L \u2019any 2007 v\u00e0rem aconseguir traslladar el Tap\u00eds de Tarragona, de Joan Mir\u00f3 i Josep Royo, realitzat l\u2019any 1970, propietat de la Creu Roja de Tarragona, del Museu d\u2019Hist\u00f2ria al Museu d\u2019Art Modern, amb la inestimable col\u00b7laboraci\u00f3 del llavors vicepresident de la Diputaci\u00f3, Albert Vallv\u00e9, la directora del MAMT, Rosa Ricom\u00e0, i el director del Museu d\u2019Hist\u00f2ria, Llu\u00eds Balart.
\nTot plegat havia comen\u00e7at temps enrere, quan el periodista i cr\u00edtic de teatre Joan de Sagarra va vindre a Tarragona per veure dues exposicions meves. Sortint de l\u2019Antic Ajuntament, en Joan em va dir que tenia inter\u00e8s en visitar la Casa Castellarnau, ja que \u00e9s descendent d\u2019aquesta noble nissaga. Jo el vaig acompanyar encantat. Aix\u00ed que v\u00e0rem entrar a la Casa Castellarnau \/ Museu de la Hist\u00f2ria de la Ciutat, voldria haver-me fos. Davant nostre, el Tap\u00eds de Tarragona, ple de pols i aixafat darrere d\u2019un vidre, amb els laterals al descobert. En Joan em va preguntar qu\u00e8 era i li vaig explicar que no se li acud\u00eds comentar en algun dels seus articles la seva visita a Tarragona, i fes refer\u00e8ncia al lamentable estat de conservaci\u00f3 d\u2019una obra tan emblem\u00e0tica, que porta el nom de Tarragona inscrit en el seu ADN i que va ser un obsequi d\u2019agra\u00efment de l\u2019artista al doctor Orozco, el qual va operar la seva filla despr\u00e9s d\u2019un greu accident.<\/p>\n
L\u2019arribada del Tap\u00eds al Museu \u00a0d\u2019Art Modern, que reunia totes les condicions per a la seva conservaci\u00f3, va ser celebrada per tothom. En Josep Royo, que l\u2019havia realitzat a partir d\u2019uns dibuixos i una tela del mestre, es va dedicar amb passi\u00f3 a retornar-li la seva esplendor original. Mentrestant, el MAMT en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, treballaven per organitzar una ambiciosa exposici\u00f3 dels tapissos i \u2018sobreteixims\u2019 realitzats per Mir\u00f3 & Royo, a La Farinera de Tarragona. I jo, amb en Josep Royo, elaborava un text per a un llibre que despr\u00e9s van coeditar la Diputaci\u00f3, el MAMT i Viena edicions, de la col\u00b7lecci\u00f3 Tamarit: La Farinera de Tarragona, el teler del m\u00f3n, amb pr\u00f2leg de Rosa Maria Malet, directora de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3. Aquest llibre reuneix per primer cop la catalogaci\u00f3 completa de tots els treballs realitzats pels dos mestres.<\/p>\n
El dia de la presentaci\u00f3, la llavors regidora de Cultura de l\u2019Ajuntament, en funcions, Bego\u00f1a Floria, en el seu discurs, es va comprometre a instal\u00b7lar una placa commemorativa al mur exterior de l\u2019edifici constru\u00eft al solar on hi va haver La Farinera, la vella f\u00e0brica de farina de Tarragona que, estant en des\u00fas, es va convertir en l\u2019espai de treball de Mir\u00f3 & Royo, i d\u2019un equip format per alumnes avan\u00e7ats de l\u2019Aula de tap\u00eds, que en Josep dirigia a l\u2019antiga Escola d\u2019Art, avui Museu d\u2019Art Modern. Un espai d\u2019on van sortir magn\u00edfics treballs que avui s\u00f3n en col\u00b7leccions de tot el m\u00f3n, entre ells el Tap\u00eds de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona, el de la National Gallery of Art de Washington i el malauradament destru\u00eft Gran Tap\u00eds del World Trade Center de Nova York. En Josep i jo v\u00e0rem decidir que la placa havia de ser quelcom diferent de l\u2019habitual i, per tant, crear\u00edem un original que parl\u00e9s del que havia estat aquest prodigi\u00f3s espai, per a posteriorment fondre\u2019l en bronze. Jo vaig triar una magn\u00edfica fusta trobada, que tenia desada com un tresor al meu taller. Vaig escriure un breu text que vaig transmetre als interessats i, un cop aprovat, el vaig tallar sobre la fusta. Va costar molt m\u00e9s del que em pensava, la fusta vella, un taul\u00f3 d\u2019obra, tenia unes vetes dur\u00edssimes i tra\u00efdores, per\u00f2 finalment me\u2019n vaig sortir. A la banda esquerra vaig preparar un petit teler, potser el m\u00e9s petit del m\u00f3n, perqu\u00e8 en Josep Royo hi fes uns nusos de tap\u00eds, d\u2019aquests que el distingeixen, i que van fer que en el seu dia en Mir\u00f3 li atorgu\u00e9s tota la seva confian\u00e7a, i el Minis- terio de Cultura li conced\u00eds el Premi Nacional de Tap\u00eds. La placa, amb el benepl\u00e0cit de tothom va sortir del meu taller cap a la foneria. Passats uns dies van enviar el pressupost: dos mil euros. Fondre una pe\u00e7a en bronze sempre comporta problemes, una placa, encara m\u00e9s. El preu de la fosa em va semblar m\u00e9s que raonable. Per\u00f2 va passar un mes, i dos i m\u00e9s, i al no obtenir cap mena de resposta per part de l\u2019Ajuntament, vaig demanar que me la tornessin. Passat un temps, quan arran dels estralls de la crisi el projecte de la meva fundaci\u00f3 se\u2019n va anar en orris i vaig haver de tancar el taller, la placa, amb la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019obres de la meva autoria, la vaig cedir al Museu d\u2019Art Modern. Despr\u00e9s el Centre d\u2019Art de Tarragona va passar a anomenar-se El Teler de llum i va prendre com a mascar\u00f3 de proa l\u2019esperit de La Farinera de Mir\u00f3 & Royo. A trav\u00e9s de la seva direcci\u00f3, em van demanar tindre acc\u00e9s a la placa, amb la intenci\u00f3 de ferla fondre i instal\u00b7lar-la. I un altre cop, aquesta vegada des del MAMT, va viatjar a la foneria, pendent d\u2019un nou pressupost. Tot i haver passat uns anys, la quantitat pressupostada per a la fosa va ser la mateixa. I, de bell nou, la placa va restar un mes rere l\u2019al- tre a la foneria, i despr\u00e9s d\u2019un elegant toc d\u2019atenci\u00f3, va repo- sar durant uns mesos en un despatx de Cultura de l\u2019Ajuntament.<\/p>\n
En Royo i jo v\u00e0rem decidir no cobrar res, perqu\u00e8 finalment es pogu\u00e9s fondre la ditxosa placa. I res de res. Silenci. Al cap de m\u00e9s d\u2019un any, l\u2019original de la placa de La Farinera va tornar al Museu d\u2019Art Modern. Agrairia que si algun dia decideixen fondre-la, m\u2019ho facin saber. M\u2019encomano a Afrodita perqu\u00e8 no hi posin una d\u2019aquestes plaques funer\u00e0ries que he vist col\u00b7locades en els darrers temps, substituint-ne alguna de les que jo havia dissenyat. \u00c9s millor no posar-hi res. En tot cas, La Farinera, que en el seu moment no va rebre cap mena d\u2019atenci\u00f3 per part de la ciutat, tot i ser una de les seves etapes de projecci\u00f3 internacional m\u00e9s brillants, restar\u00e0 per sempre reflectida com en un mirall a les magn\u00edfiques fotografies de Catal\u00e0-Roca, i en la boirosa, per fortuna escrita, mem\u00f2ria de la Hist\u00f2ria de l\u2019Art Contemporani.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La placa de La Farinera Despr\u00e9s d\u2019un florit ram d\u2019articles, la majoria publicats al \u2018Diari\u2019 i posteriorment reunits en un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1697,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-1696","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1696"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1696\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1698,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1696\/revisions\/1698"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1697"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}