{"id":1525,"date":"2015-10-15T07:19:15","date_gmt":"2015-10-15T07:19:15","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1525"},"modified":"2015-10-15T07:20:15","modified_gmt":"2015-10-15T07:20:15","slug":"opera-muda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/opera-muda\/","title":{"rendered":"\u00d2pera muda"},"content":{"rendered":"

\u00d3PERA MUDA<\/h1>\n

Per la presentaci\u00f3 de la exposici\u00f3 al vest\u00edbul del Teatre Tarragona.<\/h2>\n

Recitat del \u201c Soneto de la guirnalda de rosas\u201d, de Federico Garc\u00eda Lorca<\/h3>\n

Sobre el silenci, amb les mans tintades de blauet, vaig tra\u00e7ar un oval a l\u2019aire, utilitzant els meus bra\u00e7os a mode de comp\u00e0s. L\u2019oval va restar impr\u00e9s sobre l\u2019espai. Tot d\u2019un salt em vaig distanciar, per a poder-lo observar. L\u2019oval deixava al descobert l\u2019impressionant meg\u00e0lit ferit del Clot del M\u00e8dol que des del centre irradiava geometries i convertia l\u2019espai en un gegant\u00ed rellotge solar. Un acte d\u2019agra\u00efment a la terra que va permetre als nostre ancestres romans extraure la pedra per a construir els monuments de la ciutat, un ritual de la aristocr\u00e0cia dels arquitectes romans, que engalana les terres de Tamarit de Mar. Thamar, paraula \u00e0rab que vol dir palmera. Thamar, nom de la germana d\u2019Amn\u00f3n, els b\u00edblics germans incestuosos del poema del \u201cRomancero Gitano\u201d de Federico Garc\u00eda Lorca. Tamarit, bosc de palmeres, palmeral que tamb\u00e9 dona nom a la finca d\u2019Am\u00e8lia, la cosina del poeta, personatge central d\u2019una de les seves obres inconcluses, a la vora de la Huerta de San Vicente a la Vega del Guadalquivir, en terres de Granada.<\/p>\n

\"Opera<\/a><\/p>\n

El paisatge pintat \u00e9s diferent al paisatge real, i tanmateix conserva els trets i el car\u00e0cter que li son propis. El daurat de la pedra, i el verd frond\u00f3s de l\u2019univers vegetal, aquest color predilecte que Lorca relaciona obertament amb l\u2019erotisme, i que simb\u00f2licament tant pot significar vida, com mort. Poesia pura. Verd i ocre rogenc com els colors de l\u2019occident de Cuba que tant havien fascinat al poeta. El M\u00e8dol, un espai creat per la ma de l\u2019home, tant proper al lorqui\u00e0 \u201cTeatro bajo la arena\u201d.<\/p>\n

El relat que Lluis de Salvador ens ha deixat de la visita de Lorca al Clot del M\u00e8dol l\u2019any 1935, seguint el consell, quasi la imposici\u00f3 del m\u00fasic i compositor D. Manuel de Falla, es exquisit, no tant sols pel fet de qualificar-lo d\u2019escenari \u00fanic, si no per que tot parlant d\u2019arquitectura,\u00a0 <\/span>el poeta fa refer\u00e8ncia a la extrema bellesa dels xiprers. Possiblement Falla, coneixia El M\u00e8dol, per que a principis del segle XX, va acollir els m\u00edtics \u201cConcerts Natura\u201d, que li van atorgar la denominaci\u00f3 d\u2019Escenari Natural de Catalunya-<\/p>\n

La percussi\u00f3 visual de la pluja sobre les garlandes que commemoren el 80 aniversari de la visita del poeta a Tarragona, recorda el so dels aplaudiments finals d\u2019un p\u00fablic entregat i emocionat, pluja que ja ens va beneir quan varem presentar el llibre \u201cLorca, la inc\u00f2gnita visita\u201d ( Work in progress) i ara es concreta en un toll ovalat, format inicial de l\u2019espai esc\u00e8nic, on suren alguns p\u00e8tals, i un guant blanc com un nen\u00fafar, pell de la pell, que ens mostra una enigm\u00e0tica clau, \u201cOpera muda\u201d, que amb la exposici\u00f3 d\u2019alguns dels estudis previs al tr\u00edptic, dona t\u00edtol a la mostra. Opera muda, en la que la emoci\u00f3 s\u2019intensifica en el silenci de la pintura. El silenci, tant preuat en els temps actuals, invadits pel brogit permanent, que no ens permet escoltar la llunyana veu dels estels, ni la de la selva que s\u2019apropa.<\/p>\n

Just a uns metres d\u2019aqu\u00ed on som ara, hi havia el Teatre Modern, on Lorca va estrenar les seves obres, amb Margarida Xirgu com a mascar\u00f3 de proa del seu vaixell i on Lluis de Salvador\u00a0 <\/span>va\u00a0 <\/span>entrevistar al poeta. I tornant als \u201cConcerts Natura\u201d del M\u00e8dol, mai no hi va haver un \u00faltim concert, per que el dia en que estava previst, va ploure a bots i barrals i es van veure obligats a suspendre\u2019l. Al cap d\u2019una setmana, es va celebrar amb tots els honors, aqu\u00ed, a l\u2019antic Teatre Tarragona, que ocupava aquest mateix espai fins no fa gaires anys.<\/p>\n

Aquest acte d\u2019inauguraci\u00f3, obra el tel\u00f3 dels actes de commemoraci\u00f3\u00a0 <\/span>del vuitanta aniversari de la visita de Lorca a Tarragona: \u201cLORCATS TGN 80\u201d. I aquest tr\u00edptic que vaig titular \u201cUna platja per a tu\u201d, resta com el memorial d\u2019un desig. El poeta, en la entrevista que li va fer en Lluis de Salvador, diu que volia fer-se una casa al Mediterrani, \u00e9s per aix\u00f3 que li vaig pintar una platja, que ara ja \u00e9s una platja per a tots els que, com Lorca, assumim la incertesa com un ingredient po\u00e8tic.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/span>\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014–<\/p>\n