En els temps que ens toca viure, en els que es produeix una greu sensaci\u00f3 de desampar, i la relaci\u00f3 amb lo c\u00f2smic es fa m\u00e9s forta i esdev\u00e9 el punt de fuga.<\/div>\n

<\/div>\n

2. Quina \u00e9s la t\u00e8cnica pict\u00f2rica que has empreat per a fer aquesta obra?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\u00c9s pintura acrilica \u00a0sobre paper fet a ma del mol\u00ed de Ca l’Oliver, que ja no existeix.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
3. Com definiries aquesta Nadala pels qui no entenen de pintura?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
Com un cant a la creaci\u00f3, des de la parella, que borrosa, desdibuixada, mira l’univers on tot, si m\u00e9s no des d’aqu\u00ed, sembla meravellos, extraordinari, perfecte i lluny\u00e0, inabastable. Aquesta mirada cosmica \u00e9s propia de les m\u00e9s remotes cultures del m\u00f3n.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
4. Hi predomina el color blau, que no \u00e9s precisament un color t\u00edpicament nadalenc com ho \u00e9s el verd o el vermell. Per qu\u00e8 aquesta elecci\u00f3?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
El blau ha guanyat sobre de la negre nit, crea lluminositat a tota la escena, i la sensaci\u00f3 d’amplitut, a banda de dimensionar la obra, permet respirar entre les formes que envolten la parella. Aquest blau, est\u00e0 fet amb \u201cblauet\u201d, \u00e9s un color que van utilitzar els pintors de les cultures arcaiques del Mediterr\u00e0ni. Potser si que no \u00e9s un dels colors populars del Nadal, poser si, pero, mira, de b\u00e9n segur que Josep i Maria, es devien sentir de manera semblant a la parella del dibuix, quan despr\u00e9s de trucar a totes les portes, els va tocar refugiarse en l’ establ\u00eda, on va neixer Jesus.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
5. Juntament amb la nadala hi incorpores un text. \u00c9s una mica l’explicaci\u00f3 del qu\u00e8 has volgut plasmar en aquesta Nadala? \u00c9s d’algun autor conegut?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
El text \u00e9s meu, i \u00e9s el que he enviat per internet, als amics aquest Nadal, acompanyat d’un \u201cmalgrat tot plegat\u201d. El dibuix que he realitzat per la Nadala i aquest text varen neixer al mateix temps, i no soc capa\u00e7 de recordar si primer va ser l’un o l’altra.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
6. Qu\u00e8 s\u00f3n per Josep Maria Rossell\u00f3 \u00a0les festes nadalenques, tan en la vessant d’artista com de ciutad\u00e0?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
El Nadal celebra el naixement d’un nen, i aix\u00f2, ara i sempre ha estat \u00a0motiu de joia. Si aquest nen \u00e9s el fill de Deu, que ve a salvar el m\u00f3n, Deu n’hi do!. Com artista, recordo les obres que molts dels artistes que em van precedir, van realitzar sobre aquest tema, pl\u00e9 de connotacions magiques, c\u00f3smiques. Com a ciutada, m’agrada quan les ciutats s’il\u00b7luminen per Nadal (malgrat que haguin apujat la llum un 60% els darrers anys), no m’agrada el consumisme que generen aquestes festes, no, no m’agrada gens, m’agradava m\u00e9s la intimitat familiar de la meva infantessa, i la missa del gall. Oh! la missa del gall.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
7. A banda d’aquest enc\u00e0rrec, que passar\u00e0 a formar part del fons de la teva col\u00b7lecci\u00f3. Actualment en qu\u00e8 est\u00e0s treballant?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
Si, aquest dibuix passar\u00e0 a formar part de meva col\u00b7lecci\u00f3, que ara custodien el Museu d’Art Modern de la Diputaci\u00f3, i altres institucions de la ciutat com la Biblioteca-Hemeroteca Municipal, el Museu d’historia de la Ciutat (Casa Castellarnau), la Universitat Rovira i Virgili, El Port, i la Reial Societat Arqueol\u00f2gica Tarraconense. \u00a0Ting acabat el text, amb revisi\u00f3 d’Olga Xirinacs i Maria Elena Virgili, i el nou pr\u00f3leg de Luis Antonio de Villena per a la segona edici\u00f3 del llibre \u201cLorca, la inc\u00f2gnita visita\u201d, que ara dorm en un calaix, fins a una darrera revisi\u00f3. Probablement s’editar\u00e0 aquest any vinent. Ting un altra projecte en el que est\u00e9m treballant amb el MAMT, que te com a titol provisional \u201cMagda Folch, la m\u00e0gia del real\u00edsme\u201d, sobre \u00a0la pintora Magda Folch, que va ser un dels meus mestres. Conta amb dos textes inedits dels critics d’art Jos\u00e9 Corredor-Matheos i Daniel Giralt Miracle, i la part biogr\u00e0fica anir\u00e0 a carreg de la historiadora Carme Puyol.<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
8. Veurem properament alguna exposici\u00f3 o mostra dels teus darrers treballs?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
La darrera mostra de les meves obre que es va veure a Tarragona, va ser \u201cExperimental da Vinci\u201d, a la Sala del Sarc\u00f2fag del Pretori que de fet es va tancar a finals de gener d’enguany, d’aqu\u00ed a quatre dies en far\u00e0 un any,segons les estadistiques va tindre 8.000 visitants. Ara es pot veure obra original meva, en exposici\u00f3 permanent a RibesDecoraci\u00f3, al carrer Mendez Nu\u00f1ez, i la meva trajectoria, aix\u00ed com les darreres noticies es poden seguir a la meva web.< Espai Rossell\u00f3.com>. L’any que ve, al mes d’abr\u00edl hi aur\u00e0 una mostra de treballs experimentals de petit format a la URV, i en aquets moments hi ha una exposici\u00f3 d’obra sobre paper de petit format, de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cSuite Man-Ray\u201d a Greenwich, EE. UU., a la galeria \u201cVoce Di\u201d, d’un grup d’arquitectes italians, una exposici\u00f3 \u00a0que m\u00e9s endavant probablement vaigui a New York, pero en aquelles terres les coses tampoc van tant b\u00e9 com anaven anys arrera.<\/div>\n
\n
<\/div>\n
9. Tens altres projectes en ment?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
Si, alguns son secrets, i \u00e9s clar d’aquets no en parlo, i d’ altres, no passen de ser projectes, per exemple \u201c3 o 4 An\u00e0glifs\u201d, \u00e9s un projecte que intenta fer visitable l’interior de algunes de les meves escultures que tenen la particularitat de pode-se realitzar en macroformats, ara en Rub\u00e9n Fernandez, est\u00e0 realitzant un treball digital en 3D, que permetr\u00e0 veure tot d’un seguit l’exterior i l’interior de la escultura, que de fet \u00e9s una altra escultura. Estic treballant en un text per a un projecte que possiblement es faci extensiu a d’altres artistes sempre i quan el seu treball estigui dins els par\u00e0metres que exigeix el projecte, com ho va ser ara ja en fa set o vuit anys el \u201cCadavre-exqu\u00eds\u201d, aquesta vegada encara no se ben b\u00e9 com anir\u00e0, hi estic treballant, l’he titulat, el titol sempre fa de paraigues, \u00a0\u00e9s com una empenta que t’ajuda a tirar endavant: \u201cDel dibuix autom\u00e0tic a l’objecte trobat\u201d, i s’obre, a manera de pr\u00f3leg amb un text del poeta Federico Garc\u00eda Lorca.<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Laura G\u00f3mez<\/em><\/div>\n<\/div>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
CAMINEM ENTRE ESBARZERS I PEDREGALLS, CAMINEM CERCANT HORITZONS COMFOSOS. CAMINEM CAP A UN FUTUR INCERT, EMPESOS PEL VENT FRESC DE […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1125,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1120","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1120"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1129,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1120\/revisions\/1129"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmariarossello.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}