Davant les impactants noticies , les aterridores imatges publicades als diaris, i emeses a la televisi\u00f3 sobre els atentats a Barcelona i Cambrils, amb el ress\u00f2 d\u2019altres, consumats a diversos llocs d\u2019Europa. Perpetrats per terroristes, que com tants altres immigrants havien estat acollits a Catalunya, les preguntes es succeeixen una darrera l\u2019altra. Els \u201cper qu\u00e8?\u201d, s\u2019acumulen, cerquen inquietants les causes, motius, raons, i q\u00fcestionen la situaci\u00f3 sense trobar respostes clares. Amb tristesa i estupor, descobrim que tenim la casa plena de corcs.<\/p>\n
Resulta, si m\u00e9s no, intrigant, que per dos cops l\u2019obra p\u00fablica de Joan Mir\u00f3 s\u2019hagi vist involucrada en dos dels atentats d\u2019aquest tot just encetat segle XXI, sols pel fet d\u2019existir, no eren aquets precisament els objectius, com tampoc ho eren totes les persones que dissortadament hi han perdut la vida. Per primer cop, a la trag\u00e8dia del World Trade Center de Nova York, on entre tantes altres coses, es va destruir el \u201cGran Tap\u00eds\u201d de Joan Mir\u00f3 i Josep Royo, que havia estat realitzat a \u201cLa Farinera\u201d de Tarragona als anys setanta. En parlava no fa gaire, al respecte d\u2019aquest espai emblem\u00e0tic on els mestres van realitzar tota l\u2019obra t\u00e8xtil amb un equip format per alumnes de l\u2019Escola d\u2019Art, avui repartida en col\u00b7leccions p\u00fabliques i privades d\u2019 Europa i Am\u00e9rica. Del \u201cGran Tap\u00eds\u201d, no m\u00e9s en resten el magn\u00edfic cartr\u00f3, estudi previ que conserva la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona i que va estar exposat al Museu d\u2019Art Modern de Tarragona, amb tots els Tapissos i sobreteixims realitzats a \u201cLa Farinera\u201d, les fotografies de Catal\u00e0 Roca, reprodu\u00efdes en el llibre \u201cLa Farinera, el teler del m\u00f3n\u201d, de la col\u00b7lecci\u00f3 Tamarit, editat per Viena Edicions i la Diputaci\u00f3 de Tarragona, que capturen diversos moments del monumental treball, i el film de Pere Portabella, que ens mostra fragments de la seva execuci\u00f3, i la sortida del tap\u00eds per un esvoranc que es va tindre que practicar en un dels murs de \u201cLa Farinera, per poder-lo treure a l\u2019exterior, enrotllat com un gran cuc, cam\u00ed de la seva exposici\u00f3 al Gran Palais de Par\u00eds abans de viatjar a Nova York, on despr\u00e8s d\u2019estar exposat al p\u00fablic durant vora coranta anys, i ser fotografiat per milions de turistes, va trobar la seva destrucci\u00f3. L\u2019Estat Isl\u00e0mic, cervell dels atentats te per costum destruir tots el vestigis d\u2019antigues cultures que troba al seu pas, tant si son isl\u00e0miques com no. El \u201cGran Tap\u00eds\u201d, tot i no estar contemplat com a objectiu, ni pert\u00e0nyer a la classificaci\u00f3 arcaica, es pot sumar perfectament a la destrucci\u00f3 dels Budes de Bamiyan, a l\u2019 Afganistan, i als monuments i escultures destru\u00efdes als museus dels territoris ocupats a foc i sang.<\/p>\n
Ara, tot el contrari, el mosaic de paviment situat al Pla de l\u2019Os de les Rambles de Barcelona, on Younes Abouyaaqoub va abandonar la furgoneta, despr\u00e9s de deixar darrera seu, morts i ferits estesos per tota la Rambla. Sembla haver aturat el cop. Un mosaic, obsequi de Mir\u00f3 a Barcelona, creat per donar la benvinguda a tothom qui arriba al nostre pa\u00eds, terra d\u2019acollida i agermanament amb tots els pobles del m\u00f3n. Una obra brillant, com quasi totes les del mestre, inspirada en les rosasses de les catedrals, avui li he sentit explicar a Luis Permanyer. Obres que com llavors sota terra, esclaten a l\u2019interior de l\u2019artista, emergeixen i creixen potents mirant al cel, cercant estels, planetes i constel\u00b7lacions en les que emmirallar-se, mentre escolten el cant dels ocells, el so cristal\u00b7l\u00ed de les fonts i la remor de les ones a la platja. Concebudes, i a cops realitzades al Camp de Tarragona, i a Tarragona mateix, a Par\u00eds, a Barcelona, o a Palma de Mallorca. Aquest mateix Camp de Tarragona on els terroristes, camuflats d\u2019okupes en cases abandonades perpetraven la trag\u00e8dia, adolescents poc il\u00b7lustrats, infectats pel virus de l\u2019odi, transm\u00e8s pel no tant jove Imam de Ripoll, que els ha anat transformant en reaccionaris furiosos en contra de la vida en llibertat. Aferrats a lleis arcaiques, mai contemplades en la religi\u00f3 isl\u00e0mica, i en nom d\u2019un deu creat en el seu imaginari, bandera de l\u2019 Estat Isl\u00e0mic, s\u2019 han abocat a una guerra santa, la \u201cGihad\u201d, de financiaci\u00f3 molt limitada i resultats esfere\u00efdors en contra de la nostra civilitzaci\u00f3, en la que els musulmans, precisament, resulten ser les principals v\u00edctimes. A Cambrils han intentat dur a terme un acte de terror semblant al de les Rambles, i despr\u00e9s de deixar un rastre sinistre de vianants atropellats, quan no ferits i assassinats a cops de ganivet, els Mossos d\u2019Esquadra en una efica\u00e7 actuaci\u00f3 han abatut als terroristes. Era primera hora de la nit, i el mar es va quedar de pedra.
\nLa potencia de l\u2019 obra de Joan Mir\u00f3, transcendeix d\u2019ella mateixa, representa la vida en tot el seu esplendor i la relaci\u00f3 c\u00f2smica de tot ser viu amb l\u2019univers. Voldria creure que la seva poderosa m\u00e0gia, va fer que la maquina infernal s\u2019atur\u00e9s just en arribar al punt de l\u2019empla\u00e7ament del seu mosaic al Pla de l\u2019Os, tallant en sec la seva sinistre ruta criminal. Potser la intervenci\u00f3 d\u2019una potencia superior a tots nosaltres, i el poder de l\u2019art, han desbaratat els plans del que hagu\u00e9s pogut ser una massacre de m\u00e9s gran abast, que la que hem viscut. Ara sabem que volien atentar en llocs emblem\u00e0tics, i la deflagraci\u00f3 de la casa d\u2019Alcanar, on ocultaven i manipulaven els explosius els ho va impedir, la visi\u00f3 del n\u00favol en forma de bolet, provocat per l\u2019esclat, enfilant-se cel a munt \u00e9s inoblidable. Dissabte passat, la Generalitat de Catalunya i l\u2019Ajuntament de Barcelona van convocar una manifestaci\u00f3 \u201csense por\u201d, que va ser massiva, en resposta als atentats. Quan el riu de manifestants va arribar a la Pla\u00e7a de Catalunya, la portaveu de la fundaci\u00f3 Ibn Batuta, Miram Hatibi, i la actriu Rosa Maria Sard\u00e0, es van dirigir al p\u00fablic, culminant el seu parlament amb el fragment d\u2019un text de Federico Garc\u00eda Lorca:<\/p>\n
\u201c La \u00fanica calle de la Tierra que yo desear\u00eda que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros y antigua de sangre\u201d.<\/p>\n
I La Sard\u00e0, espl\u00e8ndida recitant Joan de Sagarra:
\n\u201c Vost\u00e8 sap qu\u00e8 \u00e9s, la Rambla de les flors?… \u00c9s la sala de ball de Barcelona.\u201d<\/p>\n
Despr\u00e9s va sonar \u201cEl cant dels ocells\u201d, de Pau Casals, en un silenci ensordidor, interpretat pel violoncel\u00b7lista Peter Thiermann i l\u2019estudiant de violoncel Guillem Gr\u00e0cia.
\nMentre la guerra contra Estat Isl\u00e0mic continua a L\u2019Irak i a Siria, que en el passat varen ser veritables vergers, bressols de cultura, ara territoris erms i arrasats. A la manifestaci\u00f3, hi varen haver pitades i escridassades dirigides al Rei i als representants del govern espanyol, per la seva implicaci\u00f3 en la venda d\u2019armes a l\u2019Ar\u00e0bia Saud\u00ed, que fin\u00e0ncia Estat Isl\u00e0mic.<\/p>\n
Les flors trepitjades renaixeran, no seran les mateixes, per\u00f2 seran flors. El mosaic de Mir\u00f3, ara icona de dol, dem\u00e0 tornar\u00e0 a donar la benvinguda a tots el ciutadans del m\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Davant les impactants noticies , les aterridores imatges publicades als diaris, i emeses a la televisi\u00f3 sobre els atentats a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1709,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-1708","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1708"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1710,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1708\/revisions\/1710"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1709"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}