{"id":1282,"date":"2014-10-10T08:09:59","date_gmt":"2014-10-10T08:09:59","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1282"},"modified":"2014-10-10T08:12:28","modified_gmt":"2014-10-10T08:12:28","slug":"i-lestel-colom-va-emprendre-el-vol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/i-lestel-colom-va-emprendre-el-vol\/","title":{"rendered":"I L\u2019ESTEL \u2013 COLOM VA EMPRENDRE EL VOL"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><strong>I L\u2019ESTEL \u2013 COLOM VA EMPRENDRE EL VOL<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014&#8211;Pas de zebra\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014&#8211;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"http:\/\/espairossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/votem.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-1269\" src=\"http:\/\/espairossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/votem-203x300.jpg\" alt=\"votem\" width=\"203\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/votem-203x300.jpg 203w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/votem-566x836.jpg 566w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/votem-692x1024.jpg 692w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/votem.jpg 812w\" sizes=\"auto, (max-width: 203px) 100vw, 203px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">\n<p style=\"text-align: center;\">\n<p style=\"text-align: center;\">\n<p>Al bon amic, l\u2019insubornable Jordi Rovira Soriano. Ara fa un parell d\u2019anys, davant el magn\u00edfic esclat d\u2019estelades a la manifestaci\u00f3 de la diada de l\u2019onze de setembre, el desig de tindre\u2019n una penjada al balc\u00f3, el fet de descon\u00e8ixer on podia adquirir-la, i la prec\u00e0ria situaci\u00f3 econ\u00f2mica en la que em trobava, ranci fruit de la crisi, i del crac del projecte de la meva fundaci\u00f3, em vaig veure emp\u00e9s a pintar-me\u2019n una. Ho vaig fer col\u00b7locant sobre un plaf\u00f3 de fusta, una de les senyeres que llu\u00efm per festes als balcons de casa. El que hi vaig pintar va ser el triangle blau ultramar i l\u2019estel blanc, amb subtils fulgors al seu voltant. Despr\u00e9s vaig enriquir les barres amb petits tocs de pinzell, que la distingeixen de les altres estelades. En Jordi Rovira, el periodista i historiador amb qui hem engegat mil projectes, i n\u2019hem realitzat uns quants, i que sempre va seguir de ben a prop les meves evolucions pl\u00e0stiques, va ser el primer en veure-la penjada al balc\u00f3, i en fotografiar-la. Enguany, despr\u00e9s de signar el manifest dels artistes visuals pel dret a decidir, que li va ser entregat el passat 30 de juny a la presidenta del Parlament de Catalunya, Nuria de Gispert. Ara no fa gaires dies vaig rebre per correu electr\u00f2nic, els cartells realitzats pels artistes Ferran Garcia Sevilla, Enric Pladevall, Francesc Aleu i Joan Rabascall, sobre el Dret a Decidir, per\u201cARTVEUIVOT\u201d, una proposta de la historiadora i critica d\u2019art Pilar Parcerises, una invitaci\u00f3 a afegir-me a l\u2019estimulant projecte. L\u2019any 2012, quan va comen\u00e7ar aquesta engrescadora revolta, ja vaig realitzar un \u201cPlegat\u201d per l\u2019equip de Mensula Studio, en el que una de les cares estava dedicada a l\u2019\u201dExperimental da Vinci\u201d i l\u2019altra a la joiosa manifestaci\u00f3 de la diada. Tenia la recan\u00e7a de no haver escrit sobre el tema, que b\u00e9 que s\u2019ho mereix, i en diverses ocasions li vaig comentar a Jordi Rovira, com tantes vegades fent tert\u00falia al bell mig de la Pla\u00e7a de la Font, per\u00f2 com que en parlo extensament en el text per a la segona edici\u00f3 de \u201cLorca la inc\u00f2gnita visita\u201d, un projecte en el que en Jordi hi va estar directament implicat des del comen\u00e7ament, vaja, ell en va ser l\u2019impulsor, i els aconteixements sobre el pel nou de novembre es precipiten dia a dia, no havia trobat el moment de posar-m\u2019hi. En Jordi em va dir que no ho forc\u00e9s, que ben segur que trobaria el moment. Poc es podia pensar, que aquest moment coincidiria amb la seva mort, i que jo li dedicaria aquest text. Cal dir que els cartells que em van enviar des de Barcelona, eren prou bons com per provocar-me. Per realitzar el meu he utilitzat el mateix plaf\u00f3 on vaig pintar la estelada, sortosament encara en guardava les senyals, i en certa manera, l\u2019esperit que fa dos anys va transformar la senyera. Les petges de pintura que hi va deixar el pl\u00e0stic de bombolles que vaig utilitzar per embolicar el plaf\u00f3, de manera que el teixit de la senyera no hi rest\u00e9s aferrat pel traspuat de la pintura, em recordaven grups de gent ordenats en fileres, en visi\u00f3 a\u00e8ria, els vaig pintar de colors, i n\u2019hi vaig afegir m\u00e9s, fins cobrir quasi tota la superf\u00edcie del quadre aix\u00ed com les restes simb\u00f2liques del triangle blau. A sobre, l\u2019estel blanc. Vaig comen\u00e7ar per retallar-lo en paper, per veure exactament quin espai ocuparia en el quadre, el vaig enganxar amb un tros de cinta de precintar, i aix\u00ed el vaig anar passejant per la superf\u00edcie pintada, i seca. El Llevant que bufava pel balc\u00f3 va fer que una de les puntes de l\u2019estel, s\u2019aixequ\u00e9s i quasi es plegu\u00e9s sobre ella mateixa, aix\u00f3, la fragilitat i el tremolor del paper, van produir-me la impressi\u00f3 d\u2019un ocell, un colom. Quan veus l\u2019estel sobre la senyera al vent, tamb\u00e9 produeix aquesta impressi\u00f3. L\u2019any 1994, mentre treballava en la presentaci\u00f3 de la exposici\u00f3 d\u2019 \u201cIdentidades\u201d, sobre la obra de teatre de Salvador T\u00e1vora, quer tractava dels paral\u00b7lelismes entre la cultura andalusa i la cultura catalana, al Mercat de les Flors de Barcelona, vaig trobar a Raimon a la estaci\u00f3 del Passeig de Gr\u00e0cia, anava a veure a Ovidi Montllor que ja estava molt malalt. En la conversa, va sortir inevitablement, un tema que llavors era roent, l\u2019enrenou que s\u2019havia organitzat per uns barruers comentaris de la \u201cReal Academia Espa\u00f1ola de la Lengua\u201d, sobre les lleng\u00fces vernacles, amb refer\u00e8ncia directa a la llengua catalana, amb el plus de la ignor\u00e0ncia de que vernacles ho son totes les lleng\u00fces que no son estrangeres. Jo li vaig dir que aquesta gent, en refer\u00e8ncia als qui havien fet els comentaris, desconeixien la historia i el fet diferencial catal\u00e0, i en Raimon, em va contestar que s\u00ed que el coneixien, i molt b\u00e9, per\u00f2 no l\u2019accepten. El millor, em va dir, \u00e9s passar d\u2019ells i fer la teva. Jo li vaig respondre: I aix\u00ed es com hem d\u2019estar tota la vida?, i tamb\u00e9 la dels que vindran darrera nostra. No!. Li vaig donar molts records per a l\u2019 Ovidi, em va dir, Josep Maria, \u00e9s una lluita permanent, esgotadora, sense treva. I va emprendre viatge a Valencia, i de Valencia a Alcoi, per dir-li ad\u00e9u, al company i amic, el cantant Ovidi Montllor. Des de fa tres-cents anys, enguany es commemora aquest tri centenari, Catalunya arrossega entre par\u00e8ntesi, la denominaci\u00f3 de \u201cTerra conquerida\u201d. Convindria afegir-hi, fraccionada, i repartida entre els estats ve\u00efns, com bot\u00ed de guerra, sovint amena\u00e7ada en els seus trets diferencials, com son la llengua i la cultura. &#8211; Hi ha una pregunta que fa molt de temps em balla pel cap, i que ning\u00fa no em respon: El concepte de \u201cTerra conquerida\u201d mai no prescriu?. Mai?.- Aix\u00ed que vaig donar per acabat el cartell, vaig trucar per tel\u00e8fon a Jordi Rovira per que vingu\u00e9s a veure\u2019l, tamb\u00e9 li vaig enviar aquest text, sovint ho feia per que la seva opini\u00f3 em mereixia tots els respectes, i si tenia alguna dubta, la resol\u00edem plegats. Va vindre a casa amb el seu fill, l\u2019engrescador Jordi petit, el cartell el va entusiasmar, i com que duia la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica, el va fotografiar. La imatge, me la va fer arribar al meu correu al cap d\u2019una estona, i \u00e9s la mateixa que acompanya aquest article. En el cartell, les quatre barres s\u2019han dissolt amb la engrescada multitud, com si fossin un doll de confetti en una festa memorable. Finalment he pintat les lletres \u201c VOTEM\u201d, en vermell, amb la meva, sempre renovada tipografia, i tot d\u2019un cop l\u2019estel \u2013 colom ha empres el vol. \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014&#8211;Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014&#8211;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>I L\u2019ESTEL \u2013 COLOM VA EMPRENDRE EL VOL \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014&#8211;Pas de zebra\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014&#8211; Al bon amic, l\u2019insubornable Jordi Rovira Soriano. Ara fa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1283,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-1282","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1282","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1282"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1282\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1286,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1282\/revisions\/1286"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1283"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1282"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1282"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1282"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}