a Ga\u00fceca una de les seves magnifiques fotografies actuals, de les reproduides a \u201d Deals, Shapes and Void. Ga\u00fceca \u201c, publicat per \u201cARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporaneo\u201d. Es un autorretrat atrevit i transgresor, com ho va ser la \u201cmovida madrile\u00f1a\u201d de la que n’\u00e8s hereu per dret, en lo contemporani. No endebades tamb\u00e9 ha realitzat fotografies d’Alaska per a la portada d’alguns dels seus discs.<\/p>\n
\u201d Artist \u201d va m\u00e9s enll\u00e0 de l’autorretrat convencional, es l’artista oferint-se integralment al public com a home-anunci de les p\u00e0gines er\u00f2tiques. Una obra descarada on fins i tot les xifres del tel\u00e9fon pertanyen a l’artista. La provocaci\u00f3 va ser una de les claus permanents dels surrealistes, i es clar de Salvador Dal\u00ed. Ga\u00fceca disfruta amb la provocaci\u00f3, des de l’angle triedre d’una habitaci\u00f3, ens mira incitant i ens convida a entrar en el seu m\u00f3n, un m\u00f3n que s’oculta en les imatges del llibre que roman tancat al peu de la fotografia erxposada. Amor i mort, fantasmes, historia i luxe.<\/p>\n
Un m\u00e0gic projecte d’exposicio, potser per a temps millors que els que ens toca viure i que te l’honor d’aixecar el tel\u00f3 dels actes de Tarragona capital de la cultura catalana.<\/p>\n
\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n
<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>