{"id":1149,"date":"2014-02-19T22:06:47","date_gmt":"2014-02-19T22:06:47","guid":{"rendered":"http:\/\/espairossello.com\/?p=1149"},"modified":"2015-07-07T15:38:17","modified_gmt":"2015-07-07T15:38:17","slug":"avarar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/avarar\/","title":{"rendered":"<!--:ca-->Avarar<!--:-->"},"content":{"rendered":"<p><!--:ca--><strong>CRAI Campus Catalunya \/ Aula d&#8217;Art de la Universitat Rovira i Virgili<\/strong><\/p>\n<div id='gallery-1' class='gallery galleryid-1149 gallery-columns-3 gallery-size-thumbnail'><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0547.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0547-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0547-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0547-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0547-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0545.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0545-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0545-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0545-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0545-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0544.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0544-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0544-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0544-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0544-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0540.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0540-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0540-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0540-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0540-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0537.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0537-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0537-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0537-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0537-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0533.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0533-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0533-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0533-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0533-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0529.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0529-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0529-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0529-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0529-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528-100x100.jpg 100w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528-566x564.jpg 566w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528-300x298.jpg 300w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0528.jpg 954w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0564b.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0564b-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0564b-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0564b-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0564b-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0552.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0552-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0552-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0552-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0552-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0559.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0559-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0559-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0559-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0559-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0577-3.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0577-3-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0577-3-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0577-3-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/DSC_0577-3-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04881A.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04881A-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"&quot; EL CANTANT \/ LA CANTANT&quot; (Una reproducci\u00f3 d&#039;aquesta obra s&#039;entrega anualment com a primer premi del &quot;Concurs de cantautors de Gr\u00e0cia&quot; a Barcelona, avants a Tarragona). T\u00e9cnica- Fusta trobada ( Platja de La Gola del Ter, a Pals. Girona) Mesures- 23 x 10 x 9 cm. Data- TGN. 2008 Arxiu fotogr\u00e0fic, Alberich fotografs\" aria-describedby=\"gallery-1-1176\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04881A-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04881A-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04881A-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<figcaption class='wp-caption-text gallery-caption' id='gallery-1-1176'>\n\t\t\t\t<p style=\"font-size:10px;\"> \u201d EL CANTANT \/ LA CANTANT\u201d \n(Una reproducci\u00f3 d&#8217;aquesta obra s&#8217;entrega anualment com a primer premi del \u201cConcurs de cantautors de Gr\u00e0cia\u201d a Barcelona, avants a Tarragona).\nT\u00e9cnica- Fusta trobada ( Platja de La Gola del Ter, a Pals. Girona)\nMesures- 23 x 10 x 9 cm.\nMuseu d&#8217;Art Modern de la Diputaci\u00f3 de Tarragona. Data- TGN. 2008\nArxiu fotogr\u00e0fic, Alberich fotografs<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/figcaption><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04880A.jpg'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04880A-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"&quot;LA NINA&quot; (Una reproducci\u00f3 d&#039;aquesta obra s&#039;entrega anualment com a primer premi del Festival de cinema i drets humans de Barcelona.) T\u00e9cnica- Pl\u00e0stic, metall i fusta policromats. Mesures26 x 10 x 7&#039;5 cm. Data- TGN 2011 Diputaci\u00f3 de Tarragona-Arxiu fotogr\u00e0fic, Alberich fotografs\" aria-describedby=\"gallery-1-1177\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04880A-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04880A-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/NIG04880A-100x100.jpg 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<figcaption class='wp-caption-text gallery-caption' id='gallery-1-1177'>\n\t\t\t\t<p style=\"font-size:10px;\"> \u201cLA NINA\u201d (Una reproducci\u00f3 d&#8217;aquesta obra s&#8217;entrega anualment com a primer premi del Festival de cinema i drets humans de Barcelona.)\nT\u00e9cnica- Pl\u00e0stic, metall i fusta policromats.\nMesures26 x 10 x 7&#8217;5 cm.\nData- TGN 2011\nDiputaci\u00f3 de Tarragona-Arxiu fotogr\u00e0fic, Alberich fotografs<\/p>\n\t\t\t\t<\/figcaption><\/figure>\n\t\t<\/div>\n\n<h2 style=\"text-align: center;\"><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\">\u201d En el cas de Tapies, com en el de Rossell\u00f3, la m\u00e0 que pinta, tamb\u00e9 escriu.\u201d<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Xavier Barr\u00e0l i Altet<\/address>\n<address>\u00a0<\/address>\n<h2 style=\"text-align: center;\">\u201d A mi, algunes obres d&#8217;en Rossell\u00f3 m&#8217;encanten per estripades i amb regust a budells, i les altres, amb tota sinceritat, les detesto, les cremaria.\u201d<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Ricard Planas<\/address>\n<address>\u00a0<\/address>\n<h2 style=\"text-align: center;\">\u201cDe tant en tant, en Josep Maria es torna boig.\u201d<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Ricard Planas<\/address>\n<address>\u00a0<\/address>\n<h2 style=\"text-align: center;\">\u201cManifesta la seva necessitat interior d&#8217;expressar conflictes no resolts en una societat pretesament estable.\u201d<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Rosa Ricom\u00e0 Vallhonrat<\/address>\n<h2><\/h2>\n<h2>\u201cPosa totes les cartes damunt la taula cada vegada que lliura la seva obra\u201d.<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Vinyet Panyella<\/address>\n<h2><\/h2>\n<h2><\/h2>\n<h2>\u201cRossell\u00f3 capta l&#8217;atenci\u00f3 dels amants de les arts pl\u00e0stiques per la seva interna mobilitat i per la reflexi\u00f3 a la qual porta el color.\u201d<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Josep Maria Cadena<\/address>\n<h2><\/h2>\n<h2>\u201cJosep Maria Rossell\u00f3 en la vida i en l&#8217;art deconstrueix- en el sentit derridi\u00e0 de la paraula- per crear.\u201d<\/h2>\n<address style=\"text-align: right;\">Antoni Sella i Montserrat<\/address>\n<address>\u00a0<\/address>\n<h4 style=\"text-align: justify;\">Del dibuix autom\u00e0tic a l\u2019objecte trobat<\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Text per a una conferencia\/exposici\u00f3 a l\u2019Aula d\u2019Art de la Universitat Rovira I Virgili de Tarragona, a celebrar el 2 d\u2019Abril de 2014.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">PRIMER PASSATGE<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Comen\u00e7ar\u00e9 aclarint el mot. Els com i per que del t\u00edtol que he triat per aquesta acci\u00f3 que he nomenat \u201cAVARAR\u201d. Avarar, \u00e9s l\u2019ant\u00f2nim de varar, \u00e9s a dir que si -varar- en llenguatge mariner, vol dir aturar la nau a terra o embarrancar, el simple fet de situar la vocal \u2013A- davant el verb, li confereix el sentit contrari, i per tant, avarar, \u00e9s desencastar, treure una nau a mar obert. Conv\u00e9, en qualsevol cas, no confondre amb \u2013Avatar-, paraula relacionada amb la metamorfosi, i en els darrers temps amb el cinema fant\u00e0stic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La paraula AVARAR, va apar\u00e8ixer quan en realitat en cercava una altra al diccionari, em va captivar, em va semblar suggestiva i al mateix temps que resultava expl\u00edcita, ocultava en la seva musicalitat, el seu significat. Igual determina un fet produ\u00eft per la intervenci\u00f3 humana com per aquest component m\u00e0gic nomenat -atzar-, que sol actuar per lliure i en el moment m\u00e9s inesperat. Ballava, atrevida i juganera, davant els meus ulls com una papallona blanca, per\u00f2 vista a contrallum, era una papallona negra, obscura, i produ\u00efa la sensaci\u00f3 d\u2019ocultar quelcom de sinistre. Va fugir pel balc\u00f3, amarada de llum, despr\u00e9s la vaig trobar altra cop, al carrer, als quatre cantons del carrer Major, quan anava a comprar el diari. I al vespre. A l\u2019hora blava del crepuscle, va tornar a casa, i va restar impresa a la primera plana d\u2019aquest text.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara, quan tenim la impressi\u00f3 de viure al bell mig d\u2019un col\u00b7lapse, hem de mirar de trobar la manera d\u2019avarar-nos per navegar altra cop. La mar, ara tranquil\u00b7la, ara arravatada, ens portar\u00e0 fortuna i aventures, ens portar\u00e0 vida, com ja ens la va oferir en altres temps, i fer un breu rep\u00e0s mirant enrere, \u00e9s una bona manera d\u2019agafar embranzida i navegar. La historia, \u00e9s quelcom m\u00e9s que un llastra que estem obligats a arrossegar, i de vegades, a repetir. La historia ens desvetlla les arrels de molts dels fets actuals, que sovint es retro \u2013 alimenten, o en son dependents per conseq\u00fc\u00e8ncia karmica. \u201cAvarar\u201d ens situa a les primeres d\u00e8cades del segle XX, exactament, ara fa cent anys, en la avantguarda d\u2019aquell Par\u00eds-Berl\u00edn de l\u2019expressionisme, el cinema mut, els cabarets i el music-hall, i tamb\u00e9 de la Barcelona del \u201cParsifal\u201d de Wagner, de la \u201cFurtiva lacrima\u201d, i la \u201cCasta diva\u201d, al Gran Teatre del Liceu, on tamb\u00e9 es feien vetllades de Circ, i balls de Carnaval. \u201cEl cant de la senyera\u201d al Palau de la M\u00fasica, i al Para\u00b7lel on fulguraven agosarades estrelles del cuplet. Per establir nexes entre algunes de les accions de les primeres avantguardes i les dels nostres contemporanis.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">S\u00ed, aquell \u201ctout Par\u00eds\u201d que aplaud\u00eda a Joseph Pujol, \u201cLe Petomane\u201d, aquell marsell\u00e9s d\u2019origen catal\u00e0, fam\u00f3s \u201cflatuliste\u201d del \u201cMoulin Rouge\u201d, que imitava animals i tocava \u201cLa Marselleise\u201d, fent-se pets. \u00c9s el mateix Par\u00eds que va meravellar al m\u00f3n amb la Exposici\u00f3 Universal del 1900, i on al 1907 Picasso va pintar \u201cLes Demoiselles d\u2019Avignon\u201d, Matisse un any avants havia pintat \u201cLa joie de vivre\u201d, i Gustav Klimt, a la Viena de la secessi\u00f3, va pintar \u201c El Pet\u00f3\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Al 1909, Marinetti publica el seu \u201cManifesto futurista\u201d, a It\u00e0lia, \u201c Escandalitzar arriba a ser un luxe refinat, i radica el major risc en la voluptuositat de ser xiulat\u201d. Al 1913 Marcel Duchamp presenta a Nova-York el seu \u201cNu baixant l\u2019escala\u201d, i Charles Chaplin crea el seu personatge m\u00e9s representatiu \u201cCharlot\u201d. El \u201cJazz\u201d traspassava fronteres, el que encara era una m\u00fasica marginal, plena de ritmes primitius, ben aviat acabaria a les sales de concerts, sense perdre ni un glop de la seva ess\u00e8ncia. Comen\u00e7ava un segle en el que tot el que fos nou, seria benvingut.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Alemanya, la substituci\u00f3 del vell sistema imperial per la rep\u00fablica de Weimar, va sumir al pa\u00eds en una profunda crisi de valors i de pensament. Berl\u00edn vivia un per\u00edode d\u2019intensa creativitat i experimentaci\u00f3. El cinema expressionista amb films d\u2019atmosfera neog\u00f2tica com \u201cEl gabinet del doctor Caligari\u201d, amb Conrad Veidt com a protagonista, o \u201cNosferatu\u201d (Eine Symphonie des Grauens) de Friederich Wilheim Murnau, i el Cabaret, que viv\u00eda el seu esplendor amb figures com Claire Waldorff, feia del travestisme un art, tant \u00e9s aix\u00ed que es deia que a Berl\u00edn qualsevol flor de nit, podia ben be ser un home. Un bon mirall per veure el que era l\u2019espl\u00e8ndid cabaret berlines, que m\u00e9s endavant prohibirien els nazis, \u00e9s prendre com a refer\u00e8ncia el cl\u00e0ssic del cinema alemany \u201cL\u2019 \u00c0ngel blau\u201d i la seva protagonista, la fada encisera Marlene Dietrich.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Barcelona, l\u2019any 1903, tot just quan tanca portes \u201cEls quatre gats\u201d, el local m\u00e9s emblem\u00e0tic del modernisme, que en Pere Romeu, de Torredembarra, va regentar amb destresa durant sis anys. Es van esvair les ombres xineses, les representacions de putxinel\u00b7lis, les vetllades liter\u00e0ries i els concerts de petit format que s\u2019hi celebraven, aix\u00ed com les enceses trifulgues entre els artistes a les tert\u00falies. Picasso, aquest mateix any pinta \u201cLa vida\u201d, la obra de m\u00e9s envergadura de tota la seva \u00e8poca blava. Va venir a Horta de Sant Joan i a Gosol amb la seva esposa, i es va emportar a Par\u00eds, pintats, els paisatges que van iniciar la gran aventura cubista, i que son senyera de la avantguarda cl\u00e0ssica. El 1909, Catalunya crema en la Setmana Tr\u00e0gica, i les fumarades negres dels incendis s\u2019enfilen cel a munt emplenant el cel de sutja i els cors de r\u00e0bia. I a l\u2019altra cara de la moneda, al Paral\u00b7lel, \u201cLa bella Chelito\u201d, amant d\u2019Alfons XIII, arrasa amb el cuplet \u201cLa pulga\u201d, cercant una pu\u00e7a que s\u2019ha amagat i fa saltirons entre els plecs del seu vestit, i fent, de passada, un dels primers \u201cstrip-tease\u201d de la historia. Al 1914, Raquel Meller, estrena \u201cEl relicario\u201d al \u201cDor\u00e9e\u201d de la Pla\u00e7a de Catalunya, i al cap d\u2019un any, \u201cLa violetera\u201d, el cuplet que la faria famosa a Europa i a Am\u00e8rica, al teatre Arnau del Paral\u00b7lel. Del \u201cBatacl\u00e1n al \u201cMolino\u201d, ressonava un \u201cfox-trot\u201d inspirat en el dandisme, la extremada moda heretada d\u2019Oscar Wilde, que feia estralls entre els artistes, \u201cEl vestir d\u2019en Pasqual\u201d, estrenat per Pepita Iris,no es va gravar en disc fins l\u2019any 1963, en la veu de la gran Mary Santpere.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">SEGON PASSATGE<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El director de cinema Isaki Lacuesta, en la presentaci\u00f3 del seu film \u201cCravan vs Cravan\u201d, va dir que no es tractava d\u2019una pel\u00b7licula Dad\u00e0, si no d\u2019un film sobre lo irrepetible.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Arthur Cravan: Nebot d\u2019Oscar Wilde, net del canceller de la reina d\u2019Anglaterra, ex-campi\u00f3 de Fran\u00e7a de boxa, mariner al Pacific, poeta, lladre de bancs a Lausana, rata d\u2019hotel, xofer d\u2019autom\u00f2bil a Berl\u00edn, etc. I probablement, podr\u00edem afegir a aquesta llarga llista d\u2019oficis, el de primer \u201cblogger\u201d de la historia. Ara fa cent anys, va dirigir la hist\u00f2rica revista \u201cMAINTENANT\u201d, de la que no m\u00e9s es van editar cinc n\u00fameros, tot un \u00e8xit llavors. Ell mateix va escriure integrament cadascun d\u2019aquets cinc n\u00fameros, utilitzant diversos pseud\u00f2nims, la repartia a la sortida de l\u2019hip\u00f2drom, en el carretonet d\u2019una fruiteria. Va redactar la critica d\u2019art m\u00e9s ferotge de la historia, que li va costar ser empresonat, cosa prou habitual en el personatge. Es va batre en duel amb Guillaume Apollinaire, per la publicaci\u00f3 d\u2019un text furi\u00f3s sobre la pintora Marie Laurencin, que era la seva amant.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En el Par\u00eds de Debussy, Ravel, Stravinsky, Falla, Albeniz, Granados, Pau Casals, com una esgarrifan\u00e7a a flor de pell, al carrer sonava la m\u00edtica jav\u00e1, \u201cMon homme\u201d de Mistinguette.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara, avants de que esclati un nou centenari commemoratiu, d\u2019 aquets que ho comprimeixen tot fins deixar-ho b\u00e9n escarransit, quan no dissecat. Us he de fer saber que el 5 de Juny de 1914, ara far\u00e0 cent anys, Arthur Cravan va organitzar una vetllada memorable a la sala de les \u201cSociet\u00e9s savantes\u201d de Par\u00eds. Va ballar, va fer la boxa, va disparar alguns trets a l\u2019aire amb la seva pistola, i va fer un gran elogi dels esportistes, que va considerar superiors als artistes, tamb\u00e9 elogi\u00e0 als homosexuals, els lladres del Louvre, els marginats i els bojos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Despr\u00e9s va fer \u201cperformances\u201d semblants a Am\u00e9rica, en les que completament ebri, feia \u201cstrip-tease\u201d, fins que entrava la policia i se l\u2019enduia arrestat. A Nova York, Marcel Duchamp sota el pseud\u00f2nim de Richard Mutt, presenta a la \u201cExposici\u00f3 dels independents\u201d, un urinari titulat: \u201cFountain\u201d, el comit\u00e8 de selecci\u00f3 del qual ell n\u2019era membre, refusa l\u2019obra, i Duchamp dimiteix muntant un esc\u00e0ndol. El dia de la inauguraci\u00f3, en lloc d\u2019una conferencia, Arthur Cravan va fer un \u201cstrip-tease\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Barcelona va disputar un ja llegendari combat contra el Campi\u00f3 del M\u00f3n dels pesos pesants Jack Johnson, a la Pla\u00e7a Monumental. Diuen que tots dos d\u2019acord, van allargar el combat fins als setze assalts, per que sabien que els estaven filmant.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Al gener de 1918, fugint de la Primera Guerra Mundial, cosa que no era cap novetat per a ell, doncs ja havia desertat en diverses ocasions, es reuneix a M\u00e8xic amb la seva companya Mina Loy, contrauen matrimoni, i com que no tenien prou diners per a viatjar junts a l\u2019Argentina, ella hi va anar en tren, i ell va llogar una barca de vela per fer el viatge per mar. Sempre el mar. Mai m\u00e9s ning\u00fa no en va saber res, un cop avarat va desapar\u00e8ixer sense deixar cap rastre, en una darrera acci\u00f3, certament imprevista, al golf de M\u00e8xic. Ella el va esperar sempre.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Zurich, al 1916 apareix el primer i \u00fanic n\u00famero de la revista \u201cCABARET VOLTAIRE\u201d dirigit per Hugo Ball, on per primera vegada hi surt publicat el nom de \u201cDAD\u00c0\u201d. Dad\u00e0, va tindre com a pare, un obridor de cartes que es va introduir lascivament i a l\u2019atzar entre les planes d\u2019un diccionari Larousse, que li va fer de mare. Va trencar el seu propi cord\u00f3 umbilical amb tot el que l\u2019unia a l\u2019art del passat, i va voler tornar a la paraula el seu veritable sentit original. Els dadaistes redescobreixen al fulgurant poeta Arthur Rimbaud, mort feia vint i sis anys, i aquest fet i, l\u2019aire fresc que Arthur Cravan, havia deixat entrar en obrir d\u2019una puntada de peu, la rovellada porta de l\u2019academicisme, li atorga els or\u00edgens parisencs.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una intensa crisi de valors, l\u2019esclat de la Primera Guerra Mundial, i la profunda r\u00e0bia d\u2019aquells joves, els va emp\u00e8nyer a la destrucci\u00f3. En paraules d\u2019Andr\u00e8 Gide: \u201cDad\u00e0 \u00e9s una empresa de demolici\u00f3\u201d. Ordre i Caos, Destrucci\u00f3 &#8211; Premonici\u00f3. Fusi\u00f3 de l\u2019art amb la vida, i fer de cada instant una festa, la creaci\u00f3 distanciada de la vida produeix l\u2019art convencional, d\u2019aqu\u00ed que dad\u00e0 en una actitud valenta, cerqui el remei en la destrucci\u00f3 i faci de la destrucci\u00f3 un acte de creaci\u00f3. Dad\u00e0 escombra els encotillaments acad\u00e8mics i dona peu a quasi tots els moviments art\u00edstics del segle XX. La seva propaganda anticultural, contracultural, els seus texts, i els seus fets, neixen de la honradesa i del f\u00e0stic a la superioritat afectada dels intel\u00b7lectuals consagrats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les octavetes que es repartien a Par\u00eds al Maig del 68, estaven molt a prop del llenguatge violent dels dadaistes, incl\u00fas quan ens conviden a la reflexi\u00f3, per donar a les paraules el seu sentit real, utilitzen un llenguatge que recorda algunes de les can\u00e7ons contestat\u00e0ries de la Revoluci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En plena activitat dad\u00e0, entre els cercles marginals dels artistes parisencs ja es comen\u00e7ava a mormolar una altra paraula m\u00e0gica. \u201cSURREALISME\u201d, lligada com a un invisible cord\u00f3 umbilical a la escriptura autom\u00e0tica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2 malgrat que ara en parlem, assumides les seves propostes, cal no oblidar que per a la societat de la seva \u00e8poca, no passaven de ser grups subversius pr\u00e0cticament inexistents, i \u00e9s aix\u00ed que els rancis gustos acad\u00e8mics trobaven terra abonada en una societat poc disposada a la aventura. En paraules del critic d\u2019art Santiago Am\u00f3n \u201c S\u2019ha dit, i no sense ra\u00f3, que el dadaisme de clar origen vitalista va xocar a Europa amb el \u201cracionalisme burgues\u201d i s\u2019ha omitit que el veritable enfrontament es va produir amb altres artistes d\u2019avantguarda\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Berl\u00edn, el 1919 la Escola Bauhaus inicia les seves activitats a Weimar. La actitud anarquista contra l\u2019art i la burgesia s\u2019havia radicalitzat, provocada per la lluita de classes, i el desastr\u00f3s final de la guerra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Finalment la dona troba el seu lloc en el m\u00f3n de l\u2019art, les noves tend\u00e8ncies li obren el cam\u00ed, sense cap mena d\u2019exclusi\u00f3, i sense diferenciar-lo de l\u2019art produ\u00eft pel m\u00f3n mascle. A Catalunya, la revista \u201cL\u2019Amic de les Arts\u201d, publicada a Sitges, es fa ress\u00f2 de la avantguarda en les arts pl\u00e0stiques i liter\u00e0ries europees, i obre les portes a un nou m\u00f3n amb els articles de Josep Carbonell i Gener, Lluis Montany\u00e0, J.V. Foix, i dels joves i agosarats Salvador Dal\u00ed i Federico Garc\u00eda Lorca. Publica el \u201cManifest groc\u201d, amb clares influencies d\u2019altres manifestos publicats anteriorment a Fran\u00e7a, Alemanya i a It\u00e0lia. A Barcelona les galeries Dalmau, esdevenen el referent de l\u2019art contemporani del primer quart de segle. Es al voltant d\u2019aquets anys, que Joan Mir\u00f3, l\u2019artista pl\u00e0stic fauve &#8211; surrealista per excel\u00b7l\u00e8ncia, pinta \u201cLa masia\u201d, a Mont-Roig del Camp, i al cap d\u2019un parell d\u2019anys la suite de \u201cEl Carnaval d\u2019Arlequ\u00ed\u201d. Salvador Dal\u00ed pinta, \u201cLa miel es m\u00e1s dulce que la sangre\u201d. Foix escriu un recull de poemes que publicar\u00e0 m\u00e9s endavant i que titula \u201cSol i de dol\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Berl\u00edn, despr\u00e9s de m\u00e9s de coranta assajos s\u2019estrena \u201cPierrot Lunaire\u201d Op.21,, amb m\u00fasica d\u2019Arnold Schonberg, sobre un poema d\u2019Albert Giraud. Una obra d\u2019est\u00e8tica expressionista, amb la incorporaci\u00f3 d\u2019una nova manera d\u2019entendre la dicci\u00f3, \u201cSprechtime\u201d, entre el recitat i el cant, un quelcom que la situa en el dadaisme, i entre els precedents del surrealisme.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Dad\u00e0 es va alimentar de totes les cultures, va beure el seu propi beuratge fins la total embriaguesa, va ser i \u00e9s un revulsiu, no tant sols per als artistes, si no per a l\u2019home. El seu car\u00e0cter violent confon, esdev\u00e9 inclassificable, i acaba devorant-se a si mateix. Tristan Tzar\u00e0, en el manifest de 1918, escriu : \u201cHa quedat demostrat que el mitj\u00e0 m\u00e9s pur de donar prova de l\u2019amor a l\u2019altra \u00e9s menjar-se\u2019l.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un soldat alemany que havia estat traslladat al front rus al 1915, durant la Primera Guerra Mundial va escriure un poema titulat \u201cLili Marleen\u201d, als anys trenta Norbert Schulze el va musicar, i es aix\u00ed com va n\u00e9ixer la can\u00e7\u00f3 que despr\u00e9s cantarien milers de soldats tant d\u2019un b\u00e0ndol com de l\u2019altra, durant la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Molts dadaistes, perduts en la an\u00e0rquica manca de normes, van passar a formar part dels adeptes al surrealisme. Marcel Duchamp, no: \u201c El sistema m\u00e9s acceptable, \u00e9s no tindre\u2019n cap, per principi.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Barcelona, el 1917 Francis Picabia publica la revista \u201c391\u201d, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Andr\u00e9 Breton i el galerista Josep Dalmau, tamb\u00e9 es va publicar a Nova York, Zurich i Par\u00eds. Amb clares influencies de la novaiorquesa \u201c291\u201d que publicava Alfred Stieglitz, varen apar\u00e8ixer dinou n\u00fameros fins al 1924. De to agressiu, dad\u00e0 va tindre importants col\u00b7laboracions: Man-Ray, Marcel Duchamp, Tristan Tzara i Jean Cocteau. En paraules de Picabia, \u201cL\u2019art ha de ser antiestetic en extrem, in\u00fatil i impossible de justificar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u201cLes mamelles de Tiresies\u201d (drame surrealiste), escrita com a obra de teatre per Guillaume Apollinaire al 1903,es va estrenar al cap d\u2019un parell d\u2019anys, i va ser un esc\u00e0ndol. Convertida en \u00f3pera per Francis Poulenc es va reestrenar al 1947 a l\u2019Opera \u2013 Comique de Par\u00eds. Es una opera bufa amb aires feministes, i antimilitaristes, amb un evident canvi de rols, mascul\u00ed-femen\u00ed. Per primer cop es determina quelcom com a \u201csurrealista\u201d. En paraules d\u2019Apollinaire: \u201cQuan l\u2019home va voler imitar el fet de caminar, va crear la roda, que no s\u2019assembla gens a una cama. I es aix\u00ed que va fer surrealisme sense saber-ho\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A Berl\u00edn, George Grostz fa dibuixos carregats d\u2019una \u00e1cida critica social, retrata la efervescent i marginal atm\u00f3sfera dels anys vint, el per\u00edode de entre guerres de la Rep\u00fablica de Weimar, l\u2019ascens del nazisme, quan encara, Berl\u00edn era una festa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s la \u00e9poca daurada dels Ballets Russos, dirigits per Sergei Dhiaguilev, amb el m\u00edtic ballar\u00ed Nijinski. Al 1917, Jean Cocteau escriu \u201cParade\u201d per enc\u00e0rreg de Dhiaguilev, amb llibret d\u2019Apollinaire, decorats de Picasso, i m\u00fasica d\u2019Erik Satie, l\u2019estrena va ser un esc\u00e0ndol monumental. Jean Cocteau, \u00e9s un altra dels artistes del dad\u00e0 al surrealisme, que mai no va pertanyer a cap dels grups, ni grupuscles parisencs. La seva poesia i la seva filmografia, aix\u00ed com els seus dibuixos, el situen entre els grans representants del moviment.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">S\u2019estrena a Par\u00eds, al 1925, la \u201cRevue Noire\u201d o \u201cRevue Negre\u201d, en la que una joven\u00edssima Josefine Baker, ballava amb una minifaldilla feta amb pl\u00e0tans que feia embogir al p\u00fablic. Al mateix any tamb\u00e9 es va estrenar a Berl\u00edn.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019any 1929 Luis Bu\u00f1uel i Salvador Dal\u00ed, estrenen amb gran \u00e8xit al l\u2019\u201dStudio 28\u201d de Par\u00eds el film, \u201cLe chien andalou\u201d, el fet de que fos un exit, no va complaure gens a Dal\u00ed. Al cap d\u2019un any estrenen \u201cL\u2019\u00c2ge d\u2019or\u201d, que aquesta vegada, si, va provocar un esc\u00e0ndol antol\u00f2gic. Al vest\u00edbul s\u2019hi exposaven obres de Joan Mir\u00f3, Henri Masson, Max Ernst i Man-Ray, no en va restar cap de sencera, grups d\u2019extrema dreta les van malmetre totes, i van destruir part del cinema, mentre el p\u00fablic arrancava les butaques i les llen\u00e7ava contra la pantalla en la que es projectava el film.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El poeta Federico Garc\u00eda Lorca, empren viatge a Nova York a bord d\u2019un transatl\u00e0ntic, fugint de l\u2019\u00e9xit sense precedents que havia obtingut el seu llibre de poemes\u201dRomancero Gitano\u201d. A la gran ciutat escriur\u00e0 el recull de poemes m\u00e9s poder\u00f3s del segle XX, \u201cPoeta en Nueva York\u201d, i una de les obres m\u00e9s transgressores del seu teatre irrepresentable: \u201cEl P\u00fablico\u201d, escrit entre Nova York i Cuba, obres que semblen estar marcades a foc per la tragedia de l\u2019home modern, i son un ress\u00f3 permanent d\u2019avantguarda.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">TERCER PASSATGE<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">ATZAR\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014TROBADA\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-PASSI\u00d3, defineixen d\u2019una manera o altra el surrealisme. Per\u00f2 que ning\u00fa no s\u2019equivoqui, que ning\u00fa no se\u2019n digui pare, si gratem una mica, trobarem precedents entre els poetes rom\u00e0ntics, els pintors i poetes simbolistes, Arthur Rimbaud ho era , incl\u00fas entre els trobadors dels segles XI al XIII, que van transgredir les normes en desvetllar el llenguatge i l\u2019esperit de la passi\u00f3. Guillaume Apollinaire li va donar el nom, Andr\u00e9 Breton se\u2019l va trobar. Va considerar l\u2019automatisme com la clau suprema cap al meravell\u00f3s, per\u00f2 tampoc ell no va poder escapar de la maledicci\u00f3: la destrucci\u00f3, en aquest cas per exc\u00e9s de dogmatisme.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La escriptura autom\u00e0tica, realitzada en un estat de transit, probablement te arrels que s\u2019aferren a les cultures arcaiques, per\u00f2 a principis del segle XX, est\u00e0 relacionada amb les sessions espiritistes que es realitzaven en els selectes salons privats de moltes cases europees, i sobre tot parisenques. De fet, no cercava altra cosa que aplanar el cam\u00ed entre dos m\u00f3ns aparentment antag\u00f2nics, el f\u00edsic i el ps\u00edquic, sense cap mena de censura, connectar l\u2019ocult costat fosc i el llumin\u00f3s, i aix\u00ed obrir les portes barrades de la percepci\u00f3, i pel mateix cam\u00ed, de la mateixa manera, i amb els mateixos estris: paper i llapis, sorgeix com per art de m\u00e0gia, el dibuix autom\u00e0tic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Caminar, sense rumb, sense cap destinaci\u00f3, caminar. Mirar, observar, un tarann\u00e0 propi dels surrealistes, com avants ho havia estat dels rom\u00e0ntics, dels qui sens dubta en son hereus. I un altra cop la fulgurant i err\u00e0tica presencia d\u2019Arthur Rimbaud, i aquells poemes constel\u00b7lats i roents, que van meravellar als seus contemporanis i continuen fascinant-nos. Caminar, deambular. Guaitar als caf\u00e8s, a les botigues, arreplegar fustes, pedres i deixalles diverses a les platges verges, i als camins, navegar a mar obert, i a la deriva, en un inevitable comportament lligat inconscientment a l\u2019atzar, en el que es fa evident l\u2019estrany vincle entre totes les coses i un mateix, a la recerca de quelcom meravell\u00f3s, inesperat, l\u2019atzar, quelcom potser no m\u00e9s intu\u00eft. \u201cL\u2019amour fou\u201d de Breton. \u00c9s d\u2019aqu\u00ed que neix l\u2019objecte trobat, el tresor, que en general no sol ser res d\u2019excepcional, si no es per aquell qui el troba, i que en un rapte passional se l\u2019endu a casa, potser d\u2019amagat, ocult sota l\u2019abric, sense saber per qu\u00e8, un fet voltat de misteri i d\u2019una certa morbositat que l\u2019apropen al pecat. O&#8230;potser \u00e9s al rev\u00e9s, potser \u00e9s l\u2019objecte el qui emana un m\u00e0gic fluid, una espurna, i \u00e9s ell el qui tria l\u2019artista que el far\u00e0 meravell\u00f3s als ulls dels altres. All\u00f3 que per qualsevol no passava de ser una rampoina, esdev\u00e9 una obra d\u2019art.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019artista, si es destra, tot respectant al m\u00e0xim la troballa, ha de ser molt cur\u00f3s en la seva manipulaci\u00f3, de manera que no malmeti els trets essencials que l\u2019han captivat, i la fan tant preuada, trets que poden veure\u2019s arru\u00efnats pels excessos que provoca la passi\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara, la fotografia digital, amb la seva immediatesa i la seva brillant resoluci\u00f3, ens permet prescindir de l\u2019objecte original, i \u00e9s aix\u00ed que passar\u00e0 a formar part d\u2019un arxiu de troballes singulars, malgrat que l\u2019objecte f\u00edsic \u00e9s el qui atresora el magnetisme que el fa especial. Ax\u00f3 no vol dir que no sigui possible captar fotogr\u00e0ficament, fins i tot el m\u00e9s subtil, i transmetre-ho. Man-Ray ho va fer i li va donar a l\u2019objecte vulgar la dignitat d\u2019obra d\u2019art.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">De vegades, poden passar anys, i l\u2019objecte trobat, tamb\u00e9 el dibuix verge, continuen sent fascinants, tant, que l\u2019artista no sap com, ni per on comen\u00e7ar a treballar-hi, per por que perdi la seva m\u00e0gia inicial, el mateix pot passar amb una taca de color sobre un paper o sobre una tela, tamb\u00e9 al poeta, de vegades pot ser que fins al cap de molt de temps no trobi la paraula exacta que li donar\u00e0 sentit al vers, i al m\u00fasic. Per\u00f2 un dia, potser al tombant del crepuscle, o sota un cel radiant d\u2019estels, en qualsevol carrer, potser a ple sol, o sota la pluja, en qualsevol conversa, o en qualsevol revolta, troba la manera, troba la paraula, el t\u00edtol, o la nota que se li havia estat ocultant durant tant de temps, i la nau, finalment avarada, navega.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">AN\u00c9M A L\u2019INSTINT, AN\u00c9M A L\u2019ATZAR, A LA INSPIRACI\u00d3 PURA, A LA FRAGANCIA DEL DIRECTE<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-Josep Maria Rossell\u00f3-, Nit de Reis, 2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">BIBLIOGRAFIA<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u201cDAD\u00c0, historia de una subversi\u00f3n\u201d, Henri B\u00e9har, Michel Carassou. Edicions 62,\u201dPen\u00ednsula\u201d. Barcelona 1996.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u201cL\u2019amour fou\u201d, Andr\u00e9 Breton. Editions Gallimard, Par\u00eds 1937.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u201cManifiestos del surrealismo\u201d, Andr\u00e9 Breton. Ed. Guadarrama, colecci\u00f3n universitaria Punto\/ Omega 1975<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u201cSketch de la nueva pintura\u201d, Federico Garc\u00eda Lorca. O. C., 1928<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">FI<\/p>\n<figure id=\"attachment_1233\" aria-describedby=\"caption-attachment-1233\" style=\"width: 100px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/espairossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep.jpg\"><img decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-1233\" src=\"http:\/\/espairossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep.jpg\" alt=\"Foto: Pep Escoda\" width=\"100%\" srcset=\"https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep.jpg 1200w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep-320x320.jpg 320w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep-100x100.jpg 100w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep-566x566.jpg 566w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep-150x150.jpg 150w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep-300x300.jpg 300w, https:\/\/josepmariarossello.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/rossello_pep-1024x1024.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-1233\" class=\"wp-caption-text\">Foto: Pep Escoda<\/figcaption><\/figure>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Fotografies:<\/em>\u00a0Diputaci\u00f3 de Tarragona. Arxiu fotogr\u00e0ficMuseu d&#8217;ART Modern. Alberich fotografs<\/p>\n<p><!--:--><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>CRAI Campus Catalunya \/ Aula d&#8217;Art de la Universitat Rovira i Virgili \u201d En el cas de Tapies, com en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1233,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[52,28,46],"class_list":["post-1149","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-avarar","tag-josep-maria-rossello","tag-pintor-tarragona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1149"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1234,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149\/revisions\/1234"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1233"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}