Tot just havia flanquejat la porta del Museu, i entrava al vest\u00edbul, quan em va sorprendre una volada d\u2019estudiants que amb una frescor poc usual, parlaven de les obres que estaven exposades. Anaven i venien d\u2019una sala a l\u2019altra, comparant, establint teories entre la \u00e8poca en que van estar realitzades i la actualitat. Un senyor em va demanar molt amablement si em podia allunyar per que volia fotografiar el dibuix que jo estava mirant, i darrera meu, unes senyores de mitjana edat, llegien en veu baixa un r\u00e8tol situat sobre la paret on s\u2019exposen els guixos originals. Obres altament significatives del treball del mestre. \u201cAparece a veces con su cara de cantaor de flamenco, con su mirada tosca y renegrida, mirada de hombre que se ti\u00f1e la mirada\u201d. Paraules de Ram\u00f3n Gomez de la Serna, que defineixen f\u00edsicament a l\u2019escultor Julio Antonio, paraules que prenen vida en ser pronunciades a mitja veu. El Museu d\u2019Art Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona, per celebrar el 125 aniversari del naixement de l\u2019escultor, presenta \u201c Julio Antonio, volum dibuixat\u201d. Una exposici\u00f3 recolzada amb diverses conferencies, a c\u00e0rrec de Antonio Salcedo Miliani, Teresa Camps, Francesc Fontbona, Lourdes Gimenez, Rosa Maria Ricom\u00e0, directora del Museu, i Marisa Suarez, cap del projecte de Difusi\u00f3. Que ens apropen a la \u00e8poca, la obra, i la figura de l\u2019artista.<\/p>\n
Sanguines, llapis blau,i carb\u00f3 sobre paper. T\u00e8cniques mixtes de sanguina i carb\u00f3 en els dibuixos d\u2019infants, d\u2019una extremada tendresa i desolaci\u00f3. Dibuixos en els que s\u2019observen els problemes de salut per la defici\u00e8ncia alimentaria de les classes marginals de la \u00e8poca. Magn\u00edfica \u201cLa nena\u201d, amb esbossos al lateral dret del dibuix. Els estudiants estaven a la segona sala, on es projecta l\u2019audiovisual dels treballs de doc\u00e8ncia realitzats sobre la obra de Julio Antonio, relacionats amb la col\u00b7lecci\u00f3 que atresora el Museu, exposada a perman\u00e8ncia al primer pis de l\u2019edifici. Un dels joves comentava que els petits quaderns de treball de l\u2019escultor que s\u2019exposen en vitrina, semblen peixos ex\u00f2tics dins una peixera. Els altres debatien impressions sobre els dibuixos de gran format, alguns amb esbossos anteriors i petits desperfectes, que en conceptes contemporanis els apropen a mat\u00e8riques abstraccions de pl\u00e0nol i l\u00ednia. Un grup de noies restaven abstretes davant el \u201cTors mascul\u00ed\u201d, glosaven que tot i ser un senzill carb\u00f3 sobre paper d\u2019estrassa, sembla com si l\u2019artista hagu\u00e9s enfocat el treball en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019espai, de l\u2019aire entre el tor\u00e7 i el bra\u00e7. Comentaven, com seria d\u2019interessant poder veure les obres prescindint del nom de l\u2019autor, i de la \u00e8poca a la qual pertanyen, i deixar que, alliberades, parlessin per si mateixes. Observar\u00edem com n\u2019\u00e9s d\u2019 antiacademic el treball de Julio Antonio, i de quina manera proposa una modernitat sense caducitat.<\/p>\n
A l\u2019altra banda, en la sala en front del vest\u00edbul, ens reb portent\u00f3s, el bust modelat en pasta de fusta del monument a Goya, al seu voltant els projectes per altres monuments en els que es posa de relleu el dibuix arquitect\u00f2nic que s\u2019aproxima al del renaixement. A la mateixa sala s\u2019hi exposa el sorprenent i conceptual bronze de 1914 \u201c Moza de Aldea del Rey \u201c. Impressiona l\u2019esb\u00f3s pel \u201cMonument als poetes\u201d, que com d\u2019altres, per una u altra ra\u00f3 no es va arribar a realitzar. Em produeix la impressi\u00f3 de que en aquest claustre de xiprers que proposa, al cap de munt de la escalinata, no hi ha res m\u00e9s que l\u2019espai clos, obert al cel, un contenidor del pensament de totes les \u00e8poques, sense sostre, permanentment comunicat amb l\u2019univers, dedicat als poetes de tots els temps.<\/p>\n
A la dreta, en una sala annexa, un altra grup de joves emparats per la presencia llunyana del tap\u00eds de Joan Mir\u00f3 i Josep Royo, miraven embadalits els estudis i modelats pel monument al compositor Enric Granados, que s\u2019exposen amb els motlles de silicona per a la fosa del projecte. Metamorfosi de les formes, que invertides en el motlle adquireixen un vertigen de velocitats, de tensions internes, que son com una alenada en el respirar permanent de la obra de Julio Antonio.<\/p>\n
Els estudiants continuaven observant les obres fins al m\u00e9s m\u00ednim detall, alguns sortien fora al carrer, on continuaven la tert\u00falia, per tornar a entrar al cap d\u2019una estona, captivats pel magnetisme del volum dibuixat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot just havia flanquejat la porta del Museu, i entrava al vest\u00edbul, quan em va sorprendre una volada d\u2019estudiants que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1294,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-1293","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1293","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1293"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1293\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1306,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1293\/revisions\/1306"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1293"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1293"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1293"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}