﻿{"id":1171,"date":"2014-02-19T22:17:31","date_gmt":"2014-02-19T22:17:31","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1171"},"modified":"2014-03-03T11:24:37","modified_gmt":"2014-03-03T11:24:37","slug":"paperets-de-colors-i-filatures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/paperets-de-colors-i-filatures\/","title":{"rendered":"<!--:ca-->PAPERETS DE COLORS I FILATURES<!--:-->"},"content":{"rendered":"<p><!--:ca-->Als anys cinquanta del segle passat,a la la sempre \u00e0urea T\u00e0rraco, hi havia un nen d\u2019ulls lluents i cabells rinxolats, que de ben petit ja volia ser pintor i, arreplegava paperets de colors, retalls de roba i filatures que trovaba al carrer, i com si fossin tresors, els desava en una capsa misteriosa, que despr\u00e9s oblidava. Una llarga traject\u00f2ria plena d\u2019il\u00b7il\u00b7lusions i entrebancs. De vegades, si. De vegades, no. Amb m\u00e9s oblits que records, en la que han estat les dificultats, i no tant els triomfs, les qui l\u2019han modelat com a persona i com artista. I malgrat ser un pel geni\u00fct, o potser per aix\u00f3 ha guanyat batalles i duels en diversos territoris, i ha tingut la fortuna de fer amics.<\/p>\n<p>No \u00e9s gens f\u00e0cil parlar d\u2019un mateix, sense caure en els paranys de la desmem\u00f2ria o dels records idealitzats i fins i tot complaents. Potser fora millor, tot emulant a Arthur Cravan, disparar un tret a l\u2019aire i emprendre una cursa velo\u00e7 cap al futur.<\/p>\n<p>Ara, quan el m\u00f3n que hem conegut fins no fa gaire s\u2019esmicola com si fos de guix. I la cultura, considerada com un b\u00e9 prescindible, lluita i sobreviu condicionada, per no caure presa a les urpes dogm\u00e0tiques dels llops famolencs o en les aig\u00fces t\u00e8rboles de l\u2019oci. Ara quan volem atrapar la utopia per la cua. Els representants d\u2019aquesta hist\u00f2rica ciutat, que \u00e9s la meva, m\u2019honoren atorgant-me el reconeixement de \u201cFill predilecte de Tarragona\u201d. Nomenament del que en vaig tindre grata i sorprenent noticia, en ple solstici d\u2019estiu. Mentre cremaven les fogueres de Sant Joan, en magna opera flam\u00edgera.<\/p>\n<p>Benvingut el temps de les lloances, siguin com la pluja sobre la terra, que fructifica, i fa esclatar el verd fullatge als arbres, fa n\u00e9ixer les flors i les fruites als camps i als horts, als jardins i als cors dels vianants i dels patinadors. Diuen que les mans pintades al retall en l\u2019espai m\u00e9s profund de les coves ancestrals del paleol\u00edtic, no son d\u2019un sol artista, si no de molts, que a traves dels segles, en silenci, o no, i a la llum rogenca de les torxes, varen anar deixant la seva empremta a la vora dels anteriors, en un ritual de perman\u00e8ncia i de continu\u00eftat . En resten els trets, els sup\u00f2sits i, la boira borrosa del temps. Influencies , coneixements, rastres difosos que s\u2019escampen pels treballs de l\u2019artista. El caliu de la amistat de tants companys amb els qui he fet cam\u00ed ,i es clar, l\u2019 Art. Aquest mag exigent, singular en mascul\u00ed, femen\u00ed en plural, que amb el seu calidoscopi, vela i desvela a l\u2019atzar marrades i ramals.<\/p>\n<p>Si som, \u00e9s per que d\u2019una u altra manera, som la suma dels qui ens han precedit. Caminem amb passes vacil\u00b7lants, per camins incerts, sobre les petjades que van deixar altres caminants. I la pols del m\u00f3n emmotlla les nostres petjades que s\u2019aniran esborrant amb el pas dels que vindran, mentre mirem l\u2019univers constel\u00b7lat sobre els nostres caps, com un immens paraig\u00fces.<\/p>\n<p>Em complau rebre aquest nomenament. No tant com un privilegi, si no com un acte de generosa amistat de la ciutat, que malgrat que sovint sembla adormida com una deessa cl\u00e0ssica. Com el mar, bull i batega en la sang de la gent que dia a dia la fa viure. Gr\u00e0cies.<\/p>\n<p>\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-Josep Maria Rossell\u00f3\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">\u00a0<em>Fotografia<\/em>:\u00a0\u00a0\u201cDiari de Tarragona\u201d, 16-2-2014<\/p>\n<p><!--:--><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Als anys cinquanta del segle passat,a la la sempre \u00e0urea T\u00e0rraco, hi havia un nen d\u2019ulls lluents i cabells rinxolats, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1158,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8,1],"tags":[],"class_list":["post-1171","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pas-de-zebra","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1171"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1171\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1183,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1171\/revisions\/1183"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1158"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1171"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1171"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}