{"id":1375,"date":"2015-06-08T19:53:21","date_gmt":"2015-06-08T19:53:21","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1375"},"modified":"2015-06-08T19:53:21","modified_gmt":"2015-06-08T19:53:21","slug":"a-ramon-catafau-vidal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/a-ramon-catafau-vidal\/","title":{"rendered":"A RAMON CATAFAU VIDAL"},"content":{"rendered":"

Un dels treballs de l\u2019artista jove, \u00e9s el de visitar galeries d\u2019art, per trobar les qui li representin i li venguin la seva obra. Jo, el 1968, a Tarragona estant, anava donant pals de cec, com tots els artistes joves, i alg\u00fa em va parlar d\u2019una galeria a Vilanova, que ho estava petant. Era la galeria Catafau<\/span>, sense pensar-m\u2019ho dos cops vaig agafar el tren i men<\/span>\u2018hi vaig anar. La galeria, no era gaire gran, em va rebre un senyor m\u00e9s aviat baixet, gros i amb bigoti: Era en Ram\u00f3n<\/span> Catafau<\/span>, va quedar encantat amb els treballs que li vaig portar, que ja van restar a la galeria. Era un personatge viu i tafaner, em va presentar a la seva senyora, una noia valenciana de bandera, la Rosario. Tenien una filla que es deia Gessam\u00ed, em va fer gr\u00e0cia el nom, per qu\u00e8 llavors no era gens usual, posar-li a una criatura un nom que no est\u00e8s en el santoral, normes de la tradici\u00f3.
\nV\u00e0rem fer algunes exposicions a la galeria de Vilanova, i en Ramon anava venent-me algunes obres, petits formats, dibuixos, que en l\u2019actualitat estan en mans dels col\u00b7leccionistes que els van adquirir. Un bon dia em va dir que obria galeria a Sitges, i volia fer una exposici\u00f3 meva. La nova galeria es va dir Catafau2<\/span>, i era a sobre de la Pizzeria del Cap de la Vila, on en l\u2019actualitat hi ha el \u201c<\/span>Janio<\/span>\u2018s\u201d<\/span>. En la inauguraci\u00f3 de la meva mostra, vaig con\u00e8ixer una parella, francesa ella i americ\u00e0 ell,Antoinette<\/span> i Milo<\/span>, que em van oferir ocupar un dels seus apartaments, durant l\u2019hivern,.<\/span> Aix\u00ed \u00e9s com vaig arribar a la bella vila marinera, i m\u2019hi vaig quedar. A les recents amistats cal afegir-hi a Santi<\/span> P\u00e9rez, que no feia gaire havia obert la Pizzeria, i la seva esposa Marta Camps.
\nEn Ramon volia que li fes una col\u00b7lecci\u00f3 de dibuixos er\u00f2tics, i em va passar un llibre (clandest\u00ed) del Marqu\u00e8s de Sade<\/span>, i tamb\u00e9 em va passar diverses sessions de pel\u00b7l\u00edcules pornogr\u00e0fiques en blanc i negre, que francament no em van agradar gens. Per\u00f2 b\u00e9, d\u2019all\u00ed va sortir una bona col\u00b7lecci\u00f3 de dibuixos er\u00f2tics en els quals ell era un dels personatges. Despr\u00e9s, malgrat que tothom hi estava en contra, ell tamb\u00e9, jo me\u2019n vaig anar a exposar a Barcelona, i va ser un \u00e8xit. Aix\u00f2 ens va distanciar una mica, per\u00f2 al cap de poc temps em va proposar de fer una exposici\u00f3 al Drugstore<\/span> de Passeig de Gr\u00e0cia. En aquells anys cal dir que era el centre de tots els noct\u00e0mbuls de Barcelona, entre altres coses, per qu\u00e8 no tancava en tota la nit. Despr\u00e9s va obrir galeria a Barcelona \u201c<\/span>Art-Nou Signe\u201d<\/span>. La de Vilanova, ja l\u2019havia tancat, i la de Sitges, va durar fins a finals de l\u2019estiu. A Art-Nou Signe, hi vaig exposar una col\u00b7lecci\u00f3 de treballs sobre els \u201c<\/span>Nocturns\u201d<\/span> de Chopin. Jo, despr\u00e9s de la meva primera exposici\u00f3 a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, en vaig preparar una altra en homenatge a Federico<\/span> Garc\u00eda<\/span> Lorca<\/span>. La Diputaci\u00f3 de Barcelona, va adquirir la col\u00b7lecci\u00f3 de pintura, que durant molt de temps va estar penjada a les depend\u00e8ncies de l\u2019Institut del Teatre. Amb els diners que vaig cobrar, vaig llogar el taller que durant uns quants anys vaig tindre a les golfes del Carrer d\u2019en Bosch de Sitges. En Ramon venia sovint, gaudia com un cabrit remenant carpetes, i comprant-me a l\u2019engr\u00f2s, dibuixos i dibuixets i algunes teles, moltes d\u2019elles inacabades, incl\u00fas sense signar, que van anar formant part de la seva, ja considerable col\u00b7lecci\u00f3, a la quan tamb\u00e9 s\u2019hi sumaven obres d\u2019altres artistes, llibres er\u00f2tics i andr\u00f2mines comprades als encants amb la promesa de ser possibles obres d\u2019art.
\nQuan jo me\u2019n vaig anar a viure a Barcelona, en Ramon em va ajudar en l\u2019adquisici\u00f3 dels electrodom\u00e8stics ,<\/span> doncs llavors portava una empresa de regals d\u2019empresa, i tenia a l\u2019abast ofertes diverses de les quals en vaig poder treure profit. En Ramon era un rom\u00e0ntic de temps passats, i en alguns moments vaig arribar a pensar que en realitat, no vivia en la \u00e8poca que li pertocava, sin\u00f3 que la seva evasi\u00f3, el convertia en un personatge del modernisme, decadent, s\u00ed, per\u00f2 a totes horesviu<\/span>.
\nEs va separar de Rosario, i es va tornar a casar amb Elvira Pan\u00e9<\/span>, amb qui va tindre un fill, en Jaume. Quan jo vivia a Madrid, cada cop que anava a Barcelona, els passava a veure. Llavors tenien una llibreria prop de casa seva, i la regentaven entre tots dos, per cert amb molta gr\u00e0cia. Mai no podr\u00e9 oblidar el magatzem d\u2019aquella llibreria que era molt, per\u00f2 molt m\u00e9s gran que el p\u00fablic podia arribar a pensar. All\u00ed vaig organitzar tota la premsa quan vaig arribar de T\u00e0nger. Semblava la casa del terror. Era ple de coses, piles de cartolines, caixes i v\u00e9s a saber que, tant que quasi es feia impossible circular sense ensopegar. Mai no vaig poder entendre com en Ramon s\u2019hi podia aclarir, per\u00f2 era el seu caos. A l\u2019altell de sobre la llibreria hi tenia tota l\u2019obra que m\u2019havia anat comprant, eren piles de dibuixos a sobre de les taules. De cop i volta tot el meu passat em va vindre a veure, i vaig restar col\u00b7lapsat, pr\u00e0cticament no havia volgut vendre quasi res de tot el que m\u2019havia anat adquirint.
\nEll i l\u2019Elvira, tamb\u00e9 van regentar la Societat gastron\u00f2mica \u201c<\/span>Bon Profit\u201d. A<\/span> Ramon li agradava molt menjar i cuinar, menjar i cuinar i viceversa. S\u2019hi feien grans \u00e0pats al \u201c<\/span>Bon Profit\u201d. J<\/span>o hi vaig celebrar el sopar d\u2019inauguraci\u00f3 de la meva exposici\u00f3 a la Biblioteca de Catalunya, i un dinar de premsa quant prepar\u00e0vem el premi \u201cEstel de llibertat\u201d pels \u201cLyon<\/span>\u2019s\u201d-Club de Barcelona. En Ramon era feli\u00e7 en aquell entorn, i no parava, semblava emp\u00e8s per una ventada que els altres nom\u00e9s podien percebre a trav\u00e9s d\u2019ell.
\nDespr\u00e9s, va muntar un restaurant a la Granyena de Segarra, i em va convidar a anar-hi, no se<\/span> quantes vegades, per\u00f2 jo no hi podia anar, tenia el restaurant pl\u00e9<\/span> d\u2019obra meva, i el seu desig era que jo hi an\u00e9s i rest\u00e9s all\u00ed una temporada, per\u00f2 els artistes, mai no som tan lliures com als altres els hi pugui semblar, i no vaig poder-hi anar. Aqu\u00ed \u00e9s on en Ramon va ensopegar. D\u2019una manera o l\u2019altra, sempre se n\u2019havia anat sortint de les empreses que organitzava, per\u00f2 aquesta vegada, la cosa no va anar b\u00e9, i ell va anar entrant en una espiral que el va conduir a poc a poc cap a una perillosa depressi\u00f3. La darrera vegada que ens v\u00e0rem veure, va ser a la inauguraci\u00f3 de la meva exposici\u00f3 a la Galeria \u201c<\/span>Mar\u201d<\/span> de Barcelona. S\u2019havia vestit per a la ocasi\u00f3, duia vestit negre i bast\u00f3 amb puny de plata. L\u2019havien ajudat a vestir-se, gaireb\u00e9 emp\u00e8s, l\u2019Elvira i en Jaume que el van acompanyar. Ell va estar fant\u00e0stic, anava d\u2019una obra a l\u2019altra emp\u00e8s per aquella ventada que el distingia de la resta dels convidats. Era ell imitant-se amb ell mateix. S\u00e9 que li va costar un gran esfor\u00e7, molt per sobre de les seves possibilitats. Aquesta \u00e9s la imatge que vull recordar, aquesta i la d\u2019un dia que ens v\u00e0rem fer una sessi\u00f3 de fotografies ambm\u00e1scares<\/span> a la taula de billar del \u201c<\/span>Bon Profit\u201d<\/span>.<\/p>\n

Dibuix de Josep Maria Rossell\u00f3.<\/em><\/p>\n

Font:\u00a0http:\/\/www.bonart.cat\/actual\/a-ramon-catafau-vidal\/<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"