<\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t<\/div>\n\nA la Antiga Audi\u00e8ncia de Tarragona, emparat en el Teler de Llum, el director de cinema Juan Barrero, en el col\u00b7loqui posterior a la presentaci\u00f3 del seu film \u201cLa jungla interior\u201d, va comentar de quina manera, a les selves tropicals, s\u2019accelera el proc\u00e9s creaci\u00f3 – destrucci\u00f3. La exuberant pot\u00e8ncia vital d\u2019aquestes colossals reserves naturals, provoca la mort i la descomposici\u00f3 de les especies vegetals amb la mateixa intensitat amb la que genera la vida.<\/p>\n
L\u2019any 1984, a Roma, dins el marc del \u201cFestivale della Pasqua\u201d dirigit per Maurizio Scaparro, vaig participar en un espectacle creat per a la ocasi\u00f3, organitzat pel Ministeri de Cultura, que es va representar al Teare Quirino, amb Enrique Morente, Manolo Sanlucar, el Ballet Nacional de Madrid, i La Cuadra de Sevilla: \u201dLa Pascua popular flamenca\u201d, dirigit per Salvador T\u00e1vora, a partir d\u2019una idea de Jos\u00e9 Monle\u00f3n.<\/p>\n
La meva intervenci\u00f3 va ser una pintura en directe. La primera que vaig fer, i probablement, la primera tamb\u00e9 en el m\u00f3n del teatre. Com que hi va haver quatre representacions, l\u2019espectacle va generar quatre teles de proporcions considerables, que posteriorment van ser traslladades al meu taller de Madrid, i despr\u00e9s a un magatzem. Per diverses raons no es van poder recuperar fins al cap de vint anys.<\/p>\n
Aquestes teles no havien estat fotografiades en condicions, i la documentaci\u00f3 gr\u00e0fica del projecte era molt prec\u00e0ria, en contrast amb la abundosa premsa que va generar el projecte. Per tant, un cop recuperades i restaurades al meu taller de Tarragona, es van exposar l\u2019any 2005, d\u2019una en una, ara far\u00e0 deu anys, al Tinglado 1 del Moll de Costa, per a poder-les documentar. El fet de decidir obrir les portes al p\u00fablic, va generar un projecte paral\u00b7lel, \u201cCadavre & Grafit\u201d, que va aplegar tota una generaci\u00f3 d\u2019artistes joves, aix\u00ed com la participaci\u00f3 d\u2019altres grups de diverses disciplines art\u00edstiques. Tot plegat va ser documentat pel fot\u00f2graf Pep Escoda, i al cap d\u2019un any es va presentar en exposici\u00f3 al Museu d\u2019art Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona, amb el t\u00edtol \u201cLa mem\u00f2ria de l\u2019ef\u00edmer\u201d.<\/p>\n
Ara, em proposo destruir tres de les quatre teles, i respectar la primera que curiosament \u00e9s la que est\u00e0 mes ben conservada. Actualment est\u00e0 dipositada al Museu d\u2019Art Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona, amb altres obres de la meva col\u00b7lecci\u00f3, i aix\u00ed que s\u2019acabi la exposici\u00f3, tornar\u00e0 al Museu. Es sumaran a la destrucci\u00f3 dues teles m\u00e9s, de gran format, realitzades a Madrid, per a \u201c El Arte en la calle\u201d, un projecte de l\u2019any 1986-87, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el cr\u00edtic d\u2019art Santiago Am\u00f3n.<\/p>\n
Aquestes cinc teles sense bastidor, es guarden enrotllades en tubs, son teles de cot\u00f3 amb una imprimaci\u00f3 molt lleugera, que varen ser realitzades amb pintura acr\u00edlica industrial, i per m\u00e9s que se\u2019n vulgui tindre cura, tard o d\u2019hora estan condemnades. Ja \u00e9s un miracle que s\u2019hagin conservat fins ara, tenint en conta les circumstancies i l\u2019estat en que es trobaven quan les vaig recuperar. A m\u00e9s, van ser realitzades exclusivament per a acomplir una funci\u00f3, crear espectacle, no per permaneixer en el temps.<\/p>\n
Per primera i \u00fanica vegada, i sols per un dia, el 22-1-2015, aquestes obres es podran veure juntes al Tinglado1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, i en el transcurs dels deu dies seguents, es dur\u00e0 a terme el projecte \u201cCreaci\u00f3 \u2013 destrucci\u00f3\u201d, en presencia de la escultura \u201cVenus de Saint Phalle\u201d, tamb\u00e9 nomenada Venus Mediterr\u00e0nia, un treball realitzat l\u2019any 2004 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els amics i artistes Rafael Bartolozzi i Josep Royo, que properament s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 al P\u00f2sit de Pescadors, per que \u00e9s una obra generadora de vida, com ho eren les arcaiques venus de la fertilitat.<\/p>\n
Passat el primer dia, comen\u00e7ar\u00e0 el lent proc\u00e9s de destrucci\u00f3 al que estan convidats artistes i cr\u00edtics d\u2019art, historiadors i estudiants del departament d\u2019 Hist\u00f2ria de l\u2019Art de la URV, amb els qui anirem retallant amb tisores, d\u2019una en una les diverses teles. M\u00e9s que un proc\u00e9s de destrucci\u00f3, convindria dir de transformaci\u00f3, per que les tres teles del \u201cCrist de la resurrecci\u00f3\u201d, un cop retallades, es guardaran en contenidors- urna, de manera que no perdin el seu valor de mercat. De les dues de \u201cEl Arte en la calle\u201d un cop fragmentades, en triar\u00e9 alguns trossos per a realitzar dos llibres d\u2019artista, la resta, ser\u00e0 pel p\u00fablic visitant que podr\u00e0 emportar-se\u2019ls, a condici\u00f3 de que contribueixin, amb la seva voluntat, a la retribuci\u00f3 econ\u00f2mica dels artistes que col\u00b7laboren en la segona part d\u2019aquest projecte, que a partir del blanc dels murs, obra les portes a les properes generacions.<\/p>\n
Aix\u00ed que es vaguin despenjant les teles, un equip d\u2019artistes format per Foham Fonezs, Aureol Sanz i Miquel Falg\u00e0s, seleccionats pel Centre d\u2019Art , dirigit per Jordi Abell\u00f3, crearan la seva obra en defensa de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, una protesta silent despr\u00e9s del sagnant atac terrorista, perpetrat per islamistes radicals, al setmanari sat\u00edric \u201cCharlie Hebd\u00f3\u201d, a Par\u00eds. Un treball que anir\u00e0 creixent, aix\u00ed que decreixin les obres exposades, i fent un encadenat rabiosament vital \u201cCreaci\u00f3- Destrucci\u00f3 -Creaci\u00f3\u201d. Jo, llegir\u00e9 di\u00e0riament el text de presentaci\u00f3 del projecte, ara ja projecte espectacle, amb les modificacions que consideri convenients. Al final, sobre les blanques parets de la gran sala, restar\u00e0 exposada una sola tela, la primera \u201c El Crist de la resurrecci\u00f3\u201d o \u201cCristo gitano\u201d, la resta dels murs coberts amb la obra generada pels artistes de nova fornada, a l\u2019altra banda, sobre un sol peu, \u201cLa venus de Saint \u2013 Phalle\u201d, i al bell mig de la sala, tres contenidors atresorant les obres, que per voluntat de l\u2019artista hauran mudat de forma.<\/p>\n
<\/p>\n