{"id":1319,"date":"2014-12-02T17:14:50","date_gmt":"2014-12-02T17:14:50","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1319"},"modified":"2014-12-02T17:14:50","modified_gmt":"2014-12-02T17:14:50","slug":"el-beso-memoria-duna-escultura-monumental-2006","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/el-beso-memoria-duna-escultura-monumental-2006\/","title":{"rendered":"\u201c EL BESO\u201d, MEM\u00d2RIA D\u2019UNA ESCULTURA MONUMENTAL (2006)"},"content":{"rendered":"

Anys arrere, quan al meu taller de la Baixada Peixateria, florien els somriures dels artistes joves, que amb les seves inquietuds, d\u2019una o altra manera, tamb\u00e9 vaig fer meves, an\u00e0vem tots a una, darrera d\u2019un Centre d\u2019Art Contemporani, i d\u2019un edifici: La Chartreuse. Xerrades, reunions, conferencies, accions, tot bullia al voltant d\u2019un projecte que prometia consolidar-se en breu, si m\u00e9s no aix\u00ed ho indicaven les aclucades d\u2019ull entre els gestors tarragonins i els barcelonins, i sobre tot la efervesc\u00e8ncia dels artistes. Es preparaven diverses accions per Sant Jordi, per donar a con\u00e8ixer a la gent la necessitat de que Tarragona cont\u00e9s amb un Centre d\u2019Art Contemporani, com els que ja hi havia en altres ciutats de Catalunya. La diada de Sant Jordi, a Tarragona, es concentra a la Rambla Nova, es tractava de muntar unes taules on hi hauria uns fulls de paper explicatius, amb un text breu, que la gent es podria emportar lliurement, per\u00f2 es necessitava quelcom que fes atractiva aquesta parada, i en Blai Mesa, em va dir que per que no improvisava una escultura, i aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer el conjunt monumental de \u201cEl Beso\u201d.<\/p>\n

Al meu taller, restaven fragments de manikins, del que havia estat la \u201cSuitdemanik\u00eds\u201d, i la escala que feia servir per accedir al espai superior del taller, ja era una mica vella, i cal\u00eda canviar-la, era la mateixa escala que en Pep Escoda havia fotografiat al \u201cCadavre & Gr\u00e0fit\u201d, al Tinglado1 del Moll de Costa. \u00c9s a partir d\u2019aquesta escala que es va anar construint el conjunt monumental, que anava coronat per unes cames de manik\u00ed, situades al reves, \u00e9s a dir que els peus restaven dalt de tot, amb un gran cercle de metall, que provenia d\u2019un instrument de venti el motiu central, era el bust d\u2019un bell\u00edssim manik\u00ed femen\u00ed, calb i sense bra\u00e7os, al que li vaig pintar uns forats de pany de clau, una ll\u00e0grima de sang amb un vidre vermell tallat, en lloc de la gota (m\u2019hagu\u00e9s agradat que fos un rob\u00ed), i els llavis pintats en un \u201cRouge\u201d violent, i mig esborrats, resultat d\u2019haver besat i estat besat amb passi\u00f3. Per evitar la impressi\u00f3 d\u2019alop\u00e8cia, com que el manik\u00ed estava totalment cobert de petits trossos de tela encolats, vaig continuar enganxant trossets de tela al voltant del rostre, fins deixar-lo emmarcat amb una mena de caputxa que vaig pintar de blau, que recordava les de les suaderes, que llavors portaven els estudiants, el subt\u00edtol que acompanyava el conjunt era: \u201cEl beso de l\u2019artista al poder li far\u00e0 plorar sang\u201d, el fet d\u2019escriure en castell\u00e0 el t\u00edtol del conjunt monumental, \u00e9s per que fa refer\u00e8ncia al pasdoble espanyol, que porta el mateix t\u00edtol. Pasdoble que cant\u00e0vem joiosos pel cam\u00ed en Guillermo Mar\u00edn i jo, mentre baix\u00e0vem el conjunt, fraccionat cap a la Rambla, acompanyats de Alexandre Ayxendri, Jordi Llort, Jordi Abell\u00f3, Pau Gavald\u00e0 i Pep Escoda, que va fer el reportatge fotogr\u00e0fic, i altres artistes dels qui ara mateix no recordo el nom, cadasc\u00fa en portava un fragment en una llarga i animada process\u00f3. Arribats a la Rambla, varem muntar la escultura en un no res, i va ser un \u00e8xit.<\/p>\n

La Chartreuse , per raons pol\u00edtiques,mai no va poder acollir el Centre de Cultura, en laactualitat \u00e9s la Escola Oficial d\u2019Idiomes. I despr\u00e9s de una i mil batalles, el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia, est\u00e0 centrat al Tinglado 2 del Moll de Costa i a la Tabacalera, sota l\u2019empar del \u201cTeler de llum\u201d, dirigit per Jordi Abell\u00f3, que a partir del concepte ciutat- teixit, considera que l\u2019art ha d\u2019estar a tot arreu, acull molts artistes que malgrat les retallades, tiren endavant els seus projectes, i fan del Centre, quelcom viu, que te la capacitat de generar vida i art, que a ultima hora, ve a ser el mateix. El conjunt monumental \u201cEl Beso\u201d, per la seva envergadura,no cabia al meu taller, tot i desmuntat em feia nosa, i el vaig entregar, desmuntat, al meu representant d\u2019aquells anys per que el guard\u00e9s al seus magatzems, aix\u00ed com d\u2019altres obres, i poder-lo mostrar en exposicions, tenint en conta que no sempre es pot contar amb un treball d\u2019aquesta mena. Un bon dia va apar\u00e8ixer fraccionat en mans de diversos col\u00b7leccionistes, Ara,el 15\/11\/2014, he descobert que el bust del manik\u00ed que va ser com el mascar\u00f3 de proa d\u2019un vaixell emp\u00e9s pels vents i l\u2019oratge, ha sortit a subhasta, i he pogut veure amb sorpresa, que en la fotografia de la web on es documenta la obra, apareix amb barret de copa.<\/p>\n

Aquesta nit he somiat que el bust, sense bra\u00e7os, no es podia treure el barret, per m\u00e9s que ho intentava amb violents cops de cap, reclamava que si m\u00e9s no, li poessin unes espelmes a l\u2019ala del barret, per que aix\u00ed fos com un homenatge al del mestre Goya, per\u00f2, res, ning\u00fa atenia el seu clam, i la angoixa persistia, i la insol\u00e8ncia. M\u2019he posat en contacte amb Liceoart- subhastes, de Barcelona, i molt amablement han ates les meves indicacions al respecte de la obra,el col\u00b7leccionista, propietari de la obra diu que la va comprar amb barret, ning\u00fa no sap qui li va posar,ni quan, ni per qu\u00e8, i \u00e9s aix\u00ed com la imatge que representa l\u2019artista que ha besat al poder, s\u2019ha vist confosa i tra\u00efda, per un barret de copa que la apropa al m\u00f3n del cabaret. I no \u00e9s que el m\u00f3n del cabaret sigui mala cosa, de cap manera!, per\u00f2 aqu\u00ed, precisament aqu\u00ed, no hi fa res.<\/p>\n

Acabo de rebre un darrer missatge de la sala de subhastes, en el que em diuen, que, d\u2019acord amb el propietari, han decidit retirar la obra de la venda, el col\u00b7leccionista, en una acci\u00f3 de dignitat suprema li ha tret el barret, i la obra que ha recuperat finalment el seu estat original, transmet, generosa, el seu missatge. \u2014\u2014\u2014\u2014-Josep Maria Rossell\u00f3<\/p>\n

$\"EL$ <\/a> EL BESO II, 2014 ( El pet\u00f3 de l’artista al poder, el far\u00e0 plorar)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"