﻿{"id":1638,"date":"2016-03-31T11:40:46","date_gmt":"2016-03-31T11:40:46","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1638"},"modified":"2016-03-31T11:40:46","modified_gmt":"2016-03-31T11:40:46","slug":"magda-folch-la-mirada-impressionista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/magda-folch-la-mirada-impressionista\/","title":{"rendered":"MAGDA FOLCH, LA MIRADA IMPRESSIONISTA"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\">Esguard impressionista que mira amb els ulls aclucats, igual que la mirada llunyana que plau\u00a0als artistes : Apaga els defectes dels detalls i permet apreciar les totalitats sobre les que\u00a0imprimim els nostres propis subratllats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Friederic Niezsche<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No en sab\u00edem gaireb\u00e9 res de Magda Folch com a artista, per que tot i ser molt oberta als\u00a0deixebles, personalment era molt reservada. Ens va ensenyar a mirar, i a no confondre el que\u00a0coneixem amb el que veiem, i ens va transmetre una manera d\u2019observar, a traves de la seva\u00a0mirada. Sent alumne seu a la antiga Escola d\u2019Art de la Diputaci\u00f3 de Tarragona, avui Museu\u00a0d\u2019Art Modern, vaig tindre la fortuna de con\u00e8ixer alguns dels seus treballs dels darrers anys, ara\u00a0em continuen semblant magistrals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aix\u00ed que hem anat descobrint obres dels diferents per\u00edodes de la seva traject\u00f2ria, s\u2019ha anat\u00a0fent evident la seva evoluci\u00f3. Nascuda a Reus l\u2019any 1903, s\u2019inici\u00e0 en el dibuix i en la pintura\u00a0amb la pr\u00e0ctica acad\u00e8mica, habitual en les escoles d\u2019art de comen\u00e7aments del segle passat,\u00a0per m\u00e9s endavant vorejar el simbolisme influenciada per la \u201cEscola de Figueres\u201d, que rebia\u00a0l\u2019impuls de Josep Puig Pujades i de Salvador Dal\u00ed. Pintures i dibuixos, que he nomenat\u00a0\u201cpreciosistes\u201d, en els que es fa pales l\u2019estudi dels volums i la densitat de cadascun dels\u00a0elements pintats. Progressivament els sienes acad\u00e8mics van anar donant pas als verds,\u00a0matisats, frescos i vitals, verds lorquians que semblen bategar enmig les gradacions de color,\u00a0cada cop m\u00e9s agosarades. \u00c9s a partir de la seva estada a Eivissa, als anys seixanta, que tot al\u00a0seu voltant va esclatar en llum i agilitat: \u201cCom si m\u2019hagu\u00e9s tret un vestit d\u2019hivern\u201d, deia Magda.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Va passar de posar atenci\u00f3 a tota la obra, a fer-ho exclusivament en punts estrat\u00e8gics. Sovint\u00a0crea grans plans que pel fet d\u2019estar perfectament integrats no son massa evidents, que\u00a0apropen el seu treball a moviments m\u00e9s radicals, aix\u00f2 fa que determinades obres no estiguin\u00a0tant allunyades de les tend\u00e8ncies imperants en la \u00e8poca de la seva creaci\u00f3, com pugui semblar\u00a0a primera vista.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El seu \u00e9s un concepte molt personal de l\u2019 impressionisme, si es vol, tardiu, o com tamb\u00e9 es sol\u00a0dir, fora d\u2019\u00e8poca. Extraordin\u00e0ria pintora de retrats, entre els personatges pintats, ja fossin\u00a0d\u2019enc\u00e0rrec, amics o familiars, se n\u2019esmunyen alguns que pertanyen als m\u00f3ns marginals, tamb\u00e9\u00a0va conrear els motius florals amb un tractament d\u2019alt nivell, la natura morta, que sovint inclou\u00a0elements quotidians i dom\u00e8stics i el paisatge. En el retrat, la presencia del personatge\u00a0transcendeix fins al punt de que sembla situar-nos davant la inquietant esfinx. Els dibuixos de\u00a0l\u00ednia pura, que Arnau Puig nomena \u201ccal\u00b7ligr\u00e0fics\u201d, son d\u2019una gran subtilesa i d\u2019una mestria\u00a0innegable.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El Museu d\u2019Art Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona i el Museu de Reus, presenten dues\u00a0exposicions simult\u00e0nies, i un llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 Tamarit: \u201cMagda Folch, la mirada\u00a0impressionista\u201d, prologat per Daniel Giralt-Miracle i Jos\u00e9 Corredor Matheos, amb un text de la\u00a0meva autoria, i la biografia a c\u00e0rrec de Carme Puyol, publicat per Viena Editorial. Resultat\u00a0d\u2019una proposta de recerca i d\u2019investigaci\u00f3 i fruit de m\u00e9s de dos anys de treball.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Magda Folch, artista, docent, mare i esposa del catedr\u00e0tic de Filosofia Emili Donato, va viure\u00a0en un temps que si b\u00e9 va ser complicat per a tothom, va ser m\u00e9s conflictiu pels ven\u00e7uts d\u2019una\u00a0guerra civil, i d\u2019aquella llarga dictadura. Un temps en el que el sol fet de ser dona era un\u00a0estigma en el m\u00f3n mascle de les arts pl\u00e0stiques. La artista, ho expressa sense embuts en\u00a0algunes de les entrevistes publicades als mitjans de comunicaci\u00f3, realitzades en motiu de les\u00a0seves exposicions a Barcelona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El Museu d\u2019Art Modern, celebra el 40 aniversari de la seva fundaci\u00f3 amb un cicle d\u2019exposicions\u00a0dedicades a la dona artista: \u201cFemen\u00ed plural\u201d, de les que aquesta mostra n\u2019\u00e9s la primera. Una\u00a0selecci\u00f3 de les obres de Magda Folch que hem considerat essencials. T\u00e9cnica i passi\u00f3, que no\u00a0manera o f\u00f3rmula, i una mirada que continua sent un enigma que ens connecta amb la pintura\u00a0de tots els temps.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Josep Maria Rossell\u00f3<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">T\u00edtol de la il\u00b7lustraci\u00f3 adjunta: \u201c Anna ajaguda al sof\u00e0 verd\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Inauguraci\u00f3 de la exposici\u00f3 al Museu d\u2019Art Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona, el 10 de Mar\u00e7\u00a0del 2016.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Inauguraci\u00f3 al Museu de Reus, l\u201911 de Mar\u00e7 del 2016.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Esguard impressionista que mira amb els ulls aclucats, igual que la mirada llunyana que plau\u00a0als artistes : Apaga els defectes [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1640,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-1638","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1638"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1641,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638\/revisions\/1641"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1640"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}