Carpe diem! La humanitat sencera auria de celebrar a diari la vida, com ho va fer
\nVioleta Parra amb la seva can\u00e7\u00f3. Aquest misteri\u00f3s impuls, gracies al que som. Llamp
\nsilent que a cada instant es fa evident davant els nostres ulls, sense que li concedim la
\nmes m\u00ednima import\u00e0ncia, de tant com n\u2019\u00e9s de quotidiana la seva presencia.
\n\u201cVida\u201d, \u00e9s un projecte de l\u2019artista reusenc Jordi Abell\u00f3, que ha vist la llum de la mateixa
\nmanera que esclata una llavor, en una celebrada exposici\u00f3 al Centre Cultural Sanfeliu
\nde l\u2019Hospitalet. Treballs amb aproximacions cient\u00edfiques que haur\u00edem de situar en un
\nestadi molt anterior a la prehist\u00f2ria, per\u00f3 que no mes podem veure i comprendre ara.
\nL\u2019artista considera que si l\u2019art consisteix en donar vida, calia investigar la vida, com si
\ntingues instal\u00b7lat un microscopi a la punta del pinzell.
\nDibuixos, imatges capturades, i un treball complementari en v\u00eddeo, distribu\u00eft en vint i
\nun cap\u00edtols, que van des del Big-Band, a la explosi\u00f3 de la bomba at\u00f2mica, i contenen el
\nmisteri extraordinari de la vida al ventre matern. Un calidoscopi, segons l\u2019artista un
\nvitrall, influenciat pels que va fer Marc Chagall a Zurich, aix\u00ed com per la darrera casa
\nconstru\u00efda per Le Corbusier. Tots nosaltres contenim elements, com l\u2019arquitectura,
\nque ens condueixen a pensar que totes les formes de vida que hi ha a la terra,
\npossiblement tenen un nexe com\u00fa. Una experi\u00e8ncia sorprenent en la traject\u00f2ria d\u2019
\naquest artista sempre introspectiva, i a cops abismal, sempre interessant, i no sempre
\ngrata. Un artista valent, coronat pels deus de l\u2019Olimp. Els seus dibuixos ens apropen al
\nsurrealisme m\u00e9s depurat, ens mostren el nostre interior, sense parar conta en
\nl\u2019esgarrifosa que pot ser aquesta visi\u00f3 als nostres ulls, com si aquesta dissecci\u00f3 es
\nmostr\u00e9s p\u00fablicament a l\u2019aparador d\u2019una casa d\u2019ortop\u00e8dia. Connectors d\u2019ordinador
\ninsertats en circuits, prospectes d\u2019andr\u00f2mines humanitzats pel propi artista,
\nconnexions que tenen a veure amb una realitat m\u00e9s que figurativa i que corresponen a
\nla nostra capacitat de comunicaci\u00f3. Una visi\u00f3 dura d\u2019un futur que s\u2019aproxima, cada cop
\nmes proper al m\u00f3n m\u00e0quina del film \u201cMetr\u00f2polis\u201d. Tot plegat a la recerca l\u2019origen de la
\nvida, potser va ser la pols dels estels, la d\u2019origen solar o planetari, un misteri
\ntransportat per primitives aurores boreals arribades a la terra, abans de que el temps
\nfos Temps. I l\u2019aigua, aquest element tant preuat, que malgrat que no en siguem
\nconscients, \u00e9s el mateix que va ser a la prehist\u00f2ria, i abans. Ni una gota m\u00e9s ni una
\ngota menys. Som aigua, i l\u2019aigua ens mostra com n\u2019\u00e9s de potent el reciclatge de la
\nnatura. Vida.
\nLa fascinant bellesa de les gal\u00e0xies, o la de les visions microsc\u00f2piques que ens
\npermeten veure el m\u00f3n sempre intrigant dels sers no visibles a l\u2019ull hum\u00e0. Mons<\/p>\n
inquietants que son al nostre m\u00f3n i que Jordi Abell\u00f3 ens mostra en dibuixos trucats i
\nfotogrames. Vida que di\u00e0riament \u00e9s al nostre entorn, en l\u2019\u2019arravat emocional dels
\nadolescents que es reuneixen al Passeig de Sant Antoni, o el dels patinadors, els
\n\u201cSkatboys\u201d, que apassionats fan figures i tombarelles, sota el meu balc\u00f3. Vida, als
\narbres d\u2019on els estornells emprenen el vol fent un n\u00favol de punta de coix\u00ed sobre el blau
\ndel cel mediterrani.
\nBellesa i vida, si, una bellesa insolent i a cops tenebrosa, i vida, vida!, batecs, llavors
\nque esclaten, insectes quasi invisibles, investigaci\u00f3 profunda al voltant d\u2019un misteri.
\nTrenc\u00e0vem motlles,
\nempaitant estels brillants
\nI dibuix\u00e0vem a l\u2019aire
\nLa paraula ART.<\/p>\n