\u201cEL ARTE EN LA CALLE\u201d<\/p>\n
Un projecte realitzat a Madrid, l\u2019any 1986.<\/p>\n
Eren els anys de la \u201cMovida madrile\u00f1a\u201d i del \u201cPelotazo\u201d. Jo, tot i tenir el taller a Madrid,<\/p>\n
m\u2019havia traslladat uns mesos a Sevilla, per pintar els telons de la obra de teatre \u201cPiel de Toro\u201d<\/p>\n
de Salvador T\u00e1vora amb La Cuadra de Sevilla. Despr\u00e9s de la estrena, vaig tornar a Madrid, per<\/p>\n
que em reclamava un altra projecte. L\u2019amic i cr\u00edtic d\u2019art Santiago Am\u00f3n ja me\u2019n havia parlat<\/p>\n
quan va vindre a veure\u2019m a Sevilla. Es tractava de treure profit de les tanques publicit\u00e0ries<\/p>\n
considerades obsoletes, ja fos per que s\u2019havien fet velles o per que feien nosa. No era perm\u00e9s<\/p>\n
exhibir-hi publicitat, i tampoc les retiraven per l\u2019alt cost econ\u00f2mic que representava la<\/p>\n
operaci\u00f3, eren moltes en tot el territori espanyol, i restaven ru\u00efnoses per tot arreu, sense cap<\/p>\n
mena d\u2019utilitat. La idea era exposar-hi reproduccions de les obres dels grans mestres de la<\/p>\n
pintura espanyola del segle XX, i seguidament les dels joves d\u2019aquella generaci\u00f3. Els artistes<\/p>\n
triats van ser: Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Mir\u00f3 i Salvador Dal\u00ed.<\/p>\n
Les trobades amb Santiago Am\u00f3n, al meu taller del carrer General Arrando, o a la casa dels<\/p>\n
promotors del projecte \u201cARA, espacio de creaci\u00f3n\u201d, al carrer de Doctor Arce, sempre eren<\/p>\n
amenes, divertides, i fruct\u00edferes, malgrat que m\u00e9s d\u2019un cop als altres els hi sembl\u00e9s que ten\u00edem<\/p>\n
converses en llengua etrusca. \u201cEl Arte en la calle\u201d va ser un \u00e8xit, i en Santiago donava xerrades<\/p>\n
i conferencies arreu, parlant dels artistes. Jo preparava fren\u00e8ticament els meus treballs<\/p>\n
relacionats amb el projecte, dons em tocava ser el primer a exposar, despr\u00e9s dels mestres.<\/p>\n
Tamb\u00e9 m\u2019encarregava de preparar els \u201cdossiers\u201d de cadascun dels projectes, les obres que els<\/p>\n
conformaven les tri\u00e0vem en les reunions.<\/p>\n
Tots els artistes exposats van ser molt b\u00e9n rebuts pel p\u00fablic, i aix\u00ed ho van reflectir tant els<\/p>\n
mitjans de comunicaci\u00f3 com les enquestes, especialment reeixit va ser el dedicat a Joan Mir\u00f3,<\/p>\n
que havia mort feia un any. I quan li va arribar el torn a Salvador Dal\u00ed, la expectaci\u00f3 va ser total.<\/p>\n
L\u2019 artista, tot i estar postrat a Torre Galatea, conservava una lucidesa admirable, no m\u00e9s cal<\/p>\n
llegir la darrera entrevista que li va fer Santiago Am\u00f3n. El mestre es va engrescar amb el<\/p>\n
projecte, va improvisar una frase per que acompany\u00e9s les reproduccions a les tanques: \u00a1Viva la<\/p>\n
Gala!, i d\u2019amagat ens va fer arribar una col\u00b7lecci\u00f3 de tremoloses signatures, per que tri\u00e9ssim la<\/p>\n
que consider\u00e9ssim m\u00e9s escaient per a reproduir-la. Tremolosa, si, per\u00f2 decidida i rotundament<\/p>\n
daliniana. L\u2019\u00e8xit va ser absolut, es va produir una imprevista connexi\u00f3 entre p\u00fablic i artista,<\/p>\n
tothom va percebre que Dal\u00ed, els donava una part d\u2019aquell esperit malm\u00e9s per la edad, mai<\/p>\n
ven\u00e7ut, que encara bategava. Tant va ser aix\u00ed que en una reuni\u00f3 a Doctor Arce, varem acordar<\/p>\n
tancar el projecte. Dif\u00edcilment un altra artista, per m\u00e9s que s\u2019hi esmerc\u00e9s, podia assolir un<\/p>\n
repte semblant. I continuar, condemnava als artistes i al projecte. Tamb\u00e9 varem acordar<\/p>\n
repetir la mostra Salvador Dal\u00ed, com una culminaci\u00f3 final, amb la reproducci\u00f3 d\u2019altres obres<\/p>\n
del mestre, un altra \u00e8xit. I el projecte \u201cEl Arte en la calle\u201d es va donar per tancat. La \u201cPlaza de<\/p>\n
Salvador Dal\u00ed\u201d, a Madrid, va ser fruit d\u2019aquest projecte.<\/p>\n
Les teles que vaig pintar per donar continu\u00eftat a \u201cEl Arte en la calle\u201d, amb la ambici\u00f3 de<\/p>\n
conformar una exposici\u00f3, com que eren de gran format, es conservaven enrotllades i van anar<\/p>\n
a parar a un magatzem. No es van poder recuperar fins al cap de vint anys, amb les d\u2019un altra<\/p>\n
projecte de teatre realitzat a Roma \u201cLa Pascua popular flamenca\u201d. Ara fa deu anys es van<\/p>\n
poder veure al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, dins el projecte \u201c Cadavre &<\/p>\n
Grafitti\u201d, que va ser fotografiat per en Pep Escoda.<\/p>\n
El gran format dels treballs realitzats per \u201cEl Arte en la calle\u201d, est\u00e0 relacionat amb el prop\u00f2sit<\/p>\n
d\u2019evitar en lo possible els \u201cpixels\u201d que es produ\u00efen en les macro -reproduccions que llavors es<\/p>\n
feien per a les tanques publicit\u00e0ries, que no m\u00e9s desapareixien en la visi\u00f3 llunyana, per\u00f2 no en<\/p>\n
la proximitat. Tamb\u00e9 \u00e9s el motiu pel qual s\u2019han passat la vida a les fosques, enrotllades i<\/p>\n
emmagatzemades, i per m\u00e9s que se\u2019n tingui cura, la seva proporci\u00f3acusa el seu deteriorament.<\/p>\n
Jo ens hi deia \u201cTeles penjants\u201d, \u201cLa venus de Montera\u201d i el \u201cNocturno de 1986\u201di unes quantes<\/p>\n
mes, estava previst exposar-les sense bastidor,com havien estat pintades, un treball<\/p>\n
experimental, que un cop fotografiat, toca a la seva fi. Ara, amb les de la Pasqua, formaran<\/p>\n
part de \u201cCreaci\u00f3 -Destrucci\u00f3, teoria d\u2019un projecte\u201d, en el que mudaran de forma, i seran<\/p>\n
repartides a trossos entre el p\u00fablic assistent, i de les restes en sortiran dos llibres d\u2019artista, un<\/p>\n
per a la col\u00b7lecci\u00f3 del Port, i l\u2019altra per a la meva col\u00b7lecci\u00f3 que est\u00e0 dipositada al Museu d\u2019Art<\/p>\n
Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona.<\/p>\n
\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014–<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cEL ARTE EN LA CALLE\u201d Un projecte realitzat a Madrid, l\u2019any 1986. Eren els anys de la \u201cMovida madrile\u00f1a\u201d i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1304,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1302","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1302"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1335,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302\/revisions\/1335"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1304"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}