Existeix un dissolvent altament corrosiu nomenat \u201cOblit\u201d, que lentament va fent desapar\u00e8ixer el passat m\u00e9s recent, i no diguem pel que fa al passat hist\u00f2ric. I es que costa recordar enmig del caos informatiu que ens envaeix a diari, com una amena\u00e7adora selva lorquiana.<\/p>\n
No fa gaires dies que he presentat el meu darrer llibre: \u201cLorca, la inc\u00f2gnita visita\u201d(Work in progress), en la seva segona edici\u00f3, i altra cop comencen a ser molts els qui s\u2019estranyen, o es sorprenen de que un pintor de Tarragona, escrigui, i no tant sols escrigui, publiqui. He dit m\u00e9s d\u2019un cop que si faig les meves activitats a Tarragona, no \u00e9s per que sigui \u201cUn pintor de Tarragona\u201d, \u00e9s a dir, nascut a Tarragona; si no per que soc aqu\u00ed, de la mateixa manera que ho he fet quan he viscut en altres ciutats. Visc aqu\u00ed, i em sembla del tot natural que bona part de les meves activitats es produeixin aqu\u00ed. Tot i aix\u00ed, no tinc un esperit especialment territorial, mai no l\u2019he tingut i per tant, tant soc un pintor de Tarragona, com de Barcelona, de Madrid o d\u2019Ultramar.<\/p>\n
Han estat molts els artistes pl\u00e0stics que han escrit al llarg de la historia, amb m\u00e9s o menys fortuna. El primer, dels que jo conec, per que potser hi va haver algun dels fil\u00f2sofs de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, va ser Sant Lluc, El brau alat, que no tant sols va escriure l\u2019Evangeli que porta el seu nom, i \u201cEls Fets dels Ap\u00f2stols\u201d, si no que a m\u00e9s se li atribueix el primer retrat de la Verge Maria que es conserva al Vatic\u00e0, i una pintura, tamb\u00e9 de Maria, als murs de les catacumbes de Priscila a Roma. Tamb\u00e9 es diu que va fer l\u2019\u00fanic retrat de Jes\u00fas dibuixat en presencia del Fill de Deu. Era metge i dentista, \u00e9s per aquesta ra\u00f3 que es el patr\u00f3 dels metges i dels artistes. No puc deixar d\u2019esmentar a Sant Joan de la Creu, extraordinari poeta que es va veure obligat a menjar-se els seus escrits, per por que no els hi descobrissin les fures de la Santa Inquisici\u00f3. En estat de tr\u00e0nsit a l\u2019\u00e8xtasi va realitzar un dibuix en escor\u00e7 del Crist crucificat. Un dibuix emocionat i emocionant, que va inspirar a Salvador Dal\u00ed (que tamb\u00e9 escrivia) per pintar el seu Crist de Port Lligat, i a Josep Maria Subirachs pel Crist de l\u2019altar major del Temple de la Sagrada Fam\u00edlia de Barcelona. Varen ser molts els pintors i escultors del renaixement que tamb\u00e9 van escriure, Leonardo da Vinci, el seu \u201cTractat de la pintura\u201d, Miquel \u00c0ngel i els poemes dedicats a Tomaso Cavalleri. I els ja m\u00e9s contemporanis, Santiago Rusi\u00f1ol i els seus articles, el seu teatre, Garc\u00eda Lorca, els poemes, el teatre, i el seus deliciosos dibuixos. Picasso, \u201cEl desig atrapat per la cua\u201d, Mir\u00f3 i els seus poemes dadaistes, Jean Cocteau, cinema, teatre, poesia. Narc\u00eds Comadira, Perejaume, Frederic Amat, i aix\u00ed la llista es va fent llarga, molt llarga.<\/p>\n
Molts dels artistes del renaixement eren coneguts pel nom corresponent al poble o al territori d\u2019on eren originaris, tant \u00e9s aix\u00ed que, associat al seu nom, en molts casos ha derivat en cognom. Tal \u00e9s el cas de Leonardo da Vinci, o de Dom\u00e9nikos Theotok\u00f3poulos \u201cEl Greco\u201d, originaris, l\u2019un d\u2019It\u00e0lia d\u2019un petit poble nomenat Vinci, l\u2019altra de Gr\u00e8cia. Una costum que s\u2019ha anat perdent amb el temps, de la mateixa manera que s\u2019ha anat perdent l\u2019\u00fas dels renoms amb els quals es solien designar els components d\u2019una mateixa fam\u00edlia. La meva fam\u00edlia per part de mare, eren coneguts com \u201cEls Felinxos\u201d, o de Cal Felinxo, i per tant potser jo auria estat conegut per \u201cEl Rossell\u00f3 de Tarragona\u201d, o \u201cEl Rossell\u00f3 de cal Felinxo\u201d. Ves a saber… per que com que de pintors en som un bon ramat, la denominaci\u00f3 \u201cPintor de Tarragona\u201d, no auria contribu\u00eft m\u00e9s que a crear confusi\u00f3, de la mateixa manera que en l\u2019intent de distingir, no faria altra cosa m\u00e9s que diluir i localitzar territorialment a un personatge.<\/p>\n
Ara fa uns quants anys, m\u00e9s de trenta, per que \u00e9rem als anys 80, vaig fer m\u00fasica, per que em va emp\u00e8nyer una imperiosa necessitat. Tenia un deute amb mi mateix i amb un poeta: Federico Garc\u00eda Lorca, i vaig musicar alguns dels seus poemes, que vaig oferir en recitals per tot Catalunya, acompanyat al piano per l\u2019inestimable Charles Miles.<\/p>\n
Quan despr\u00e9s, a Madrid estant, (pintor de Madrid?), vaig trencar la guitarra de lapisl\u00e0tzuli, davant el cr\u00edtic d\u2019art Santiago Am\u00f3n, que deia a tothom que jo havia cremat un piano de cua, a la platja de Sant Sebasti\u00e0 de Sitges (pintor de Sitges?), em va dir que jo havia conjurat la meva pintura, i que tard o d\u2019hora s\u2019anirien fent evidents en la meva obra, la presencia de la poesia i la m\u00fasica. La creaci\u00f3, en qualsevol de les seves vessants \u00e9s un joc, un joc d\u2019alt risc, un joc en el que mai no es perd ni es guanya. Es Juga. I tant s\u2019hi val si un pintor amb denominaci\u00f3 d\u2019origen: Tarragona, escriu, fa m\u00fasica o decideix fer malabars al circ. \u00c9s un artista que avan\u00e7a en l\u2019 incert Cam\u00ed de l\u2019\u00c0ngel.<\/p>\n
Josep Maria Rossell\u00f3 \/ 20-9 – 2015<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" DENOMINACI\u00d2 D\u2019ORIGEN Andante Existeix un dissolvent altament corrosiu nomenat \u201cOblit\u201d, que lentament va fent desapar\u00e8ixer el passat m\u00e9s recent, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1444,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8,1],"tags":[46,62,37],"class_list":["post-1455","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra","category-uncategorized-ca","tag-pintor-tarragona","tag-pintura-a-tarragona","tag-rossello"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1455"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1457,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1455\/revisions\/1457"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}