La present entrevista pret\u00e9n plantejar i contestar a la vegada de primera m\u00e0, les principals q\u00fcestions que l\u2019espectador pot fer-se a ell mateix amb la contemplaci\u00f3, de la exposici\u00f3 \u201cCreaci\u00f3-Destrucci\u00f3\u201d. Obra d\u2019un dels nostres m\u00e9s representatius artistes catalans, que ho \u00e9s a m\u00e9s, de les nostres terres: Josep Mar\u00eda Rossell\u00f3.<\/p>\n
Amb una diletada carrera art\u00edstica iniciada als anys seixanta, l\u2019obra de Josep Mar\u00eda Rossell\u00f3 abarca fins l\u2019actualitat. Duguent a les seves espatlles una gran diversitat d\u2019exposicions, treballs i projectes capdavanters, en quant a la vanguarda art\u00edstica. Tal i com podrem veure en la present, situada al Tinglado n\u00fam. I, al moll de Tarragona. Amb unes pintures de gran format, que destaquen pel seu colorisme, i \u00a0que permaneixen encara avui amb el pas dels anys, amb una fresca i rabiosa actualitat est\u00e8tica.<\/p>\n
1. Quin \u00e9s l\u2019origen de les teles exposades en la present exposici\u00f3? \u00c9s a dir, quin \u00e9s el context art\u00edstic i situacional que en va motivar la creaci\u00f3 d\u2019aquestes en el seu moment?<\/p>\n
Les quatre teles del \u201cCrist de la resurrecci\u00f3\u201d o \u201cCristo gitano\u201d, son pintures realitzades en directe al Teatre Quirino de Roma, per una obra de teatre de Salvador T\u00e1vora, sobre una idea de Jos\u00e9 Monle\u00f3n, \u201cLa Pascua popular flamenca\u201d, pel \u201cFestivale della Pasqua\u201d que va dirigir Maurizio Scaparro, l\u2019any 1984. Hi van participar \u201cLa Cuadra de Sevilla\u201d, el \u201cBallet Nacional de Madrid\u201d, Enrique Morente, Manolo Sanlucar i Vicente Amigo. Una proposta del Ministerio de Cultura. Son quatre teles que corresponen a les quatre representacions, i estan realitzades en 1\u201920h. Que era el temps de duraci\u00f3 de l\u2019espectacle.<\/p>\n
Les altres dues, \u201cVenus de Montera\u201d, i \u201cNocturno de 1986\u201d, com es pot observar pel t\u00edtol, son posteriors, corresponen a un projecte realitzat a Madrid amb el cr\u00edtic d\u2019art Santiago Am\u00f3n, en el que es van reproduir obres dels artistes consagrats a les tanques publicit\u00e0ries que en aquell moment havien restat obsoletes, i continuaven dempeus, arru\u00efnades. S\u2019hi van reproduir obres de Picasso, Mir\u00f3, Juan Gris i Dal\u00ed. Era el Dal\u00ed dels darrers temps, i es va afegir entusiasmat a la proposta, de tal manera que va transmetre aquest darrer gest amb tal for\u00e7a, permetre reproduir la seva signatura tremolosa, dedicar una frase a Gala, morta recentment, que el p\u00fablic ho va saber apreciar i va ser tot un \u00e8xit, el projecte Dal\u00ed, es va repetir altra cop, amb la reproducci\u00f3 d\u2019unes altres obres, i d\u2019acord amb tots els artistes, es va donar per tancat \u201cEl Arte en la calle\u201d, per que era evident que cap de nosaltres podia superar la intensitat d\u2019aquell final. Per tant aquestes teles, pintades al meu taller de Madrid, mai no van ser exposades.<\/p>\n
2. Quina n\u2019\u00e9s la tem\u00e0tica principal, i\/o fonts d\u2019inspiraci\u00f3 objectes de l\u2019obra que estem tractant?<\/p>\n
Les quatre teles del Crist, tenen la mateixa tem\u00e0tica, per raons obvies que ja he explicat anteriorment. El gest de la figura del Crist traient-se la mortalla, prov\u00e9 d\u2019un anterior dibuix meu tamb\u00e9 dedicat al teatre, en el que un actor sost\u00e9 el seu propi tel\u00f3, com una capa oberta.<\/p>\n
Els caputxots absents de penitent, o buits, provenen del misteri que crea la caputxa tancada, que com l\u2019antifa\u00e7, fa que mai no s\u00e0pigues qui hi ha darrera, i en el moment d\u2019insistir en aquest punt, pots arribar a pensar que potser no hi ha ning\u00fa, que el caputxot te vida pr\u00f2pia.<\/p>\n
3. Alhora de crear una pintura d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, ens podries descriure breument en primera persona el proc\u00e9s creatiu i art\u00edstic interior, amb el qual et condueixes per tal d\u2019expressar-te i materialitzar la teva obra?<\/p>\n
Per les quatre teles del Crist, vaig tindre que crear un exercici que em permet\u00e9s pintar-les en breu temps de l\u2019espectacle, per tant no m\u00e9s puc dir que el proc\u00e9s d\u2019interioritzar la obra, es va produir en el estudis previs ( un \u00e9s al MAMT, l\u2019altra en una col. Privada), no en els que van correspondre a l\u2019exercici, per que eren un pur an\u00e0lisi de la execuci\u00f3, i despr\u00e9s en l\u2019escenari, si, per que em vaig deixar anar, un cop memoritzat el tema i el color, com es pot veure en les teles exposades, el resultat \u00e9s frec i em sembla que encara transmeten tota la for\u00e7a i la potencia d\u2019una resurrecci\u00f3.<\/p>\n
En les altres dues, cal dir que \u201cVenus de Montera\u201d, est\u00e0 dedicada a les dones que exerceixen la prostituci\u00f3 al carrer Montera de Madrid, sempre entre la llum i l\u2019ombra, o m\u00e9s en l\u2019ombra que no pas en la llum, i amb els ulls tatuats de tots els vianants. El \u201cNocturn de 1986\u201d, \u00e9s una visi\u00f3 nocturna del Madrid vell, que era per on jo deambulava a les nits dels xacals, no es una refer\u00e8ncia exacta a cap paisatge urb\u00e0 en concret, i en la seva composici\u00f3 insisteix en les llums que il\u00b7luminen la ciutat i a una parella fuga\u00e7 que sembla voler- se escapar del quadre.<\/p>\n
4. Personalment, quins elements de l\u2019obra com ho s\u00f3n la composici\u00f3, el color, tra\u00e7, etc, ens destacaries o posaries de relleu per la seva import\u00e0ncia significativa, en relaci\u00f3 amb la anterior pregunta i la interpretaci\u00f3 de la teva pintura?<\/p>\n
En tots els meus treballs de pintura, el color te una import\u00e0ncia primordial. En les del Crist, tamb\u00e9 i s\u2019accentua amb els violents cops de pinzell en contrast amb el gris del fons de la imprimaci\u00f3 de la tela. Quasi b\u00e9 no hi ha l\u00ednies, tot funciona a trav\u00e9s del contrast.<\/p>\n
En les altres dues pintades a Madrid, respecte a \u201cVenus de Montera\u201d, cal dir que hi ha una gran contenci\u00f3 del color, aix\u00ed com de la austera composici\u00f3. En el \u201cNocturn de 1986\u201d el color \u00e9 m\u00e9s violent i vibrant, el nocturn il\u00b7luminat per les llums artificials que descomponen el paisatge a la manera post- cubista, el tra\u00e7, en aquestes teles \u00e9s m\u00e9s mesurat, estan pintades al taller, i per tant se\u2019ls hi va dedicar tot el temps que vaig creure convenient. Son el que jo nomenava \u201cTeles penjants\u201d, les pintava grapades a la paret, els hi donava una lleugera capa d\u2019imprimaci\u00f3, i aix\u00ed que s\u2019eixugava, estaven a punt per a pintar.<\/p>\n
5. Quines creus que s\u00f3n principals influ\u00e8ncies i motivacions en la teva pintura (almenys si m\u00e9s no, en quant a les pintures mostrades en la present exposici\u00f3). \u00c9s a dir, si t\u2019haguessis d\u2019autoetiquetar o encasellar a tu mateix en algun o alguns moviments o tend\u00e8ncies art\u00edstiques, quins serien per tu els que major impacte han tingut en el teu art?<\/p>\n
Des dels anys 70, tot el meu treball es mou com les ones en la mar, entre l\u2019expressionisme i el surrealisme, tant \u00e9s que s\u2019ha dit que pertany al expressionisme- surrealista. Jo mai me n\u2019he ocupar, si he de ser sincer segueixo un proc\u00e9s que va de l\u2019estudi previ a la tela, un proc\u00e9s cl\u00e0ssic, que \u00e9s el que segueix quasi b\u00e9 tothom. Parteixo del dibuix semiautom\u00e0tic, que intento mantenir en el treball sobre la tela, i els meus referents son quasi tots els mestres cl\u00e0ssics, renaixement itali\u00e0, escola espanyola del segle d\u2019or, alguns modernistes, i Picasso, Mir\u00f3 i Anselm Kieffer. Tamb\u00e9 m\u2019agrada molt el treball de Juan Mu\u00f1oz, i les espl\u00e9ndides \u201cNanas\u201d de Nikki de Saint-Phale, aix\u00ed com les figures dels pensadors de Jaume Plensa.<\/p>\n
6. Creaci\u00f3-Destrucci\u00f3-Creaci\u00f3. Perqu\u00e8 has escollit un proc\u00e9s tant transcendental alhora d\u2019exposar, i donar un nou sentit a la teva obra?<\/p>\n
Si \u00e9s transcendental \u00e9s per que nosaltres, els humans, el considerem aix\u00ed, de fet \u00e9s un proc\u00e9s natural, que en la natura activa la regeneraci\u00f3, i en mans de l\u2019artista, la creaci\u00f3.<\/p>\n
7. Ens podries explicar el per qu\u00e8 de trossejar \u201cconstruir\/destruir\u201d, un element tant preuat per un pintor, com ho s\u00f3n les seves pr\u00f2pies teles? \u00c9s a dir: Quina significaci\u00f3 t\u00e9 per tu aquest acte transformador, que \u00e9s el leiv motiv de la teva exposici\u00f3?<\/p>\n
Ho vaig fer per primer cop amb una pintura en directe al Palau de Congressos de Tarragona, a la recerca d\u2019un final ef\u00edmer, per una pintura que havia estat creada exclusivament per l\u2019espectacle, avants ho havia fet amb foc, cremant-la, a la Pla\u00e7a del Rei, es poden veure els documents gr\u00e0fics a la meva web. < Espai Rossell\u00f3.com>.<\/p>\n
En aquest cas, \u00e9s una necessitat, que s\u2019avan\u00e7a a la destrucci\u00f3 d\u2019unes obres que per la seva envergadura i la t\u00e9cnica emprada, \u00e9s molt dif\u00edcil guardar-les i tindre\u2019n cura, a m\u00e9s van ser creades per l\u2019espectacle, no per a persistir en el temps. S\u00ed, son obres per a mi molt preuades, formen part d\u2019un dels projectes de m\u00e9s volada en els que he participat, per\u00f2 estan molt ben fotografiades, i considero que \u00e9s m\u00e9s que suficient.<\/p>\n
8. T\u2019has inspirat en algun acte precedent?<\/p>\n
No exactament, pero se que s\u2019ha fet quelcom semblant no fa gaires anys a Barcelona, i es van fer algunes \u201cperformances\u201d a la Am\u00e9rica dels anys 60, en les que es va fraccionar la obra, a banda de les obres cl\u00e0ssiques que per diversos motius van ser fraccionades.<\/p>\n
9. Un cop trossejades les teles, que en penses fer amb cada un d\u2019aquests retalls?<\/p>\n
De moment restaran desats en caixes, i m\u00e9s endavant fotografiar\u00e9 alguns fragments per que n\u2019hi ha que son molt suggerents i possiblement siguin fruit de noves composicions, noves obres. A banda, n\u2019he reservat alguns per crear dos llibres d\u2019artista, un pel Port, i l\u2019altra pel Museu d\u2019art Modern<\/p>\n
10. En quant a l\u2019acte posterior a despenjar les teves pintures i trossejar-les, \u00e9s a dir, l\u2019acte creatiu que duran a terme els\u00a0artistes seleccionats pel Centre d\u2019art \u201cTeler de llum\/ Murs que parlen\u201d: Foham Fonezs, Aureol Sanz i Miquel Falg\u00e0s\u00a0en l\u2019espai en blanc que hi deixar\u00e0 la teva tela en la paret..: Quina significaci\u00f3 alberga per tu aquest acte final generador, que conclou el cicle Creaci\u00f3-Destrucci\u00f3-Creaci\u00f3 i al qual sotmets cada una de les teves obres?<\/p>\n
Deu anys arrere, quan es van fotografiar aquestes teles, per primera vegada, d\u2019una en una en la paret central, la resta del Tinglado 1, la vaig dedicar a un projecte que vaig nomenar \u201cCadavre&Grafitti\u201d, que provenia d\u2019un ambici\u00f3s projecte iniciat amb el Museu d\u2019Art Modern, dedicat al \u201cCadavre-exqu\u00eds\u201d. Els artistes van atacar directament les parets del Tinglado1. En diverses ocasions he volgut iniciar una segona fase d\u2019aquest projecte, per crear continu\u00eftat, i obrir-lo a les noves generacions. En aquesta ocasi\u00f3, ha vingut rodat, a partir del moment en que vaig imaginar que es despenjava una tela, i vaig veure l\u2019espai en blanc.<\/p>\n
M.B.P.<\/p>\n
\n
Font:<\/p>\n